dissabte, 15 d’octubre de 2011

Btt: Lleida - Cambrils

Sona el despertador aviat, molt aviat. He quedat amb el Jordi a dos quarts de 7 i abans he de treure la gossa a passejar i preparar tot el material de la sortida.
Ens han convidat a fer una sortida que va de Lleida a Cambrils. Cada any la realitzen variant-ne el recorregut i la proposta ens ha atret des del primer moment. Serem ciclistes d’Alcarràs, Torres de Segre, Soses i Lleida (10 en total).

Lleida - Cambrils

La ruta que es fa en bicicleta de muntanya va des de la capital del Segrià fins la localitat de la costa Daurada.
1a hora del matí a la passarel·la de Cap-pont
No és cap marxa organitzada per cap entitat ni club. Cada any hi ha grups de lleidatans que escullen data, companys de ruta i itinerari per anar de Lleida a Cambrils. N’hi ha que ho fan en dos dies, d’altres amb més trams de pista, d’altres per sendera... Nosaltres hem comptat amb l’extens coneixement de la zona d’en Jordi Martin de Torres de Segre, que ens ha fet un itinerari 5 ESTRELLES amb majúscules per fer en un dia. És molt difícil poder anar enllaçant corriols i corriols quasi sense tocar cap pista i ell ho ha aconseguit amb aquesta magnífica ruta. Com diu el Pepe, "rutón"!
El Ferran passant pel GR 65-5
Equipats amb llums, hem començat a pedalar ben aviat, a les 7 del matí, sabedors que al ser un grup nombrós hi hauria més d’una avaria i així ha estat. Punxades, cadenes partides i un canvi trencat han estat el resultat dels danys materials més algunes rascades conseqüència d’alguna caiguda matinera.
Sortim de la passarel·la de Cap-pont de Lleida. Comencem a pedalar paral·lels al riu Segre fins a Sudanell (SW) on canviem de direcció i seguim el riu Set enllaçant corriols i més corriols fins a l’Albagés. Ja hem trencat una cadena, punxat una roda i patit algunes caigudes (sembla que encara no ens hem tret la son de les orelles). A la terrassa fem un bon entrepà per reposar forces. Ens hem passat tota el trajecte xerrant els uns amb els altres. Rutes, mecànica, material, entrenaments, experiències...
Prop de les cadolles fondes
Un cop amb la panxa plena i amb millor temperatura que de bon matí continuem per pista fins Juncosa i d’allí pujada fins quasi el coll de la Creueta, a la carretera que va de la Granadella a Ulldemolins. Als nostres peus, el congost de Fraguerau ens separa del Montsant que tenim al davant. Les vistes són espectaculars. Descens molt tècnic pel GR 65-5 passant per la bonica ermita de St Bartomeu i es creua un pont penjat per superar un altre cop en pujada, el parc Natural del Montsant per l’est, direcció Cornudella de Montsant.
Lo Xoi impartint càtedra
En les dues baixades que hem fet, la del congost i la que arriba a Cornudella, el Jordi "xoi" ens ha fet una demostració de com baixar coses inimaginables. Feia molt temps que no veia baixar algú amb aquesta tècnica i solvència. Simplement espectacular. Tardaré temps a oblidar-ho.
Dinem a Cornudella quasi a les 5 de la tarda després d’haver fet, per mi, un dels trams més bonics de tota la ruta.
Reagrupant-nos després de la pujad
Després de dinar un bon plat de pasta i una cuixa pollastre, només arrencar ens trobem una dura pujada que ens avisa del tècnic i exigent tram de corriol que puja fins al coll d’Alforja. És, amb diferència, el tram més dur. I un cop més, el "xoi" fa una demostració de com pujar amb pinyó fixe aquests trams més inclinats.
Per sort, un descens vertiginós per pista fins Alforja ens fa passar tots els mals i dibuixa grans rialles de satisfacció en les nostres cares. D’aquest poble fins a Cambrils tan sols s'ha de seguir la riera que va en lleuger descens directe cap al mar. Segons l'any, les pluges la fan més o menys transitable. Avui està perfecta. A les Borges del Camp, se’ns fa fosc i hem d’utilitzar un altre cop els llums per poder arribar fins a la platja.
El canvi trencat i la cadena fixada
Quina sensació més bonica la d’arribar fins al mar amb les bicicletes. Tres quarts de nou, 111 km., 2100m de desnivell positiu i unes 8 hores pedalant. Allí hi tenim un vehicle i ens espera el Sr. Mejias de Soses per carregar les bicicletes al furgó i tornar cansats i contents cap a casa.
El grup a la platja de Cambrils
Quan es fan aquestes rutes tan llargues molts cops un perd la sensació de que està fent BTT. Hi ha la tendència  d’amenitzar aquestes quilometrades amb un recorregut més ràpid i assequible per pista o camí, deixant en l’oblit els divertits i entretinguts corriols. El Jordi, sabedor d’això, ens tenia preparat el milloret de cada zona. Ha estat una sortida fantàstica a tots els nivells, el recorregut, la companyia, el grup, el menjar... tan sols les avaries ens han fet una mica la guitza però res que impedís completar el nostre objectiu. Sense cap mena de dubte, una ruta recomanable pels amants de la bicicleta de muntanya. Una ruta cinc estrelles, una ruta "pata negra".

1 comentari:

Anònim ha dit...

molt bona la cronica!! s'hauran de fer mes sortides no?esperarem acabar la pretemporada!!