Btt. Volta al Montsant.

Sona el despertador. Son les 6 del matí. Acaben de ficar els carrers.

Volta al Montsant. (40km, 1500m.)

Rutina de cada dia, cafè amb llet mentre vaig preparant un mini-entrepà. Començo a buscar la motxilleta. Fa anys que no la utilitzo com a tal. El menú d'avui és la volta al Montsant (40km, 1500m).

El Raül i el Lluís de bon matí

Havíem d'anar-hi amb el Nacho i el Xavi però un perquè té un compromís massa important dissabte i l'altre per una forta sinusitis finalment tan sols som el Lluís i jo. Ahir em va preguntar quina bici agafava i li vaig recomanar la de doble suspensió. El terreny és molt entretingut i pedregós.

A les 7 estem a Margalef. Comencem a equipar-nos i sorpresa! El Lluís ve amb una ma al davant i l'altra al darrera! Argumenta que al fer tan sols 40 quilòmetres no necessita res mes. Jo que mai porto el "camelback" avui el porto fins dalt d'aigua i fins i tot m'he fet l'entrepà. Espero que no ho hagem de lamentar.

La volta al Montsant la vaig intentar fa temps amb el Jordi i l'Oriol, sortint des de Prades i se'ns va fer de nit. En contra del que es pot pensar el terreny és d'aquells on treballes cada quilòmetre que sumes i no fas mitjanes molt altes. 

Comencem per l'únic tram d'asfalt que farem avui. Anem cap a l'est a buscar la presa del Pantà de Margalef. Passem per les famoses zones d'escalada que hi ha al marge dret i hem d'agafar un camí que creua el riu Montsant i puja cap a la presa (pel marge esquerra). D'aquí surt un corriol que va vorejant tot el marge de l'embassament. Les vistes de les parets i les seves formes són majestuoses.

Creuem un pont i ben aviat ens trobem un tram d'escales. Uns 10 minuts mal comptats de carregar la bici (primer "biciarmario" del dia) i el posterior descens també per escales (compte que n'hi ha alguna d'alta).

El Lluís fent el descens del tram d'escales

Fantàstiques formacions rocoses

El sender va alternant trams de pujada i baixada, una mica delicats si no s'escull la traça ja que sobre el ferm sec i dur hi trobem nombroses pedres (còdols) que dificulten molt la tracció.

Sobre la cova de l'Argamassa. Punt clau del recorregut

El corriol baixa quasi fins la llera i la vegetació augmenta, dificultant bastant la progressió. També hi ha selva al Montsant. Ens anem trobant passos aïllats que s'han de superar baixant de la bicicleta. Fins i tot hem de superar un petit rierol, el del barranc dels Pèlags, a la cova de l'Argamassa. En aquest punt s'ha de superar uns metres rocosos per continuar per sobre de la cova.

El corriol segueix amb la mateixa tònica fins a l'inici del congost de Fraguerau, a l'alçada de Sant Bartomeu. A partir d'aquest punt es nota que hi ha més trànsit ja que està molt net. Arribem a les cadolles fondes i toquem camí. Hem estat força estona per fer aquest tram de l'embassament i la culpa la te l'estat d'algun tram i els 500m de desnivell. I jo que em pensava que seria pla!

A l'arribar a Sant Antoni, en el aparcament, continuem per caminet per evitar un tram asfaltat. A poca distància hi veiem Ulldemolins. A propera ermita de Santa Magdalena omplim de la font els bidons ja que no tornarem a trobar civilització en el que resta de ruta. Bonic lloc d'esbarjo per fer un dinar amb família i amics.

El Lluís observant Ulldemolins

Pujant cap Albarca

Iniciem una còmoda pujada, amb algun tram de baixada, fins pocs metres abans del Collet Roig d'Albarca on seguim el camí que puja a l'ermita de la Mare de Déu del Montsant (dreta, S). Es tracta d'un tram de poc més de 2 quilòmetres amb trams de formigó ratllat i on pugem 250m de desnivell. La mitjana és del 11% però és enganyós ja que té un tram central de descans i és una pujada bastant irregular. Hi ha rampes del 25%. El pobre Lluís segur que m'està maleint. Després de l'emboscada del pantà, ara aquesta pujadeta en plena canícula. I és que quan ho portes tot ficat i de cop et trobes al davant una rampa que sembla la pujada del pàrquing tan sols et venen al cap mals pensaments.
Un cop al pla del Grau agafem un petit corriol que surt a l'esquerra fins un tram rocós. D'aquí fins pràcticament el cim de Roca Corbatera "biciarmario" amb excepció d'algun tram.

