diumenge, 26 de maig de 2013

Btt: Mequinensa salvatge

Mequinensa salvatge


Sona el despertador i veig que ja entra llum pels forats de la persiana. No son encara les 6 del matí i es nota que el dies comencen a ser llargs. Un café amb llet mentre acabo de treure’m les lleganyes, carrego el cotxe i passo a recollir el Jordi.
Una trucada el dia anterior m’interroga si ha de baixar la bicicleta de Barcelona. Li responc que alguna cosa farem i tot just penjar em fico a buscar per internet si hi ha algun track interessant. Em ve de gust anar a la zona de Mequinensa. Mai hi he anat en btt i ara encara no fa el calor sufocant de l’estiu. Trobo alguna cosa interessant i faig un mix sense saber-ne ben bé el resultat final. 78 km i 1400 metres de desnivell. D’aquí poc ho sabrem.
El Jordi arribant a la presa de Mequinensa.
Abans de les 8 ja estem pedalant, direcció Casp (W). Creuem el pont i ens fiquem pel camí que va a la presa. En els primers centenars de metres és alquitranat però aviat apareix la senyalització de GR99 Camino del Ebro i comença una pista de terra. Poc a poc anem guanyant metres resseguint el sinuós contorn del pantà per una pista cómoda. L’olor a maquis que diu el Remy ens invaeix. Al voltant la vegetació dominant és el romaní, aromàtica i tan familiar pels que som de la zona. Arribem a una cruïlla on el Camí de l’Ebre tira a l’esquerra i el nostre itinerari va cap a la dreta. Comença una tram de camí semi-abandonat, salvatge i ideal per fer un pilling de cames. Tot per anar a buscar una de les pujades més exigents que es poden fer per aquí. Hardcore total. Un quilòmetre per a reventar el pulsòmetre. Rampa senzillament brutal.
Últim tram de la rampa inhumana.
A l’arribar a dalt la pista millora i en quilòmetres tornem a enllaçar amb el GR99. El seguim uns quilòmetres més direcció (W) fins iniciar el descens del riu Gallo. Havia llegit que estava brut però més que brut sembla verge. Ideal per decapar la bicicleta i pintar-la de nou. Compte en seguir el track per no equivocar-vos i haber de fer alguna excursió amb la bici al coll. El Jordi està flipant i jo també. Tot i això li comento que aquest sender té potencial però com apunta ell, hi ha més d’una setmana de feina. I és que a la vegetació autòctona de la zona se li ha de sumar la vegetació temporal que creix després de les pluges primaverals. Com una selva però de secà. Descens tan sols per a col·leccionistes.
Arribem a la carretera de Casp i baixem un quilòmetre per agafar una pista que puja en diagonal per la dreta. 5 minuts i fem un sender curt però en condicions i net, que després del que hem baixat, és com l’aigua al desert.
30 metres de "bici-armario"
Tornem a seguir un camí en pujades intermitents que segueixen una línia d’alta tensió. L’últim tram és molt exigent i quan creus que has arribat a la seva part superior, al cantó d’una torre elèctrica, veus que encara et queden 30 metres descompostos que ja ni intentem (perquè senzillament es fer un “apretón” per acabar ficant el peu a terra).
Seguim planejant per la part superior de la serra. El Jordi comenta que després de la Chemis du Soleil se li fa extrany això de rodar. Després d’un petit camp a través per continuar la ruta arribem a un sender estil bike-park amb corves peraltades i rampes de fustes. Se’ns fa curt, la veritat. Mentre continuem baixant per camí anem comentant que pebrots fa un sender així al mig del no res. Lluny de tot.
Gir cap a la dreta i encarem un suau ascens per una bonica vall (d'Esmolinas) fins arribar a la seva part superior on fem un sender puja i baixa bastant tècnic. Representatiu dels de la zona. Molta pedra descomposta amb alguna escala interessant. El Jordi va amb les cales que continuament li salten i no pot acabar de gaudir del descens com es mereix. Continuem per pista trenca-cames i un altre descens tècnic seguint una carena que ens alegra l’ànima.
Hem fet més de la meitat de la ruta i tornem direcció est (E) en paral·lel a la carretera de Fabara. Aquest tram és el que es va fer a la transebre del 2012 i en algun punt el recorregut ens fa fer algun bucle (de gratis) sense cap interès esportiu. Recomano seguir sempre en paral·lel a la carretera fins que l’itirenari gira en direcció sud, direcció els molins de vent d’Almatret, a l’altra banda d’Ebre. Arribem directes a una bonica i llarga sendera, el famos descens del GR99. La primera part és molt ràpida i hi ha poder un parell d’escales a tenir en compte, bastant tècniques. Atenció amb la velocitat que s’agafa i la caiguda del barranc.  La part inferior és més revirada i pedregosa, amb corves de 180 graus que es negocien amb facilitat i que mantenen el caràcter veloç d’aquest bonic descens.
Tram de sendera.
Un cop a peu de riu Ebre girem a l’esquerra i per camí ondulat d’uns 8 o 9 quilòmetres i arribem a Mequinensa gaudint de la ruta feta.
El Jordi, un cop més, s’ha portat com un jabalí i ha anat molt bé tota l’estona en aquesta interessant ruta. Per descobrir Mequinensa. Aquesta zona salvatge, en tots els aspectes, on poques persones veurem pel camí. La primera part seria poder més verge mentre que la segona part és més agraïda però amb el punt en contra dels llargs trams rodadords per enllaçar els senders. Llevat d’això i la primera part, la resta mereix una visita. No oblideu evitar els dies calorosos ja que no hi ha cap punt d’aigua en tot el trajecte.

