Btt: Montserrat - Alcarràs pel camí de St. Jaume

Sona el despertador i és fosca nit. Tinc la sensació que m'acabo de ficar al llit. Dos quarts de cinc. No tinc temps per ficar-me a pensar en la son que tinc. Faig el ritual de cada matí. Un cafè amb llet. Mentalment repasso el que m'espera. Excepcionalment tinc totes les coses de la sortida preparades. Bé, totes no, m'he oblidat de fer-me dos sandvitxos.

Camí de Sant Jaume: Montserrat-Alcarràs

Vaig cap al local de l'Aspardenya. Ens hi espera un mini bus que ens portarà a Montserrat. Avui farem el tram del camí de Sant Jaume que va del monestir de Montserrat fins a Alcarràs. Al no ser una volta circular la logística és més complexa però l'Antònio s'ha encarregat de tenir a punt tots els detalls. Pels que no el conegueu és “lo puto amo” en organitzar “tinglados”, chapeau un cop més!

Poc a poc la gent va acudint. Ahir al vespre vam omplir el camió amb totes les bicicletes excepte una que no hi cabia i que portarem en el mini bus. Totes les places estan ocupades. La convocatòria i predisposició de la gent ha estat extraordinària. Som 30 persones, que es diu aviat. L'Avel·lí a l'hora de donar difusió dels actes i esdeveniments és un crack!

El grup després d'haver segellat les credencials

Iniciem el trajecte fins a Montserrat i com és d'esperar ningú dorm. N'hi ha que fa molt temps que no ens veiem i anem xerrant els uns amb els altres.

L'arribada a Montserrat és magnífica. Ens trobem per sobre d'un mar de núvols. Tan sols sobresurt al fons Sant Llorenç del Munt. L'Antonio, que s'ha encarregat de recollir les "composteles" (o credencials) per tothom, les comença a repartir i anem a l'Hotel Abat Cisneros a segellar-les. Foto de rigor amb la càmera i el gran angular del "fotògraf" David i comencem a pedalar.

La Santa Cova des del monestir

Seguim la carretera que va cap al coll de Can Maçana (direcció Oest). No presenta cap dificultat tot i que va en lleuger ascens. En aquest punt volíem evitar continuar per la carretera que és per on et porta l'itinerari del camí de Sant Jaume per a bicicleta, però uns s'han avançat i, per no dividir el grup, em continuat per carretera.

A la urbanització Montserrat park s'hauria d'agafar un camí que va cap al Puig de Francolí. Al track del Wikiloc que he penjat està ficada aquesta variant correctament, molt més fidel i propera al camí que es fa a peu. De fet, la variant ja l'agafem per camí des del coll de Can Maçana. Incomprensiblement, la ruta marcada per bicicletes et fa creuar l'autovia A-2 per un carril que es circula en direcció contrària. És un tram d'uns 400 metres. És la via que utilitzen els vehicles que van direcció Barcelona i volen passar pel coll del Bruc (majoritàriament mercaderies perilloses que no poden passar pel túnel). Amb el perill que pot suposar pels grups nombrosos com el nostre. D'aquí la variant proposada. A sobre, és per camí de terra i passa per Sant Pau de la Guàrdia com el camí per a vianants.

A partir d'aquest punt continuem per carreteres secundàries fins a Igualada que creuem ben d'hora. El Santa, ens ha ofert una caiguda de les seves. Anava fent el cabra, com sempre, amb la bici i de sobte s'ha vist al terra cargolat amb la bici i unes bones rascades al braç. Aquest noi és indomable! Hem continuat pel centre de la capital de l'Anoia fins arribar a l'altre extrem de ciutat on hem parat a esmorzar a la bonica ermita de Sant Jaume de Sesoliveres, passat Igualada. Allí ens hi trobem a l'Enric i la seva dona que han portat el camionet, primer amb les bicicletes i ara amb l'avituallament. Agraïm al Joan de la ferreteria Llorenç que amablement ens ha cedit el vehicle d'Agromalla, a la Cooperativa del Camp la fruita i els sucs i al pub Music Jocs els Aquarius. Dóna gust tenir patrocinadors amb aquesta voluntat de col·laboració. No fa falta preguntar dos cops perquè t'ajudin d'alguna manera. Al Google+ els hi ficaria un +1!

El Jaume i el Jordi més frescos que una rosa a la Panadella

A Jorba agafem un carril bici que va paral·lel a l'autovia durant uns kilòmetres. Iniciem la pujada més llarga de tot el recorregut. La Panadella. No presenta cap dificultat especial. És asfalt tota l'estona (llevat d'uns centenars de metres passat Porquerisses). Recomanable parar una estona a Santa Maria del Camí abans d'afrontar els últims 4 quilòmetres que sense cap mena de dubte són els més durs de tota la jornada.

Camps de cereals a la Segarra

Anem segons l'horari previst tot i la punxada del Claudio. Cadascú ha pujat al seu ritme i a les 11 del matí ja hem passat el més dur.

