Barranc: Oscuros del Balced (Guara)

Sona el despertador i em pregunto; "que passa ara?". Em situo, Lleida, dos quarts de 7, avui anem a fer barrancs a la Sierra de Guara (Huesca).
M'intento activar poc a poc. Mentre menjo una mica i em preparo els entrepans vaig escoltant de fons una nova jornada a Beijing 2008. Ja ho tinc tot carregat i sortim, amb el meu "cunyat" Xavi, en direcció a Huesca.
Hi ha hagut millores des de l'última vegada que vaig conduir per aquesta carretera. Les variants de Binéfar i Monzón són la glòria! A sobre empaites algun tram de la futura autovia i se n'avança molt.
No tenim pressa però. Fins a les 9 no obren la tenda per llogar el neopré del Xavi. Arribem a Alquézar a un quart de 10. El noi de la tenda ens informa que el Mascún (que era el nostre objectiu) baixa molt fluix d'aigua. El Gorgas Negras en porta més. Miro el rellotge. Dubto. No sé el nivell que té el Xavi, mai he fet res amb ell. Torno a mirar el rellotge i faig els meus càlculs mentals intentant sumar aproximació, barranc, retorn... Continuo dubtant. El cor em diu que té ganes d'activitat però el cap és qui mana. S'activa el "plan B".
Decidim anar cap als Oscuros del Balced. Fa uns 12 anys vaig intentar fer-lo però hi vam renunciar pel cabal. Aquest cop sembla que no serà el cas.
Agafem la carretera que va de Bierge a Rodellar. Al coll del barranc Fondo (senyalitzat i amb un parell de contenedors per la brossa) agafem una pista de terra i en uns 2'5 km arribem al pàrking (ho identificareu per dos indicadors d'itinerari que hi han a banda i banda del camí.

El Xavi al pàrquing

Ja equipats, continuem per la pista i en 5 minuts arribem a una curva molt tancada d'esquerres (180º). Una gran fita ens marca, per la dreta, el corriol trillat que ens portarà primer pujant una mica i després en descens pronunciat per una pedrera cap al riu Balced. Ja en el riu s'ha de continuar uns 15 minuts fins arribar al gran "caos" (aglomeració de roques per desprendiment que es troben al mig del riu i fan més entretinguda la progressió) que ens marca l'inici del barranc. En total hem estat encara no una horeta.
Quasi hem adelantat a tots els grups que portàvem al davant. Molt francés (com sempre en aquesta zona) i moltes empreses. La gent cridant, fent xivarri, menjant entrepans i espategats per tots els racons es va acumulant a l'esplanada anterior al caos. Realment estem a "isla fantasía". Quin canvi de fa 12 anys. No ha servit de res escapar-nos entre setmana. Aquí hi ha "la plaga". Els de ciutat que quan surten alteren les nostres rutines i la nostra tranquilitat. Però ja ho teniem assumit. És l'agost i la diversitat també ha arribat a la muntanya.
Anem a la nostra, passant de la multitut i entrem a riu just per darrere d'un grup. Cap problema, al caos segur que els adelantem.
Abans d'arribar al primer ràpel ens trobem el guia del grup que portàvem davant. Després de fer-se el perdona-vides... "Ens deixa passar!" JAJAJA. Però qui creu que és? Fem el ràpel i quan acabem arriben els primers del seu grup (sort que ens ha deixat passar...).
Nosaltres anem per feina. El Xavi s'ho està passant pipa. Que si ara passo per aquest foradet, que si ara faig aquest sifó...

El Xavi en un llarg passadís

Ens anem trobant altres grups que s'ho prenen "amb la calma" però una noia damunt d'una d'una llosa prenent el sol em diu que estem molt a prop de la sortida. I així és, fora el vestit i una última remullada a l'aigueta. Buahhh, sort del neopré perquè està tirant a freda.