dimarts, 21 de maig de 2013

Btt: Alfarràs-Camporrells

El Raül i el Carles
Sona el despertador i em faig una mica el "ronso" al llit. He quedat per anar en bicicleta amb el Carles però a les 10 del matí. Les seves obligacions familiars provoquen aquest horari de marquesos. Tan sols m'he de descarregar el track i carregar la bicicleta al cotxe.
La ruta d'avui és el recorregut de la Santa Pedalada d'Almenar 2013. Jo no hi vaig poder assistir per lesió i amics que hi van anar em van dir que m'agradaria (sinònim de que la cosa no serà fàcil). He suprimit el tram d'Almenar a Alfarràs, tant d'anada com de tornada. No té cap tipus d'interès esportiu i ens estalviem 10 quilòmetres. La ruta queda doncs en 53km i 1100m de desnivell positiu.

 D'Alfarràs a Camporrells pels Màrtirs i tornant pel congost de Valldellou

És el primer cop que surto a pedalar amb el Carles però com que fa enduro suposo que no tindrà cap problema per afrontar els trams més tècnics que espero trobar. Una altra cosa serà la resistència física perquè intueixo que ens hi estarem unes quantes hores però bé, ja veurem com va la cosa.
A Alfarràs, passat un curt tram de la carretera que porta a Tamarite de Litera (Huesca) trobem un petit sender puja/baixa i iniciem una suau pujada per anar guanyant metres. En un lleuger descens hem d'agafar un corriol de pujada, una mica tècnic pels còdols que hi ha però que es deixa fer. El Carles ja comença a tastar l'exigència de la ruta. Arribem a la part superior de la muntanya i aquí el recorregut fa un bucle per poder enllaçar diferents corriols de la zona. No presenten cap dificultat tècnica i es poden fer molt ràpid. La pujada de retorn a l'inici del bucle no té cap complicació llevat d'alguna part més inclinada on les pendents estan pròximes al 20%. 
Superant un petit rierol.
Fem un tram ondulat per acabar baixant per un camí de corders cap a la carretera N-230 que creuem per sota. Amb Castellonroi a sobre nostre iniciem un llarg tram de pujada, irregular i per diferents terrenys però que ens porta fins a l'ermita dels Màrtirs. Tot i que la ruta no arriba a l'ermita és molt recomanable pujar per gaudir d'unes vistes espectaculars. En un primer moment la ascensió per formigó espanta una mica però és un tram curt i la recompensa és gran. El Carles ja comença anar fos i les pujades cada cop se li fan més llargues.
Abans del tram de formigó que puja a l'ermita hi trobem un PR que va a Camporrells, és el PR dels Màrtirs. Zona extremadament tècnica. Compte amb algun tram d'escales on s'ha d'escollir bé la traçada (sempre pensant en els que portem bicicletes rígides). Passada la part superior més pedregosa i arribant a Camporrells trobem una altre sender però pel mig d'una roureda. Una mica trenca-cames però divertit. Compte que en la seva part final s'ha de creuar un rierol i no ho veus fins que te'l trobes a sobre!
Congost de Valldellou
Arribem a la carretera que va de Camporrells a Valldellou i la seguim un quilòmetre mentre passem pel bonic congost i l'apreciada zona d'escalada. Uns pals indicadors ens fiquen per una sendera que va quasi pel llit del congost. S'ha de baixar de la bicicleta algun curt tram però trobar-se a l'interior del congost compensa amb escreix. El Carles i jo estem bocabadats.
Passat Valldellou iniciem la segona pujada però no tant llarga com l'anterior. Miro al Carles i veig ocellets al voltant del seu cap. A petat junta de culata però es nota que està "curtit" i no para de pedalar pit amunt. Creuem la serra de Sant Salvador i agafem el corriol del "escupitajo". Molt ràpid i divertit. Continuem per sender tècnic trenca-cames per agafar el GR 23 que va a Castellonroi. Si be aquest descens no és tant tècnic com el dels Màrtirs s'ha de prestar molta atenció a les grans pedres que trobem. "Marrano, marrano" que diria el Pepe. Pel Carles aquesta baixada tant exigent ja és la "puntilla" però continua damunt de la bici que és el compta en aquests casos.
Tan sols ens queda continuar per camí fins a Alfarràs on hi arribem seguint la Noguera Ribagorçana.
Fantàstica ruta tècnica. Per a gent que li agradi baixar i on una bicicleta all mountain o enduro són ideals. D'un matí ben complet per uns paratges molt bonics.

