Btt: Les Chemins du Soleil 2013 (Nyons-Gap, 3 etapes)

Sona el despertador i el busco entre el material escampat. Estic ordenant, ja fa minuts, les eines que necessito per la jornada d'avui. He dormit malament, molt malament. Ja sabia que em passaria. Dormir en una tenda d'acampada damunt d'un matalàs d'un centímetre i confinat en un sac de dormir sempre costa.
Ha plogut tota la nit però la notícia positiva és que donen 3 dies de bon temps (bé, sense pluja). Sembla que el temps no ens farà la guitza en aquesta nova aventura que fem amb el Jordi, LES CHEMINS DU SOLEIL 2013 (208km i 8800m).

Remy, Raül, Jordi i Thierry a l'arribada de Gap.

Ens acompanyen en Remy (company de feina del Jordi que fa la 7a participació en la Chemins) i el seu amic Thierry, tots dos de Nimes.
Aquesta marxa/cursa és lineal. En aquesta edició surt del petit poble de Nyons (Rhone-Alpes) i va fins a Gap (Hautes-Alpes). Es fa en 3 etapes quasi de jornada sencera per uns itineraris esplèndids.
A nivell organitzatiu la prova és excel·lent. El dia anterior deixes tot el material al lloc de sortida i vas a estacionar el vehicle a l'arribada on tens un servei de bus que et torna a la localitat d'inici. En el nostre cas ens acompanya l'Andrea i no ha estat necessari fer això ja que ella ens ha seguit durant el recorregut (i que bé que ens ha anat!).
Cada dia quan arribes tens el teu material al lloc d'acampada i tan sols has de muntar la tenda. Diria que el 80% de les tendes són les 2" del Decathlon que en un minut les tens operatives. O sigui, arribes (rebentat de l'etapa), menges alguna cosa, vas a netejar la bicicleta, muntes la tenda, dutxa i manteniment de la bicicleta. Aquestes són les tasques de cada dia amb més o menys temps per relaxar-te abans del sopar.

El Remy descansant mentre el Thierry acaba de fer el manteniment de la bicicleta.

En el sopar comú de la nit anterior sempre hi ha el "briefing" on expliquen la etapa del dia següent. Afortunadament tenim el Remy que ens tradueix els aspectes més rellevants (si es demana hi ha explicacions en anglès en petit comitè per la gent que no domina molt el francès). Hi ha cops que és millor no saber el que et trobaràs però amb les expressions i exclamacions dels participants ja t'imagines com anirà la cosa.

Dues hores abans de la sortida ja està obert el menjador per esmorzar. Generalment la gent opta per recollir tot el material, deixar-ho al camió de trasllat, esmorzar i cap a la sortida. Nosaltres anem primer a esmorzar per evitar les massificacions i després ho recollim tot.

Els "jabalís" érem els participants...

El recorregut de la prova és diferent en cada edició. Molt ben senyalitzat i d'una qualitat extraordinària. Per a la gent que li agradin les baixades tècniques. De fet, el dia anterior a la primera etapa, tothom es mirava de reüll les bicicletes dels altres participants. Impecables, com si acabessin de sortir de la tenda. De gama mitja/alta i doble suspensió. La meva SCOTT 900RC era rara avis i això em feia presagiar dues coses: que m'havia fotut en un bon "berenjenal" i que les baixades serien espectaculars! Un cop acabada la prova ho confirmo. BRUTAL! Tant apoteòsic que en els primers quilòmetres del segon dia anava pensant que nosaltres diem que fem BTT perquè practiquem ciclisme amb una bicicleta de muntanya però fins que no tens l'oportunitat de pedalar per uns indrets com els que hem fet no acabes de comprendre realment el que vol dir BTT. Em torno a excitar només de pensar-hi. Una sensació tan sols comparable al descens d'una muntanya amb neu pols fins els genolls.

Aquest cop no anem al nostre aire i ens hem inscrit a la marxa tot i que no surten ni temps ni classificacions. Hi ha la versió èlit de la prova, per parelles, on es fan la 2a i 3a etapes més una extra nocturna. 3 etapes en 2 dies. Us podeu imaginar com arribaven els participants.

A diferència d'altres entrades que he fet en el blog no hi fico la descripció completa de l'etapa. Principalment perquè no tinc la suficient memòria com per recordar tantes pujades i baixades. Si que adjunto el track que com sempre us podeu descarregar del wikiloc (si cliqueu al play del mapa us enllaça directament amb la pàgina).

Les Chemins du Soleil 2013 NYONS-LA MOTTE (74km i 3400m)

 

Cues per fer els dos primers descensos que per la pluja estaven impracticables.

 

Les dues primeres senderes altament tècniques. Nosaltres les vam trobar totes mullades per la pluja de la nit anterior i estaven impracticables. En la majoria d'ascensions s'ha de remuntar una estona amb la bici al coll per poder gaudir del descens que ens espera a l'altra banda.

Les Chemins du Soleil 2013 LA MOTTE-SERRES (61km i 2750m)

Netejant la bici en una font de l'inevitable fang que hi havia per tot el recorregut .

 L'últim descens és per carretera per problemes amb el propietari d'uns terrenys que no deixava passar la prova pels seus camps i així poder enllaçar amb el GR. Trams de carregar la bicicleta al coll com en l'etapa anterior.

Les Chemins du Soleil 2013 SERRES-GAP (69km i 2600m)

Un curt tram de bici-armario.

A priori l'etapa més fàcil però molt dura per les seves llargues remuntades a peu. N'hi ha una de més d'una hora. Crec que en total deuen ser dues hores amb la bici carregada a l'esquena. Tot i això, els descensos són brutals.

No puc amagar que aquest cap de setmana he experimentat dos conceptes nous, sobretot en l'última etapa. El bici-calentón que seria com el cor de colomet però molt més llarg (tram amb molta pendent on has d'apretar molt per superar-lo, arribes que el cor que et surt per la boca, les cames et xiulen de dolor i algun cop has d'acabar baixant de la bici) i el bici-armario que és quan et carregues la bici a l'esquena per superar un tram que no es ciclable (fins ara li deia fer una duatló però ens hem doctorat en aquest nou concepte).

 

 Bici-armario en tot el seu esplendor. Un petit tastet del que ens trobaríem després.

Resumint, activitat altament recomanable on s'ha d'anar bastant rodat, per amants de les baixades tècniques per tot tipus de terreny. Si voleu una ruta rodadora aquesta no ho és. Pur BTT per uns indrets espectaculars. Bona organització, bon ambient i preu molt econòmic. Crec que es d'aquelles proves que no deixa a ningú indiferent i que es recorden durant molt temps.