Escalada: Oliana "Treintaitantos" 200m, 6b+ (V+ obligat)

Sona el despertador i em situo, La Seu d'Urgell, les 7 del matí. Avui torno a escalar amb el Ramonet. Diversió assegurada!
Anem a fer un café amb llet al Mos i cap Oliana.
Estacionem a la carretera vella, davant de la paret bucòlica.
Davant nostre surt un corriol amb fites i alguna marca vermella una mica esborrada. L'agafem i xino-xano cap al peu de la paret anant a buscar una diagonal que creua la zona de l'esquerra. En 15 minuts hi som.
Dubtem entre fer la "Pas d'estrés" (que la tinc pendent amb el "Pipes" després d'aquella tempesta) o la "Trentaitantos" 200m, 6b+ (V+ obligat).
El Ramonet que les ha fet totes en aquesta paret diu que es pensa que la "Treintaitantos" encara no i m'acaba de convéncer.
Ens repartim els llargs i jo faig els 4ts i en Ramonet els 6ès. No hem hagut de discutir gens per decidir això (jejeje).
Però té els collons de dir que no tindrem cap problema perquè la via sòl té 6 llargs i a mi m'entren les "pàjares" a partir del 6è llarg (en referència a Orlú).
Jo es clar, em partia la caixa "Juah Juah Ramonet, que bo que ets! Em parteixu amb tu noi!".
Això em va fer pensar-hi i donar-li voltes i m'adono que el dia abans no havia dinat, havia menjat un tall de fuet per la nit i tampoc he esmorzat (bé, el cafè amb llet). Una barreta me l'hagués menjat per tapar el soroll dels meus budells.
Faig el 1r llarg i la excursió per blocs inestables a la R2.

El Ramonet contemplant la cinglera dels esplovins

A les reunions ens hi estem més estona de la que toca xerrant.
Ara venen els 3 llargs bonics de la via. Està tota equipada amb parabolts. 14 cintes crec que hem utilitzat.
El Ramonet fa la sortida de 6b. Els passos són llargs i ell que molt llarg no és (com t'estimu Ramunettttt!) inicia a recitar-me el seu repertori de renecs. Tots els llargs de 6b es poden fer amb A0. Crec que obligat deu ser V+ o 6a.
Realment els tres 6b són "preciosos" com diria el Pepelillo.
El Ramonet se'ls ha currat com un "champion".

El Ramonet superant el 6b+

L'últim llarg és un tràmit abans de sortir al corriol de descens. Totes les Reunions estan equipades amb anelles per rapelar però l'última (la del corriol) no!. Heu de buscar una instal·lació de les vies del cantó si voleu rapelar.

Jo sortint de la R5

El camí de descens s'inicia per una feixa descendent cap al circ. Abans d'arribar a la tartera hi ha un tram delicat (no estaria de més un passamà) de desgrimpada. El descens es bastant relliscós però amb 30 minuts ens fiquem al cotxe.
Ens hem guanyat un cafè al Tahussà!

Escalada: Collegats "Tànger" 350m, 6b (V+, Ae)

El despertador ja m'ha sonat 3 cops. Em situo, la Seu d'Urgell, dos quarts de 8. Fa dies que no escalo i ara que no apreta tant el sol es bon moment per tornar a fer alguna cosa d'activitat. Avui vaig amb el Roger a Collegats (que no va pas coix), a la paret del Pessó que és la fantàstica tàpia que hi ha entre el 1r túnel (barranc de l'infern) i el 2n (es el de l'argenteria?) sortint de la Pobla de Segur en direcció a Sort (N-260).

Se'ns afegeix a la cordada el Yeti (David Gensana) que ve de Pont de Suert. Això pinta bé. Sempre es un "gustasso" escalar amb el David. Mai hi ha hagut un dia que no hagi après res d'ell. Que més puc demanar?
Fem el "meeting point" a Sort i aprofitem per esmorzar mentre esperem el Yeti (sinó el Roger es mor del mal de panxa). Xino-xano un cop reunits baixem a Collegats. Aparquem a l'antiga carretera i ens encomanem als Déus perquè els Mossos siguin benèvols amb els nostres vehicles.
Ens decidim per la paret del Pessó, la via "Tànger" 350m, 6a+ (V+, Ae). En algunes ressenyes podeu veure 450m enlloc dels 350m que he ficat jo. Això és perquè alguns conten els 100 de feixa entre la Reunió 7 i la Reunió 8.
En 10 minuts estem a peu de via per un camí molt marcat que surt desde la meitat de la recta en direcció al Barranc de St. Pere (buscant la torre elèctrica de la part superior del primer túnel). No té pèrdua. Nosaltres anem a buscar el diedre evident que forma l'agulla del Gos i la paret del Pessó.
La via transcorre uns 10m a la dreta del diedre. Cosida a parabolts. L'itinerari és evident i en cap moment presenta dubtes de la seva direcció. Sempre anem veient la línia de "xapes". Comença el Yeti que ja s'ha encordat mentre nosaltres encara estem mirant la línia de la via a la paret. El Roger li pren el relleu empalmant els llargs 2 i 3 (i renegant pel fregament de les cordes). Jo continuo amb 4t llarg (com sempre "menjant-me" els llargs més guarros).

