divendres, 14 d’octubre de 2011

Btt: Ermitanyos (the best of...)

Sona el despertador i m'empaita menjant els cereals. M'he despertat abans d'hora i he començat a preparar les coses sabedor que ja no tornaria a agafar la son.

Ermitanyos


El pròxim cap de setmana es celebra la clàssica Ermitanyos. Pels que no la conegueu és una marxa popular amb un recorregut circular que surt i arriba a Balaguer. Va cap a Castelló de Farfanya per fer la ermita de Cèrvoles, Vilanova de la Sal, l'ermita de Montalegre, Camarasa i l'ermita de Sant Jordi. Un compromís social el dia anterior m'ha tirat enrere a l'hora de fer la inscripció. Aquesta és una ruta que millor anar-hi en condicions o acabes patint i com que segurament el dia anterior faré tard, millor no anar-hi.
Corriol de Castelló de Farfanya
He animat al David a acompanyar-me. Jo no l'he feta mai sencera si be n'he fet quasi tots els trams. Aprofitant que avui tenim tots dos festa li proposo fer bicicleta de muntanya de veritat, no el que està acostumat a fer pels voltants d'Alcarràs. Aquí les pujades són pujades i les baixades, baixades.
A un quart de nou comencem a pedalar. Les dues primeres ermites coincideixen amb la sortida que ja vaig ficar en el seu dia al blog. El recorregut és idèntic a la Btt: Balaguer - Erta. Cérvoles - Erta. Montalegre. Podeu consultar-lo en l'enllaç. 
Ermita de Cèrvoles
Sortim en pujada de Balaguer direcció Castelló de Farfanya, fem un corriol intermig (compte a no saltar-vos-el). Arribem a un curt tram asfaltat davant de Castelló on neix una entretinguda sendera fins creuar una riera que marca l'inici de la llarga pujada a Cèrvoles.
Baixant a Os de Balaguer
Foto de rigor i baixem 1 quilòmetre per pista fins al viarany que surt a l'esquerra direcció Os de Balaguer (1r en ascens i després en descens tècnic i pedregós). Esmorzem un bon entrepà mentre el David intenta assimilar la baixada que ha fet. Diu que mai havia baixat una sendera tan llarga. No sap que la millor baixada encara ha d'arribar.
Reposades les forces ens dirigim cap a Vilanova de la Sal. Primer passem algun tram de pista però quasi tot el recorregut és per corriol 100% ciclable. Al monestir de les Avellanes hi ha un punt d'aigua per si no heu pensat en omplir els bidons a Os de Balaguer.
Arribant a les Avellanes
En poc temps arribem a Vilanova de la Sal des d'on ja veiem la segona ermita. Un divertit viarany i curta pujada cap a Montalegre. Si teniu la sort d'empaitar un dia ventós o clar, les vistes de la plana són espectaculars. No ens hi entretenim gaire perquè encara ens queda l'últim tram de la ruta, la pujada a Sant Jordi. 
Sortim per sendera en direcció oest (W). Creuem la pista que hem pujat i baixem per un primer tram bastant pedregós i una mica tècnic. Després la cosa millora i la velocitat augmenta. Compte que hi ha algun revolt tancat. En la seva part final enllacem amb un altre corriol, nosaltres hem de tirar cap a l'esquerra, cap amunt, per arribar en pocs metres a la pista de pujada. Remuntem el mateix camí que hem fet abans, durant 5 minuts, i agafem un camí que surt cap a la dreta (S, S/E). Aquest corriol és simplement espectacular. A la meitat ens hi trobem dos nois que han patit un petit accident. Un d'ells a fet un "fly away" en tota regla. Ha sortit de la traçada amb la mala sort que ha empaitat un roc que li ha doblegat la roda i l'ha catapultat cap endavant. La bici haurà de passar pel taller i ell estarà uns quants dies amb mal d'espatlla però això és el btt. Ara, a peu fins al càmping que tenen a sota i aguantar els sucosos comentaris que de ben segur els hi dedicaran les seves senyores (qui no ho ha patit això?).

   
Segona ermita, Montalegre i el David baixant per les dues senderes

 Nosaltres continuem fins a Camarasa. Fem uns metres per una forta pujada i agafem un corriol que surt per la dreta fins al camí d'Alòs on girem a l'esquerra (W) per arribar en poc temps a una cruïlla amb un pal indicador que ens informa que tenim l'ermita de Sant Jordi a 4 km. La pujada és molt bonica. Està en perfectes condicions i els trams més complicats estan amb ciment. Realment és d'aquelles pujades per gaudir. Es guanya altura vertiginosament. El David arriba a dalt que ja no pot més. Reconec que si vas una mica just, això és la "puntilla". Però ara es pot dir que ja ho tenim al sac.

 
 El David mort a Sant Jordi i foto tipus "Gaston" 

Última sendera abans de Camarasa
 Descens pel mateix lloc fins al pal indicador i agafem un corriol que surt per la dreta (W). Aquest descens també és molt bonic i ens porta a Camarasa per la banda del riu, on tornem a sortir a la carretera de Sant Llorenç de Montgai i després de creuar les comportes del pantà anem resseguint un canal que arriba fins a Balaguer.
El David baixant el corriol
El David no para de repetir que és molt dura. Suposo que està sota els efectes del cansament. Diu que no vindrà la pròxima setmana a fer-la. Espero que amb una bona dutxa i després d'haver descansat canviï la seva opinió.
Ruta molt completa, per fer un dia completet o si matinem, una bona matinal. D'aquelles de les que arribes a casa i t'ho menges tot. Ens han sortit una mica més de 2000m i encara no 90 km. El David ja sap el que és el btt del "güeno". Quan li parlin de bicicleta de muntanya ja pot opinar amb coneixement de causa.