dimecres, 15 de maig de 2013

Btt: Les Chemins du Soleil 2013 (Nyons-Gap, 3 etapes)

Sona el despertador i el busco entre el material escampat. Estic ordenant, ja fa minuts, les eines que necessito per la jornada d'avui. He dormit malament, molt malament. Ja sabia que em passaria. Dormir en una tenda d'acampada damunt d'un matalàs d'un centímetre i confinat en un sac de dormir sempre costa.
Ha plogut tota la nit però la notícia positiva és que donen 3 dies de bon temps (bé, sense pluja). Sembla que el temps no ens farà la guitza en aquesta nova aventura que fem amb el Jordi, LES CHEMINS DU SOLEIL 2013 (208km i 8800m).
Remy, Raül, Jordi i Thierry a l'arribada de Gap.
Ens acompanyen en Remy (company de feina del Jordi que fa la 7a participació en la Chemins) i el seu amic Thierry, tots dos de Nimes.
Aquesta marxa/cursa és lineal. En aquesta edició surt del petit poble de Nyons (Rhone-Alpes) i va fins a Gap (Hautes-Alpes). Es fa en 3 etapes quasi de jornada sencera per uns itineraris esplèndids.
A nivell organitzatiu la prova és excel·lent. El dia anterior deixes tot el material al lloc de sortida i vas a estacionar el vehicle a l'arribada on tens un servei de bus que et torna a la localitat d'inici. En el nostre cas ens acompanya l'Andrea i no ha estat necessari fer això ja que ella ens ha seguit durant el recorregut (i que bé que ens ha anat!).
Cada dia quan arribes tens el teu material al lloc d'acampada i tan sols has de muntar la tenda. Diria que el 80% de les tendes són les 2" del Decathlon que en un minut les tens operatives. O sigui, arribes (rebentat de l'etapa), menges alguna cosa, vas a netejar la bicicleta, muntes la tenda, dutxa i manteniment de la bicicleta. Aquestes són les tasques de cada dia amb més o menys temps per relaxar-te abans del sopar.
El Remy descansant mentre el Thierry acaba de fer el manteniment de la bicicleta.
En el sopar comú de la nit anterior sempre hi ha el "briefing" on expliquen la etapa del dia següent. Afortunadament tenim el Remy que ens tradueix els aspectes més rellevants (si es demana hi ha explicacions en anglès en petit comitè per la gent que no domina molt el francès). Hi ha cops que és millor no saber el que et trobaràs però amb les expressions i exclamacions dels participants ja t'imagines com anirà la cosa.
Dues hores abans de la sortida ja està obert el menjador per esmorzar. Generalment la gent opta per recollir tot el material, deixar-ho al camió de trasllat, esmorzar i cap a la sortida. Nosaltres anem primer a esmorzar per evitar les massificacions i després ho recollim tot.
Els "jabalís" érem els participants...
El recorregut de la prova és diferent en cada edició. Molt ben senyalitzat i d'una qualitat extraordinària. Per a la gent que li agradin les baixades tècniques. De fet, el dia anterior a la primera etapa, tothom es mirava de reüll les bicicletes dels altres participants. Impecables, com si acabessin de sortir de la tenda. De gama mitja/alta i doble suspensió. La meva SCOTT 900RC era rara avis i això em feia presagiar dues coses: que m'havia fotut en un bon "berenjenal" i que les baixades serien espectaculars! Un cop acabada la prova ho confirmo. BRUTAL! Tant apoteòsic que en els primers quilòmetres del segon dia anava pensant que nosaltres diem que fem BTT perquè practiquem ciclisme amb una bicicleta de muntanya però fins que no tens l'oportunitat de pedalar per uns indrets com els que hem fet no acabes de comprendre realment el que vol dir BTT. Em torno a excitar només de pensar-hi. Una sensació tan sols comparable al descens d'una muntanya amb neu pols fins els genolls.
Aquest cop no anem al nostre aire i ens hem inscrit a la marxa tot i que no surten ni temps ni classificacions. Hi ha la versió èlit de la prova, per parelles, on es fan la 2a i 3a etapes més una extra nocturna. 3 etapes en 2 dies. Us podeu imaginar com arribaven els participants.
A diferència d'altres entrades que he fet en el blog no hi fico la descripció completa de l'etapa. Principalment perquè no tinc la suficient memòria com per recordar tantes pujades i baixades. Si que adjunto el track que com sempre us podeu descarregar del wikiloc (si cliqueu al play del mapa us enllaça directament amb la pàgina).

