dissabte, 15 d’octubre de 2011

Btt: Lleida - Cambrils

Sona el despertador aviat, molt aviat. He quedat amb el Jordi a dos quarts de 7 i abans he de treure la gossa a passejar i preparar tot el material de la sortida.
Ens han convidat a fer una sortida que va de Lleida a Cambrils. Cada any la realitzen variant-ne el recorregut i la proposta ens ha atret des del primer moment. Serem ciclistes d’Alcarràs, Torres de Segre, Soses i Lleida (10 en total).

Lleida - Cambrils

La ruta que es fa en bicicleta de muntanya va des de la capital del Segrià fins la localitat de la costa Daurada.
1a hora del matí a la passarel·la de Cap-pont
No és cap marxa organitzada per cap entitat ni club. Cada any hi ha grups de lleidatans que escullen data, companys de ruta i itinerari per anar de Lleida a Cambrils. N’hi ha que ho fan en dos dies, d’altres amb més trams de pista, d’altres per sendera... Nosaltres hem comptat amb l’extens coneixement de la zona d’en Jordi Martin de Torres de Segre, que ens ha fet un itinerari 5 ESTRELLES amb majúscules per fer en un dia. És molt difícil poder anar enllaçant corriols i corriols quasi sense tocar cap pista i ell ho ha aconseguit amb aquesta magnífica ruta. Com diu el Pepe, "rutón"!
El Ferran passant pel GR 65-5
Equipats amb llums, hem començat a pedalar ben aviat, a les 7 del matí, sabedors que al ser un grup nombrós hi hauria més d’una avaria i així ha estat. Punxades, cadenes partides i un canvi trencat han estat el resultat dels danys materials més algunes rascades conseqüència d’alguna caiguda matinera.
Sortim de la passarel·la de Cap-pont de Lleida. Comencem a pedalar paral·lels al riu Segre fins a Sudanell (SW) on canviem de direcció i seguim el riu Set enllaçant corriols i més corriols fins a l’Albagés. Ja hem trencat una cadena, punxat una roda i patit algunes caigudes (sembla que encara no ens hem tret la son de les orelles). A la terrassa fem un bon entrepà per reposar forces. Ens hem passat tota el trajecte xerrant els uns amb els altres. Rutes, mecànica, material, entrenaments, experiències...
Prop de les cadolles fondes
Un cop amb la panxa plena i amb millor temperatura que de bon matí continuem per pista fins Juncosa i d’allí pujada fins quasi el coll de la Creueta, a la carretera que va de la Granadella a Ulldemolins. Als nostres peus, el congost de Fraguerau ens separa del Montsant que tenim al davant. Les vistes són espectaculars. Descens molt tècnic pel GR 65-5 passant per la bonica ermita de St Bartomeu i es creua un pont penjat per superar un altre cop en pujada, el parc Natural del Montsant per l’est, direcció Cornudella de Montsant.
Lo Xoi impartint càtedra
En les dues baixades que hem fet, la del congost i la que arriba a Cornudella, el Jordi "xoi" ens ha fet una demostració de com baixar coses inimaginables. Feia molt temps que no veia baixar algú amb aquesta tècnica i solvència. Simplement espectacular. Tardaré temps a oblidar-ho.
Dinem a Cornudella quasi a les 5 de la tarda després d’haver fet, per mi, un dels trams més bonics de tota la ruta.
Reagrupant-nos després de la pujad
Després de dinar un bon plat de pasta i una cuixa pollastre, només arrencar ens trobem una dura pujada que ens avisa del tècnic i exigent tram de corriol que puja fins al coll d’Alforja. És, amb diferència, el tram més dur. I un cop més, el "xoi" fa una demostració de com pujar amb pinyó fixe aquests trams més inclinats.
Per sort, un descens vertiginós per pista fins Alforja ens fa passar tots els mals i dibuixa grans rialles de satisfacció en les nostres cares. D’aquest poble fins a Cambrils tan sols s'ha de seguir la riera que va en lleuger descens directe cap al mar. Segons l'any, les pluges la fan més o menys transitable. Avui està perfecta. A les Borges del Camp, se’ns fa fosc i hem d’utilitzar un altre cop els llums per poder arribar fins a la platja.
El canvi trencat i la cadena fixada
Quina sensació més bonica la d’arribar fins al mar amb les bicicletes. Tres quarts de nou, 111 km., 2100m de desnivell positiu i unes 8 hores pedalant. Allí hi tenim un vehicle i ens espera el Sr. Mejias de Soses per carregar les bicicletes al furgó i tornar cansats i contents cap a casa.
El grup a la platja de Cambrils
Quan es fan aquestes rutes tan llargues molts cops un perd la sensació de que està fent BTT. Hi ha la tendència  d’amenitzar aquestes quilometrades amb un recorregut més ràpid i assequible per pista o camí, deixant en l’oblit els divertits i entretinguts corriols. El Jordi, sabedor d’això, ens tenia preparat el milloret de cada zona. Ha estat una sortida fantàstica a tots els nivells, el recorregut, la companyia, el grup, el menjar... tan sols les avaries ens han fet una mica la guitza però res que impedís completar el nostre objectiu. Sense cap mena de dubte, una ruta recomanable pels amants de la bicicleta de muntanya. Una ruta cinc estrelles, una ruta "pata negra".

divendres, 14 d’octubre de 2011

Btt: Ermitanyos (the best of...)

Sona el despertador i m'empaita menjant els cereals. M'he despertat abans d'hora i he començat a preparar les coses sabedor que ja no tornaria a agafar la son.

