Sona el despertador ben aviat i passo a buscar el Carlos. Hem quedat a Sudanell amb el Ferran, l'Emili i un amic seu. El Fernandito m'havia convidat a fer una ruta per Prades. Sembla ser que la sortida és per Poblet. Explica-li que no és el mateix. És un noi feliç on els hagin. És cert que la ruta arriba a 6 quilòmetres de Prades però els cotxes els deixem a Poblet. Per mi és un canvi bastant significatiu. Per Prades no hi he estat mai en bicicleta, en canvi, aquesta zona de Poblet, fa molts anys que la conec (aquests corriols d'avui els vagi fer per primer cop el mil·lenni passat!, fa 15 anys, com passa el temps!).
Tot i això, aquesta és una sortida "pata negra" (pujada per bona pista i descens per corriol). Bicicleta de muntanya en estat pur. 100% recomanable. Amb un plus afegit. Es pot visitar el monestir de Santa Maria de Poblet (visita obligatòria). Espectacular monestir del s.XII on hi ha les tombes d'uns quants reis Aragonesos (Jaume I el Conqueridor, Pere el Cerimoniós, Ferran d'Antequera, Martí l'Humà...).
Tot i això, aquesta és una sortida "pata negra" (pujada per bona pista i descens per corriol). Bicicleta de muntanya en estat pur. 100% recomanable. Amb un plus afegit. Es pot visitar el monestir de Santa Maria de Poblet (visita obligatòria). Espectacular monestir del s.XII on hi ha les tombes d'uns quants reis Aragonesos (Jaume I el Conqueridor, Pere el Cerimoniós, Ferran d'Antequera, Martí l'Humà...).
Corriols per Poblet
Aparquem a la zona d'estacionament del monestir de Poblet. És un quart de deu del matí i tan sols s'hi veuen altres ciclistes. La primera part de la ruta recorre el Paratge Natural d'Interès Nacional de la Vall del Monestir de Poblet o el bosc de Poblet, que és el nom amb que es coneix popularment. La normativa d'aquesta zona regula l'ús de la bicicleta. Tingueu-ho present.
Sortim cap a la dreta (E), per la TV-7007, on a pocs metres hi ha la font de l'abat Siscar. Omplim els bidons (important tastar la qualitat de l'aigua de les diferents fonts abans d'omplir-los). Continuem la lleugera pujada una mica més de mig quilòmetre fins al camí que puja cap a la Pena (direcció sud). Aquí, després de dues corbes tancades, anem guanyant altura paral·lels al barranc de la Pena. A l'arribar a la primera d'un seguit de corbes tancades (corba cap a la dreta en sentit ascendent), hi ha una cruïlla de camins. A l'esquerra, hi ha una cadena i una sendera que es fica cap a dintre del bosc. Ens hi fiquem (S). És un corriol que fem de pujada i que ens fa "apretar" de valent, l'últim tram és d'allò més exigent. Hi surten rampes del 16% amb pedra poc compactada. Molt bonic.
Enllacem amb una pista i continuem l'ascens per bon camí fins al coll de la Creu de l'Ardit. Ens trobem en la part alta i els camins i cruïlles apareixen cada dos per tres. Nosaltres, sempre en direcció sud fins al coll de la Mola i després, sempre per camí, cap a la Mola del Guerxet (1120m), la Mola del Quatre Termes (1120m) i per sendera fins la Mola d'Estats. Impressionant balcó de pedra amb vistes cap a tota la vessant sud. Aquí ens mengem l'entrepà alguns, les barretes els altres, però tots gaudim de les boniques vistes.
Després d'aquest descans comença el "showtime". Corriols i més corriols. El Carlos, que va amb una "full suspension", té el repte de deixar-me enrere (jo vaig amb una rígida). No perdona ni quan el corriol és pla. Ens fiquem cap a l'est, una zona coneguda com els Cogullons (em sona que hi ha un refugi lliure). Hi ha un tram que coincideix amb el GR-171-4 que ens torna a portar al coll de la Mola. Imprescindible consultar el track. Si aneu molt ràpid us passareu els corriols.