Al cim de Roca Corbatera amb Cornudella i Siurana al fons

Les vistes de la vessant sud del Montsant (que encara no havíem vist) són espectaculars. Li comento al Lluís que el desnivell ja el tenim quasi tot fet. Ara toca el tram entretingut de la carena. És un sender pedregós, amb trams bastant tècnics. Segons el nivell del ciclista pots acabar fins als pebrots (si has arribat a aquest punt ja n'estàs i això no és més que la cirereta del pastís). Hi ha algun tros exposat i infinitat de senderes que ens poden fer equivocar. Primer seguirem unes marques grogues i continuarem amb les del GR-174-1. Nosaltres hem de progressar sempre per sobre de la carena (les del GR es desvien cap al Toll de l'Ou, N).

Passat el piló dels Senyalets arribem al Pi del Cugat i com que anem bé de temps li comento al Lluís de fer un bonus track baixant al Clot del Cirer. Compte que es baixa per un barranc i al final de tot hi ha una caiguda d'uns 3 metres. Fem la foto de rigor d'aquest caprici de la geologia i un altre "biciarmario" per remuntar els 100 metres de desnivell que hem baixat. El Lluís està imaginant com torturar-me.

Pi del Cugat

Clot del Cirer. Bonus track que el Lluís ha puntualitzat que l'hem fet "de gratis".

Arribant a la Cogulla

Continuem baixant direcció oest (W) i passada la Cogulla hem de desviar-nos cap a la dreta. En principi aquest és el plat fort de la sortida. 600m i 4'5km. Dic en principi perquè el que havia de ser un descens per emmarcar és quasi un calvari. La vegetació de secà ha envaït la sendera restant-li atractiu (tot i que net seria dels que es recorden). Hi ha algun tram per a valents molt bonic però reconec que algú que vagi més just baixant es pot recordar de la mare del que li va proposar fer aquesta ruta.

I com aquell que no veu la cosa arribem directes al vehicle. S'ha acabat la penitència (que amb la Terra de Maquis encara fresca no em sembla tanta). El Lluís està dient "nunca mais". Això és "btt jabalí" en tota regla. Hem senglanejat tot el matí. Un "champú" i cap a casa a dinar.

Han estat 40 quilòmetres i 1500 metres de desnivell en encara no 4 hores pedalades. La mitjana no és per a tirar coets però el terreny és molt entretingut i laboriós. No feu previsions molt optimistes amb els horaris.

El Pas Estret enmig del descens

Eviteu els dies de calor ja que no hi ha molts punts d'aigua. Un bon "camelback" quasi imprescindible. El tram de carena de la serra Major té algun tram exposat. Compte! És bàsic confiar en l'adherència dels vostres neumàtics (tant baixant com pujant) i sobretot evitar fer la ruta amb dies plujosos o amb risc de pluja.

Si l'escalador que va a fer una via a Mont-Rebei ja sap quint tipus de via es trobarà, el ciclista que visita el Montsant ja sap de quin mal vol morir. Zona abrupta i pedregosa pels amants de l'enduro i els "portejos". Aquesta en concret és de les més "menjables" però entra dintre de les que es qualifiquen de bici-aventura. És la justa combinació entre bicicleta i excursionisme o sigui que tots els amants del 100% ciclable oblideu-vos-en. Ara bé, si no coneixeu la zona i us apeteix fer excursionisme damunt de la bicicleta, no ho dubteu pas. En quedareu fascinats.

Vistes de Margalef des del corriol de baixada

Btt: Lleida - Cambrils

Sona el despertador aviat, molt aviat. He quedat amb el Jordi a dos quarts de 7 i abans he de treure la gossa a passejar i preparar tot el material de la sortida.

Ens han convidat a fer una sortida que va de Lleida a Cambrils. Cada any la realitzen variant-ne el recorregut i la proposta ens ha atret des del primer moment. Serem ciclistes d’Alcarràs, Torres de Segre, Soses i Lleida (10 en total).

Lleida - Cambrils

La ruta que es fa en bicicleta de muntanya va des de la capital del Segrià fins la localitat de la costa Daurada.

1a hora del matí a la passarel·la de Cap-pont

No és cap marxa organitzada per cap entitat ni club. Cada any hi ha grups de lleidatans que escullen data, companys de ruta i itinerari per anar de Lleida a Cambrils. N’hi ha que ho fan en dos dies, d’altres amb més trams de pista, d’altres per sendera... Nosaltres hem comptat amb l’extens coneixement de la zona d’en Jordi Martin de Torres de Segre, que ens ha fet un itinerari 5 ESTRELLES amb majúscules per fer en un dia. És molt difícil poder anar enllaçant corriols i corriols quasi sense tocar cap pista i ell ho ha aconseguit amb aquesta magnífica ruta. Com diu el Pepe, "rutón"!

El Ferran passant pel GR 65-5

Equipats amb llums, hem començat a pedalar ben aviat, a les 7 del matí, sabedors que al ser un grup nombrós hi hauria més d’una avaria i així ha estat. Punxades, cadenes partides i un canvi trencat han estat el resultat dels danys materials més algunes rascades conseqüència d’alguna caiguda matinera.