Les Chemins du Soleil 2013 NYONS-LA MOTTE (74km i 3400m)


 
Cues per fer els dos primers descensos que per la pluja estaven impracticables.
 
Les dues primeres senderes altament tècniques. Nosaltres les vam trobar totes mullades per la pluja de la nit anterior i estaven impracticables. En la majoria d'ascensions s'ha de remuntar una estona amb la bici al coll per poder gaudir del descens que ens espera a l'altra banda.

Les Chemins du Soleil 2013 LA MOTTE-SERRES (61km i 2750m)

Netejant la bici en una font de l'inevitable fang que hi havia per tot el recorregut .
 L'últim descens és per carretera per problemes amb el propietari d'uns terrenys que no deixava passar la prova pels seus camps i així poder enllaçar amb el GR. Trams de carregar la bicicleta al coll com en l'etapa anterior.

Les Chemins du Soleil 2013 SERRES-GAP (69km i 2600m)

Un curt tram de bici-armario.
A priori l'etapa més fàcil però molt dura per les seves llargues remuntades a peu. N'hi ha una de més d'una hora. Crec que en total deuen ser dues hores amb la bici carregada a l'esquena. Tot i això, els descensos són brutals.

No puc amagar que aquest cap de setmana he experimentat dos conceptes nous, sobretot en l'última etapa. El bici-calentón que seria com el cor de colomet però molt més llarg (tram amb molta pendent on has d'apretar molt per superar-lo, arribes que el cor que et surt per la boca, les cames et xiulen de dolor i algun cop has d'acabar baixant de la bici) i el bici-armario que és quan et carregues la bici a l'esquena per superar un tram que no es ciclable (fins ara li deia fer una duatló però ens hem doctorat en aquest nou concepte).

 
 Bici-armario en tot el seu esplendor. Un petit tastet del que ens trobaríem després.

Resumint, activitat altament recomanable on s'ha d'anar bastant rodat, per amants de les baixades tècniques per tot tipus de terreny. Si voleu una ruta rodadora aquesta no ho és. Pur BTT per uns indrets espectaculars. Bona organització, bon ambient i preu molt econòmic. Crec que es d'aquelles proves que no deixa a ningú indiferent i que es recorden durant molt temps.