Últim pou dels Oscuros de Balced

Ha estat 1h 30min de descens amb totes les instal·lacions amb químics. Se m'ha fet molt curt, massa. M'adono que el pot esstanc ja no és estanc. Tinc la tapa del pot esquerdada i la bossa que vaig comprar com estanca tampoc ha fet la seva funció. Resultat: un Motorola passat per aigua. A la càmera de fer fotos també li ha entrat molta aigua i s'ha mort.
Pugem per un camí que estan arreglant. Quina trialera més guapa per fer amb la BTT. Mentre pujo em vaig imaginant com agafaria cada corva amb la bici. M'estic flipant per moments i no veig al Xavi. Abaixo una mica el ritme (pero continuo a la meva bola amb el descens de BTT). Als pocs minuts sento uns esbafecs rera meu. És el Xavi.

Barranc: Palomeras del Fornocal (Guara)

Mentre ens canviem al cotxe despres dels 30min de pujadeta decidim fer un altre barranquet més curt per plenar el dia i amortitzar el vestit de neopré. El Xavi està pletòric, si bé la pujada l'ha deixat una mica més manso. És conscient que no hi ve cada dia a Guara (així com jo) i vol aprofitar.

Després d'hidratar-nos en un bar amb uns "xampús" mentre mirem l'accés al següent barranc i plenar el dipòsit del vehicle anem cap a Colungo, al cantó d'Alquézar.

El bonic poble d'Alquézar

Passat Colungo a uns 2 o 3 km. trobem un pont que hi diu "Bco de las Palomeras". Estacionem el vehicle i fem una primera ullada des de dalt. Realment té pinta de ser molt estret. Fem la motxilla i cap a baix.

En dos minuts estem al llit del rierol. Davant nostre les Palomeras del Fornocal. Corre una miqueta d'aigua. Justa per què no es quedi estancada. Està farcit de coloms amb els seus sons guturals. D'aquí el nom al barranc.

Passem el primer tram fent oposicions (el Xavi em maleeix perquè no hi ha aigua i a sobre fer "d'Spidermen") i alguna desgrimapada. Realemt hi ha trams molt estrets. Passem de cantó i rascant. Fem el primer ràpel i aprofitem per repassar alguns aspectes tècnics sobre els ràpels i les instal·lacions. Anem baixant i admirant la gorja. Quina passada! Quines formacions al conglomerat. Completament diferent als Oscuros de Balced que és calcari. Aviat arribem al Fornocal que remontem uns 300m fins sortir per l'esquerra abans d'arribar al pont. La sortida es dreta i com diu l'Alfons: "es fácil pero no te caigas". Veureu per la canonada de captació d'aigua que portem a l'esquerra una fita de pedres. Busqueu el camí més evident i fàcil per remontar els pocs metres que ens separen de la carretera que tenim a sobre nostre.

A partir d'aquí 10 minuts caminant per la carretera fins al cotxe.

Quan arribem comencem a treure coses de la motxilla i "tatxan!" sorpresa! No tenim clar on està el pot estanc on el Xavi havia ficat les claus del cotxe. Ja em veig petant el vidre. Abans de fer-ho m'apropo fins al pont i miro el barranc. Si, el veig als peus del primer ràpel. Allà baix està! I mira que quasi sempre acostumo a fer "la mirada del gitano" per evitar aquestes coses. Doncs rapelo directament del pont cap al 1r ràpel. Recupero el pot i quan em disposo a remuntar per la corda comencen a caure pedres. El fragament de la corda fa que saltin i es precipitin. He de tornar pel camí d'accés.

Ha estat molt curt, encara no una hora i mitja de cotxe a cotxe i tot equipat amb químics!. Les formacions molt recomanables i l'estretor... quina angoixa semblava el Serrat del Vent.

Anem a tornar el vestit de neopré, ens tornem a hidratar i cap a Lleida. En una horeta estic deixant al Xavi davant de casa seva i cap Alcarràs a preparar le decoració de la penya de la festa Major (JOGA BORRATXO).