A la Panadella el camí deixa l'asfalt dominant en aquesta primera part de ruta i toquem els tan desitjats camins (que per això hem vingut en btt). Pallerols, Sant Antolí i Vilanova, els Hostalets, Sant Pere dels Arquells i corriol. Si, si, ho he dit bé. Corriol. "El corriol". Quasi que no m'ho puc creure! Escassos dos quilòmetres però que ens han fet gaudir a tots. Hi ha una primera part d'ascens dura i tècnica que ha fet tastar el terra al Xavi (més que el terreny ha estat un problema d’adaptació amb els pedals nous). Després un divertit descens molt ràpid i fàcil, per tornar a enllaçar amb camins de terra. Hi faig tan èmfasis en la sendera perquè aquesta és una ruta de btt atípica. És el Camí de Sant Jaume i l'objectiu és la peregrinació a Santiago de Compostela i no pas la vessant esportiva. Es prioritza el pas per diferents pobles vers un recorregut interessant a nivell de bicicleta. D’aquí que seccions com la que hem fet no siguin gens habituals.

Després de reparar ràpidament la punxada de la roda del Julià continuem cap a Cervera per l’antiga carretera N-II. El Ferran, va xerrant despistat i es menja un senyal de trànsit. Aquestes caigudes que no t’esperes són les que fan més mal. Continuem i als 400 metres el Santa i el Ricard s’enganxen amb els manillars i aquest últim cau al terra en un vist i no vist!. Hi ha una juguesca i no me n’he assabentat? Si fos a primera hora pensaria que encara estem adormits però al migdia? Sort que anem caient sinó haguéssim arribat ben d’hora al restaurant.

Murals de flors al terra per celebrar el Corpus Cristi a Cervera

Pels carrers de la localitat hi trobem uns espectaculars murals de flors. Celebren el Corpus Cristi. La visita de tants ciclistes fa esfarair als autòctons preocupats per les flors que ho engalanen tot. A mi em preocupa més les mirades trapelles de la canalla que no pas algun accident nostre.
Passat Cervera anem seguint un camí de terra polsós que sense adonar-nos ens porta a les portes de Tàrrega. D’allí cap al restaurant Tramuntana on ja hi ha les dones i familiars de molts que ens acompanyen per dinar plegats. En aquest restaurant no hi tenim problema per guardar les 30 bicicletes. En total som una taula amb 48 persones, quasi com si celebressim una communió!

Després d’omplir la panxa ens tornem a ficar en marxa. Ara, suposo que per l’hora, els quilòmetres i el farts que estem, anem ben agrupats. Al davant hi va el Santa amb una radio i al darrera l’Antònio amb una altra per anar avisant sobre si el grup es va estirant o s’ha d’augmentar la velocitat.

Rodant pel Pla d''Urgell

Passat Castellnou de Seana arribem al Palau d’Anglesola, poble dels padrins del Marc, on hi tenim un altre cop a l’Enric i la seva dona amb el camionet i un avituallament que no esperàvem, el dels padrins del Marc. Orxata, refrescos, aigua ben fresca, xocolata, pastes variades, cireres... Més d'un arribarà amb més quilos dels que ha sortit. Entre el dinar i això arribarem rodolant. Ja es pot pedalar així, ja!

Lleida ja ens queda al cantó i passat Bell-lloc pugem la suau pujada d’Alcoletge per entrar a la capital pel polígon del Segre. D’allí, cap a la mitjana que creuarem i anem seguint el riu Segre fins els Instituts on agafem el camí que va cap a la depuradora. Creuem el pont de fusta per seguir rodant pel marge dret del Segre, cap a Rufea.

La Seu Vella al fons i esperant davant de la parada del bus de Butsènit (on ningú va pujar...)

Aquest tram creua els poc coneguts aiguamolls de Rufea i arriba fins a Butsènit després de superar una curta rampa de 300 metres. Parem a refrescar-nos una mica i assaborir la imminent arribada a Alcarràs. Tan sols tenim 6 quilòmetres que els fem a ritme suau, assaborint el que em fet de ruta, l’èxit. Ritme d’entrada triomfal amb les vistes del poble a l’horitzó. Pedalem fins a la plaça del Triangle. Allí, rebuda d’amics i familiars a l’alçada de la ruta realitzada. Tan sols hi falten pancartes de benvinguda. Sembla que haguem guanyat algun títol! Igual ens proposen per a fer el pregó de les festes d’aquest any! Més d’un s’ha emocionat amb l’inoblidable rebuda. Jo que poder estic més avesat a fer aquest tipus de rutes més llargues també m’ha impactat la magnífica acollida.

Aspardeny@s amb en Fransesc Macià a la plaça "del triangle"

Fem una foto de grup amb en Macià (la seva estàtua) i a fer les merescudes cervesetes mentre anem rient tot repassant les anècdotes de la jornada.