Del coll de la Mola al coll del a Creu d'Ardit, un altre corriol bastant entretingut. Una neteja de rocs el faria molt més divertit o sigui que si algú s'anima...
Continuem fins al mirador de la Pena per sendera. Parada obligatòria. Des d'aquí veiem tota la pujada i el monestir. Tan sols les vistes ja mereixen el viatge. Compte amb la gent que ens puguem trobar a peu. Generalment ja fa estona que estan ben a la vora perquè el soroll estrident dels discs espanta fins i tot a les plantes, però teniu en compte que aquestes senderes són per a vianants. Molta precaució.
Sortim cap a la dreta (E), per la TV-7007, on a pocs metres hi ha la font de l'abat Siscar. Omplim els bidons (important tastar la qualitat de l'aigua de les diferents fonts abans d'omplir-los). Continuem la lleugera pujada una mica més de mig quilòmetre fins al camí que puja cap a la Pena (direcció sud). Aquí, després de dues corbes tancades, anem guanyant altura paral·lels al barranc de la Pena. A l'arribar a la primera d'un seguit de corbes tancades (corba cap a la dreta en sentit ascendent), hi ha una cruïlla de camins. A l'esquerra, hi ha una cadena i una sendera que es fica cap a dintre del bosc. Ens hi fiquem (S). És un corriol que fem de pujada i que ens fa "apretar" de valent, l'últim tram és d'allò més exigent. Hi surten rampes del 16% amb pedra poc compactada. Molt bonic.
 |
| La bicicleta del Carlos a la Mola d'Estats |
Després d'aquest descans comença el "showtime". Corriols i més corriols. El Carlos, que va amb una "full suspension", té el repte de deixar-me enrere (jo vaig amb una rígida). No perdona ni quan el corriol és pla. Ens fiquem cap a l'est, una zona coneguda com els Cogullons (em sona que hi ha un refugi lliure). Hi ha un tram que coincideix amb el GR-171-4 que ens torna a portar al coll de la Mola. Imprescindible consultar el track. Si aneu molt ràpid us passareu els corriols.
Del coll de la Mola al coll del a Creu d'Ardit, un altre corriol bastant entretingut. Una neteja de rocs el faria molt més divertit o sigui que si algú s'anima...
Continuem fins al mirador de la Pena per sendera. Parada obligatòria. Des d'aquí veiem tota la pujada i el monestir. Tan sols les vistes ja mereixen el viatge. Compte amb la gent que ens puguem trobar a peu. Generalment ja fa estona que estan ben a la vora perquè el soroll estrident dels discs espanta fins i tot a les plantes, però teniu en compte que aquestes senderes són per a vianants. Molta precaució.
 |
| Mirador de la Pena |
La satisfacció és tan plena que arribats a la pista decidim tornar a pujar fins a la Pena. Sempre es preferible evitar la pista per fer el descens. Anem cap al mític Matarrucs. Un altre corriol cinc estrelles que s'agafa en una corba d'esquerres (en sentit de descens) on hi ha un dipòsit d'aigua rectangular. Compte que aquest corriol és molt ràpid i té dos punts bastant tècnics. El primer, una zona molt dreta amb dues petites corbes quasi juntes, on llepa de mala manera l'Emili que anava marcant el pas, i el segon, unes escales bastant altes (per una rígida) on em falta espai per traçar el gir (i he d'anar a buscar la bicicleta una metres a sota del marge). Sense més dificultats arribem al barranc de la Pena i els primers metres del camí que hem fet de pujada.
Bonica sortida, de les imprescindibles de la zona. Són poc més de 30 quilòmetres i 1000 metres de desnivell. Per passar un matí d'allò més complet que, com he dit abans, podem arrodonir amb la visita al monestir i gaudir de l'àmplia oferta gastronòmica de la zona. El pàrquing que hem deixat quasi desèrtic és ara una bullícia. El Carlos no se'n sap avenir.