Ermitanyos


El pròxim cap de setmana es celebra la clàssica Ermitanyos. Pels que no la conegueu és una marxa popular amb un recorregut circular que surt i arriba a Balaguer. Va cap a Castelló de Farfanya per fer la ermita de Cèrvoles, Vilanova de la Sal, l'ermita de Montalegre, Camarasa i l'ermita de Sant Jordi. Un compromís social el dia anterior m'ha tirat enrere a l'hora de fer la inscripció. Aquesta és una ruta que millor anar-hi en condicions o acabes patint i com que segurament el dia anterior faré tard, millor no anar-hi.
Corriol de Castelló de Farfanya
He animat al David a acompanyar-me. Jo no l'he feta mai sencera si be n'he fet quasi tots els trams. Aprofitant que avui tenim tots dos festa li proposo fer bicicleta de muntanya de veritat, no el que està acostumat a fer pels voltants d'Alcarràs. Aquí les pujades són pujades i les baixades, baixades.
A un quart de nou comencem a pedalar. Les dues primeres ermites coincideixen amb la sortida que ja vaig ficar en el seu dia al blog. El recorregut és idèntic a la Btt: Balaguer - Erta. Cérvoles - Erta. Montalegre. Podeu consultar-lo en l'enllaç. 
Ermita de Cèrvoles
Sortim en pujada de Balaguer direcció Castelló de Farfanya, fem un corriol intermig (compte a no saltar-vos-el). Arribem a un curt tram asfaltat davant de Castelló on neix una entretinguda sendera fins creuar una riera que marca l'inici de la llarga pujada a Cèrvoles.
Baixant a Os de Balaguer
Foto de rigor i baixem 1 quilòmetre per pista fins al viarany que surt a l'esquerra direcció Os de Balaguer (1r en ascens i després en descens tècnic i pedregós). Esmorzem un bon entrepà mentre el David intenta assimilar la baixada que ha fet. Diu que mai havia baixat una sendera tan llarga. No sap que la millor baixada encara ha d'arribar.
Reposades les forces ens dirigim cap a Vilanova de la Sal. Primer passem algun tram de pista però quasi tot el recorregut és per corriol 100% ciclable. Al monestir de les Avellanes hi ha un punt d'aigua per si no heu pensat en omplir els bidons a Os de Balaguer.
Arribant a les Avellanes
En poc temps arribem a Vilanova de la Sal des d'on ja veiem la segona ermita. Un divertit viarany i curta pujada cap a Montalegre. Si teniu la sort d'empaitar un dia ventós o clar, les vistes de la plana són espectaculars. No ens hi entretenim gaire perquè encara ens queda l'últim tram de la ruta, la pujada a Sant Jordi. 
Sortim per sendera en direcció oest (W). Creuem la pista que hem pujat i baixem per un primer tram bastant pedregós i una mica tècnic. Després la cosa millora i la velocitat augmenta. Compte que hi ha algun revolt tancat. En la seva part final enllacem amb un altre corriol, nosaltres hem de tirar cap a l'esquerra, cap amunt, per arribar en pocs metres a la pista de pujada. Remuntem el mateix camí que hem fet abans, durant 5 minuts, i agafem un camí que surt cap a la dreta (S, S/E). Aquest corriol és simplement espectacular. A la meitat ens hi trobem dos nois que han patit un petit accident. Un d'ells a fet un "fly away" en tota regla. Ha sortit de la traçada amb la mala sort que ha empaitat un roc que li ha doblegat la roda i l'ha catapultat cap endavant. La bici haurà de passar pel taller i ell estarà uns quants dies amb mal d'espatlla però això és el btt. Ara, a peu fins al càmping que tenen a sota i aguantar els sucosos comentaris que de ben segur els hi dedicaran les seves senyores (qui no ho ha patit això?).

   
Segona ermita, Montalegre i el David baixant per les dues senderes

 Nosaltres continuem fins a Camarasa. Fem uns metres per una forta pujada i agafem un corriol que surt per la dreta fins al camí d'Alòs on girem a l'esquerra (W) per arribar en poc temps a una cruïlla amb un pal indicador que ens informa que tenim l'ermita de Sant Jordi a 4 km. La pujada és molt bonica. Està en perfectes condicions i els trams més complicats estan amb ciment. Realment és d'aquelles pujades per gaudir. Es guanya altura vertiginosament. El David arriba a dalt que ja no pot més. Reconec que si vas una mica just, això és la "puntilla". Però ara es pot dir que ja ho tenim al sac.

 
 El David mort a Sant Jordi i foto tipus "Gaston" 

Última sendera abans de Camarasa
 Descens pel mateix lloc fins al pal indicador i agafem un corriol que surt per la dreta (W). Aquest descens també és molt bonic i ens porta a Camarasa per la banda del riu, on tornem a sortir a la carretera de Sant Llorenç de Montgai i després de creuar les comportes del pantà anem resseguint un canal que arriba fins a Balaguer.
El David baixant el corriol
El David no para de repetir que és molt dura. Suposo que està sota els efectes del cansament. Diu que no vindrà la pròxima setmana a fer-la. Espero que amb una bona dutxa i després d'haver descansat canviï la seva opinió.
Ruta molt completa, per fer un dia completet o si matinem, una bona matinal. D'aquelles de les que arribes a casa i t'ho menges tot. Ens han sortit una mica més de 2000m i encara no 90 km. El David ja sap el que és el btt del "güeno". Quan li parlin de bicicleta de muntanya ja pot opinar amb coneixement de causa.