Sona el despertador. No he dormit ni 3 hores. He plegat de treballar tard i a dos quarts de vuit he quedat amb el Miquel. La seva dona està fora i a mi m'han donat permís uns dies. Destí, l'Aínsa, una de les zones d'enduro més famoses d'Espanya.
 |
| El Miquel en una cruïlla de camins |
Arribem a l'hotel, deixem l'equipatge, mengem una mica i a pedalar.
Aprofitem que tenim les bicis carregades al cotxe per apropar-nos al poble de Labuerda (direcció Bielsa o França, N). La ruta escollida és una de les clàssiques, la Trilogia de San Vicente (núm. 6) que en el nostre cas es convertirà en tetralogía ja que farem un sender que marquen com a opcional. Les xifres no són espectaculars. 23km i 875m però pel que ens han dit, totes les rutes són molt entretingudes per la seva quantitat de senders. La dificultat intermitja. De color vermell. Així podrem tenir una primera referència sobre la graduació.
 |
| Esplèndies vistes enmig del descens |
En la majoria d'establiments disposen de mapes amb tots els itineraris de la zona. Aquest tríptic us el podeu descarregar de la web de zona zero. Imprescindible consultar-la si voleu visitar la zona. Hi teniu aquest tríptic i explicacions de totes les rutes així com tracks i moltes coses mes.
Iniciem l'itinerari fent 2 quilòmetres de carretera (direcció l'Aínsa). Ens desviem a la dreta remuntant el rio Forcas. Ja veiem una de les imatges característiques de la zona. Les vessants margoses nues de vegetació amb els característics tons grisosos.
La pujada és molt suau i es deixa fer. Quasi a dalt de tot agafem un ample talla-foc i acabem de pujar per un curt tram de sendera (aquest tram el farem després en sentit invers). Arribem a una cruïlla de corriols i comencem a baixar cap a baix. La sendera, la de planaermita, està plena de pedres grans al mig de la traça el que fa que no ens embalem gaire. Tot i això el traçat és ben bonic. Aquest primer descens acaba en un rierol, el barranc de San Vicente que creuem i carreguem uns 5 minuts la bicicleta al coll, entre antigues trinxeres de la Guerra Civil, fins arribar a la carretera de San Vicente.
 |
| Seguint el curs d'un rierol |
Anem pujant suaument gaudint del paisatge fins a l'altura de la famosa ermita de San Vicente on continuem l'ascensió per camí. No té confusió ja que hi ha marcades amb creus les parades del via crucis (cosa que no anima gens quan estàs pujant). Fem un petit corriol de pujada per evitar donar el tomb a la muntanya i arribem a l'anterior cruïlla de camins on hem iniciat el descens. Aquest cop desfem camí fins on hem començat a pujar pel tallafoc. Sendera del cocullón. Moderadament endurera com l'anterior. Amb algun tram rocós però res exagerat. Arribem a un camí i fem una pujada un altre cop cap amunt per fer la mayorcas, ràpida i amb alguna corba complicada, però molt bonica.
Com que ens hem quedat amb una mica de ganes de més sendera tornem a remuntar per fer la de Santa Cecília, que comparteix inici amb l'anterior i que té un tram molt inclinat abans d'arribar al barranc del Roya per on acabarem descendint. Em recorda quan fem descens d'engorjats. Compte que una fina capa de fang fa que en algunes zones la bicicleta perdi tota l'adherència.
Ja s'ha fet l'hora de dinar i de moment ha estat una bona presa de contacte.
Després d'haver passat per la dutxa amb un bon dinaret i una petita migdiada anem a fer la ruta dels Miradors de l'Aínsa i Morillo. 17km i 700m també de nivell vermell (+).
 |
| Espectacular sendera pel cantó del tallat... |
 |
| Baixant cap al càmping |
Tot just passada la rotonda d'entrada al poble (al sud del pont) iniciem una curta i dreta pujada per formigó ratllat Passem un menjador de rapinyaires i pugem per sender ben net però que va guanyant metres. A la seva part superior tenim un petit collat o zona d'enllaç i es pot triar entre l'antic camí a Morillo (sender) o pujar a la carena (més llarg i tècnic). Agafem la ruta original que és la carena. Tenim dos o tres trams de pujada tècnics i exigents, d'aquells que et fan treure la "carbonilla". El Miquel que encara té el dinar a la boca renega amb aquestes rampetes però un cop a dalt, les vistes de l'Aínsa i l'embassament als peus de Peña Montañesa són sublims. El camí continua per la carena, a escassos metres del tallat per un sender entretingut amb bastants trams de llosa (compte si ha plogut o està mullat).
Arribem a la torre de Cotón, mig en ruïnes i lloc on comença el descens a Morillo de Tou. Baixada directa amb algun pas tècnic que ens porta al complex turístic de Morillo de Tou (s'ha de creuar per dintre).
 |
| El Miquel, l'Ainsa, Peña Montañesa... |
Agafem un quilòmetre de carretera direcció Barbastro i iniciem l'ascens per una còmoda pista fins a la cruceta de Bruello. A partir d'aquí, canvi d'orientació i sender de pujada tècnic com els que havíem fet anteriorment. Lloses i trams explosius on s'afegeixen unes inoportunes mosques/mosquits que se't fiquen a la cara i no t'abandonen. Si a això li sumem la forta calor i l'all i oli del dinar la combinació és explosiva. A dalt al cim de la Partara hi ha un banc on seure i contemplar les espectaculars vistes d'Ainsa i del Pirineu.
Ens acabem la poca aigua que ens queda i iniciem un fantàstic descens. Primer passem per sota d'uns sostres rocosos i continuem per un ràpid tram de bosc fins al riu Ena que hem de creuar pel lloc que veiem millor. Si ha plogut és millor agafar el desviament del sender del fobón que trobem indicat a mitja baixada.