Sortim de la passarel·la de Cap-pont de Lleida. Comencem a pedalar paral·lels al riu Segre fins a Sudanell (SW) on canviem de direcció i seguim el riu Set enllaçant corriols i més corriols fins a l’Albagés. Ja hem trencat una cadena, punxat una roda i patit algunes caigudes (sembla que encara no ens hem tret la son de les orelles). A la terrassa fem un bon entrepà per reposar forces. Ens hem passat tota el trajecte xerrant els uns amb els altres. Rutes, mecànica, material, entrenaments, experiències...

Prop de les cadolles fondes

Un cop amb la panxa plena i amb millor temperatura que de bon matí continuem per pista fins Juncosa i d’allí pujada fins quasi el coll de la Creueta, a la carretera que va de la Granadella a Ulldemolins. Als nostres peus, el congost de Fraguerau ens separa del Montsant que tenim al davant. Les vistes són espectaculars. Descens molt tècnic pel GR 65-5 passant per la bonica ermita de St Bartomeu i es creua un pont penjat per superar un altre cop en pujada, el parc Natural del Montsant per l’est, direcció Cornudella de Montsant.

Lo Xoi impartint càtedra

En les dues baixades que hem fet, la del congost i la que arriba a Cornudella, el Jordi "xoi" ens ha fet una demostració de com baixar coses inimaginables. Feia molt temps que no veia baixar algú amb aquesta tècnica i solvència. Simplement espectacular. Tardaré temps a oblidar-ho.
Dinem a Cornudella quasi a les 5 de la tarda després d’haver fet, per mi, un dels trams més bonics de tota la ruta.

Reagrupant-nos després de la pujad

Després de dinar un bon plat de pasta i una cuixa pollastre, només arrencar ens trobem una dura pujada que ens avisa del tècnic i exigent tram de corriol que puja fins al coll d’Alforja. És, amb diferència, el tram més dur. I un cop més, el "xoi" fa una demostració de com pujar amb pinyó fixe aquests trams més inclinats.

Per sort, un descens vertiginós per pista fins Alforja ens fa passar tots els mals i dibuixa grans rialles de satisfacció en les nostres cares. D’aquest poble fins a Cambrils tan sols s'ha de seguir la riera que va en lleuger descens directe cap al mar. Segons l'any, les pluges la fan més o menys transitable. Avui està perfecta. A les Borges del Camp, se’ns fa fosc i hem d’utilitzar un altre cop els llums per poder arribar fins a la platja.

El canvi trencat i la cadena fixada

Quina sensació més bonica la d’arribar fins al mar amb les bicicletes. Tres quarts de nou, 111 km., 2100m de desnivell positiu i unes 8 hores pedalant. Allí hi tenim un vehicle i ens espera el Sr. Mejias de Soses per carregar les bicicletes al furgó i tornar cansats i contents cap a casa.

El grup a la platja de Cambrils

Quan es fan aquestes rutes tan llargues molts cops un perd la sensació de que està fent BTT. Hi ha la tendència  d’amenitzar aquestes quilometrades amb un recorregut més ràpid i assequible per pista o camí, deixant en l’oblit els divertits i entretinguts corriols. El Jordi, sabedor d’això, ens tenia preparat el milloret de cada zona. Ha estat una sortida fantàstica a tots els nivells, el recorregut, la companyia, el grup, el menjar... tan sols les avaries ens han fet una mica la guitza però res que impedís completar el nostre objectiu. Sense cap mena de dubte, una ruta recomanable pels amants de la bicicleta de muntanya. Una ruta cinc estrelles, una ruta "pata negra".

Btt: Corriols per Poblet

Sona el despertador ben aviat i passo a buscar el Carlos. Hem quedat a Sudanell amb el Ferran, l'Emili i un amic seu. El Fernandito m'havia convidat a fer una ruta per Prades. Sembla ser que la sortida és per Poblet. Explica-li que no és el mateix. És un noi feliç on els hagin. És cert que la ruta arriba a 6 quilòmetres de Prades però els cotxes els deixem a Poblet. Per mi és un canvi bastant significatiu. Per Prades no hi he estat mai en bicicleta, en canvi, aquesta zona de Poblet, fa molts anys que la conec (aquests corriols d'avui els vagi fer per primer cop el mil·lenni passat!, fa 15 anys, com passa el temps!).
Tot i això, aquesta és una sortida "pata negra" (pujada per bona pista i descens per corriol). Bicicleta de muntanya en estat pur. 100% recomanable. Amb un plus afegit. Es pot visitar el monestir de Santa Maria de Poblet (visita obligatòria). Espectacular monestir del s.XII on hi ha les tombes d'uns quants reis Aragonesos (Jaume I el Conqueridor, Pere el Cerimoniós, Ferran d'Antequera, Martí l'Humà...).

Corriols per Poblet

Aparquem a la zona d'estacionament del monestir de Poblet. És un quart de deu del matí i tan sols s'hi veuen altres ciclistes. La primera part de la ruta recorre el Paratge Natural d'Interès Nacional de la Vall del Monestir de Poblet o el bosc de Poblet, que és el nom amb que es coneix popularment. La normativa d'aquesta zona regula l'ús de la bicicleta. Tingueu-ho present.
Sortim cap a la dreta (E), per la TV-7007, on a pocs metres hi ha la font de l'abat Siscar. Omplim els bidons (important tastar la qualitat de l'aigua de les diferents fonts abans d'omplir-los). Continuem la lleugera pujada una mica més de mig quilòmetre fins al camí que puja cap a la Pena (direcció sud). Aquí, després de dues corbes tancades, anem guanyant altura paral·lels al barranc de la Pena. A l'arribar a la primera d'un seguit de corbes tancades (corba cap a la dreta en sentit ascendent), hi ha una cruïlla de camins. A l'esquerra, hi ha una cadena i una sendera que es fica cap a dintre del bosc. Ens hi fiquem (S). És un corriol que fem de pujada i que ens fa "apretar" de valent, l'últim tram és d'allò més exigent. Hi surten rampes del 16% amb pedra poc compactada. Molt bonic.

La bicicleta del Carlos a la Mola d'Estats

Enllacem amb una pista i continuem l'ascens per bon camí fins al coll de la Creu de l'Ardit. Ens trobem en la part alta i els camins i cruïlles apareixen cada dos per tres. Nosaltres, sempre en direcció sud fins al coll de la Mola i després, sempre per camí, cap a la Mola del Guerxet (1120m), la Mola del Quatre Termes (1120m) i per sendera fins la Mola d'Estats. Impressionant balcó de pedra amb vistes cap a tota la vessant sud. Aquí ens mengem l'entrepà alguns, les barretes els altres, però tots gaudim de les boniques vistes.
Després d'aquest descans comença el "showtime". Corriols i més corriols. El Carlos, que va amb una "full suspension", té el repte de deixar-me enrere (jo vaig amb una rígida). No perdona ni quan el corriol és pla. Ens fiquem cap a l'est, una zona coneguda com els Cogullons (em sona que hi ha un refugi lliure). Hi ha un tram que coincideix amb el GR-171-4 que ens torna a portar al coll de la Mola. Imprescindible consultar el track. Si aneu molt ràpid us passareu els corriols.
Del coll de la Mola al coll del a Creu d'Ardit, un altre corriol bastant entretingut. Una neteja de rocs el faria molt més divertit o sigui que si algú s'anima...
Continuem fins al mirador de la Pena per sendera. Parada obligatòria. Des d'aquí veiem tota la pujada i el monestir. Tan sols les vistes ja mereixen el viatge. Compte amb la gent que ens puguem trobar a peu. Generalment ja fa estona que estan ben a la vora perquè el soroll estrident dels discs espanta fins i tot a les plantes, però teniu en compte que aquestes senderes són per a vianants. Molta precaució.  

Mirador de la Pena

Tornem al camí que hem fet de pujada i tan sols fem una curta recta en direcció oest i agafem un altre sender que està senyalitzat amb un pal indicador (en una corba de dretes en sentit de baixada). Aquest és un altre tram "pata negra". El Carlos, cansat de sentir el meu alè al seu clatell (res de pensar en "mariconades"), accelera fins i tot en els curts trams d'ascens. Realment el descens és vertiginós.
La satisfacció és tan plena que arribats a la pista decidim tornar a pujar fins a la Pena. Sempre es preferible evitar la pista per fer el descens. Anem cap al mític Matarrucs. Un altre corriol cinc estrelles que s'agafa en una corba d'esquerres (en sentit de descens) on hi ha un dipòsit d'aigua rectangular. Compte que aquest corriol és molt ràpid i té dos punts bastant tècnics. El primer, una zona molt dreta amb dues petites corbes quasi juntes, on llepa de mala manera l'Emili que anava marcant el pas, i el segon, unes escales bastant altes (per una rígida) on em falta espai per traçar el gir (i he d'anar a buscar la bicicleta una metres a sota del marge). Sense més dificultats arribem al barranc de la Pena i els primers metres del camí que hem fet de pujada.
Bonica sortida, de les imprescindibles de la zona. Són poc més de 30 quilòmetres i 1000 metres de desnivell. Per passar un matí d'allò més complet que, com he dit abans, podem arrodonir amb la visita al monestir i gaudir de l'àmplia oferta gastronòmica de la zona. El pàrquing que hem deixat quasi desèrtic és ara una bullícia. El Carlos no se'n sap avenir.