El retorn a Ainsa es fa per un còmode camí pel cantó del riu que es troba perfectament balisat com tota la ruta.
Després de netejar les bicicletes anem a la terrassa de l'hotel Dos Rios a banyar-nos i sopem molt bé allí mateix, petem la xerrada fent unes cerveses i a dormir que demà en toca més.
Ens despertem a una hora decent, tres quarts de vuit i baixem al menjador de l'hotel a omplir els dipòsits. A petició expressa del Miquel farem la Viaje al coño del mundo, de 21km i 1000m de desnivell.
Anem amb cotxe fins a Margudgued, al cantó de Boltaña (5km de l'Ainsa). Ens equipem, omplim els bidons d'aigua i cap a la muntanya.
 |
| Creuant el riu abans d'iniciar la pujada |
 |
| Morcat |
Tenim un primer tram per la llera del riu Sieste però aviat comencem a pujar per camí amb rampes dures i molta pedra solta fins que aquest es transforma en sender, molt net i sense pendents extremes però que no té descans. Agafem un petit camí que ens porta a San Velián i després puja fins al bonic poble abandonat de Morcat. Abans d'arribar al poble, en una corba de dretes hi tenim una font que segons l'època raja amb major o menor abundància. Plenem els bidons, acabem de pujar al poble, 4 fotos i descens. Baixem primer per lloses de pedra amb algunes pedres que ho fan delicat i després entrem a dintre del bosc on enllacem continues ziga-zagues de major o menor dificultat. Un descens molt bonic i directe. Ens trobem a la zona del coño del mundo que opcionalment podem visitar, sinó continuem sendera avall. Jo recomano plenament la visita. Simplement és brutal! Per fer-ho tenim dues opcions: fer el descens seguint el riu fins al salt d'aigua on s'han de deixar les bicicletes per acabar descendint amb cordes i cadenes fins a baix (instal·lacions a la dreta, directe però exposat) o fer el tomb amb un petit puja baixa i fer els últims metres també a peu. Nosaltres baixem per la ruta curta i pugem per la llarga.
No podem evitar refrescar-nos en una de les piscines naturals que es troben a la zona (degut a la temperatura de l'aigua posposem el bany de cos sencer per una propera visita).
Després del nostre moment de relax continuem la ruta per corriol. Ara de pujada explosiva (cors de colomet), ara de descens exposat (com diu l'Alfons, "es facil pero no te caigas"). Avancem lentament ja que es una zona molt tècnica. Passem unes basses naturals amb algun banyista i arriben a un curt tram asfaltat on fem una curta pujada fins a San Martín. Agafem a ma dreta un altre corriol encara més puja i baixa que no guanya ni perd altura però que es fa bastant llarg si no estàs acostumat a aquestes zones. El Miquel en comença a estar fins als pebrots dels "portejos" de bici i és que, segons la nostra habilitat, haurem de carregar-la més o menys.
 |
| Descens directe per cordes, el descens "normal" i el famós coño del mundo |
Al final de la ruta fem el descens de La Madalena. Molt bonic amb un seguit de corbes de 180 graus que exigeixen alta precisió per ser traçades i que s'alternen amb trams rapidíssims, sempre per dintre del bosc.
Arribem al Monestir de Boltaña (hotel 5 estrelles) i amb un minut estem al cotxe.
Encara no és massa tard i ens dóna temps a passar per la dutxa i anar a fer un "chuletón" al casc antic de l'Ainsa.
Tercer dia i últim. Avui venen el Xavi i l'Edu de Benimoto. I la ruta escollida per tancar aquest mini-stage és la Maxiavalanche de Peña Montañesa. Amb 18 quilòmetres de descens. Fem combinació de dos cotxes i en deixem un a Ceresa. En total ens surten 24 quilòmetres i 875 metres de desnivell. Els primers 5'5km i 650m de desnivell són de pujada fins a La Collada. Després venen els 18 de baixada, amb alguna rampa cap al final.
 |
| Curt tram de pujada |
Com us podeu imaginar és senzillament brutal. Primer fem un tram que va paral·lel al camí de pujada per remuntar uns centenars de metres i anar vorejant els peus de la majestuosa Peña Montañesa. En la primera part passem alguna tartera exposada però els trams de dintre el bosc són molt i molt ràpids. Hi ha temps i distància per trobar tota varietat de terrenys. Passar de la vegetació sub-alpina que es troba a més altura al bosc de ribera que hi ha al fons de les valls. Des de pedregals on les bicicletes enduro es troben com a casa a zones de margues que semblen circuits de bmx. Hi ha de tot i ens ho passem pipa. Més d'un cop hem de frenar els nostres impulsos perquè les bicicletes que portem no són les més adequades. Anem tots amb rígides de carbono menys el Miquel. Al petit poble del Pueyo de Araguás hi ha una font d'aigua (però no crec que us hagi donat temps de treure el bidó de la bicicleta). Ruta de les imprescindibles sense cap dificultat exagerada on el principal enemic som nosaltres mateixos.
 |
| Fantàstic tram final |
Anem a dinar al poble de Labuerda, a la fonda Carrera on mengem de fàbula i xino xano de tornada cap a Lleida.
Resumint us diré que si us agrada baixar l'Ainsa és un dels llocs imprescndibles. Està tot perfectament senyalitzat i força net de vegetació. S'hi fan contínues tasques de manteniment i això es nota (és un plaer arribar a casa sense rascades als braços). Les rutes a escollir... doncs no les he provades totes però a mesura que vas llegint les descripcions t'adones que has de fer-les totes. De ben segur que hi tornarem (i amb una bici d'enduro aquest cop).
 |
| Foto en homenatge als padrins del programa Caçadors de bolets |