"Lo sargantilla d'Alcarràs" iniciant el 4t llarg

Ens ho estem agafant més com una trobada social que no pas com un dia d'escalada. Desitges acabar els teus llargs per poder estar a la Reunió xerrant amb algú i parlant de projectes, coses que ens han passat, "cotilleos" (si, si, els homes també ho fem... però dintre del nostre món de la muntanya es clar!). Amb el Yeti no parem de "cascar". Que si ha sortit aquest frontal, que si aquests crampons, que si podem anar a fer aquesta via...

En algun moment tenim una mica de fred, l'orientació és Est o sigui que hi ha sol al matí i després ombra tot el dia.

El Roger sortint de la R5

Es podria dir que és una via de 4t/5è molt ben equipada, on els passos obligats sempre es poden fer en Ao. Els 6a o 6b segons la ressenya són bastant "cabrons" si no trobes a la primera el canto però repeteixo que sempre podem fer Ao.

El Yeti superant el 6b del 5è llarg

Seran necessàries 17 cintes express i alguna d'elles llarga per evitar el fregament en algun punt molt concret.

Ja estem al jardinet de la R7 després de pujar per un llarg fàcil que amb els peus de gat bruts de fang (han caigut 4 gotes) li dóna una mica d'emoció (com sempre me'l menjo jo de primer). El Yeti diu que s'avorreix quan està sol a les Reunions i li diem al Roger que faci el llarg del David. Com que no li hem donat opció a escollir ho accepta amb ressignació (però els llargs que fa per mi són els millors de tota la via) i arribem a dalt sense cap mena de problema.

La majoria de les 10 reunions són cómodes i estan amb anelles per poder rapel·lar. La roca és molt bona i adherent, amb "bolos" grans a les primeres tirades i més petits així com anem guanyant altura. Les vistes de la zona són espectaculars.

Foto tipus "Gastón" dels tres

Sense treure'ns el talabard ni el casc iniciem el descens per un corriol marcat amb fites que ens porta en direcció Sud. Arriba un punt que baixem per una paret tombada equipada amb un cable molt fi i alguna corda (crec que la va ficar el "Paquitu" no?).

Baixant pel fi cable

El Roger, més puta que una rabosa (nom que reben les guineus a Lleida) s'ha endut el guants per baixar més còmode i evitar les doloroses enganxades de cable a les mans.
En uns 45 minuts tornem a estar als vehicles i fem la necessària "repartició de material". Afortunadament els Mossos no ens han deixat cap recepta al netejavidres (oooeeeeeeee!).
Ha estat un dia rodó.

Escalada: Dent d'Orlu "les enfants de la dalle" 700m, 6b (V+ obligat)

Sona el despertador i em desperto a les 5 del matí una mica desorientat sense saber ben bé on sóc. Em situo, Sanavastre, la Cerdanya, primers d'agost. Els turistes ja han envaït aquesta magnífica vall. S'hi estan encara no els dos mesos d'estiu i després... un altre cop la Cerdanya genuïna.

Estic a casa del meu amic "Ramonet". Un café amb llet i "xino xano" ens adrecem cap a la vall francesa d'Orlú encara amb les lleganyes als ulls. A les 7:15 estem al 1r pàrking. Mengem un entrepà de tonyina i cap amunt.

Enfilem un camí dret que surt direcció a la paret 10m abans de l'esplanada del pàrking, on hi ha un torrent que baixa de la Dent. El fort pendent ens desperta en 5 minuts i la fresca que teniem en sortir del cotxe desapareix en pocs segons. Trobo un cep gran, bastant gran, però no el puc carregar. Porto la motxilla plena i segur que se m'acabaria trencant. Em cau la llagrimeta però el deixo allà, a la vora del camí, sol i desprotegit (l'acabarien recollint uns d'Alacant que van abandonar a la segona tirada).

Cep trobat durant l'aproximació a la cara sudest

Arribem a peu de via en 35 minuts i ens trobem dues cordades al davant, els d'Alacant que van 3 i una cordada de 2 que ja està a la 1a reunió. Ens plantegem optar per altres vies alternatives però em vingut a fer "les enfants de la dalle" 700m, 6b (V+ obligat) i esperem.

A les 9:30 comencem a escalar. Els d'Alacant pleguen al 2n llarg. Van mooolt lents (lo "Ramonet" es comença a encendre perquè no ens han deixat passar i em perdut 45 minuts ben bons). Els primers llargs ens mostren com seran les 18 tirades de via. Placa i més placa. Equipada com si es tractés d'una via d'esportiva. Més fe que Gandhi en els nostres peus de gat. Impossible perdre l'itinerari. Si els ancoratges allarguen vol dir que el terreny es fàcil (com quasi en totes les vies).

Anem per feina, però crec que hem empaitat un dels dies més calorosos de l'any. Portem 1'5 litres d'aigua cadascú i s'ha de dosificar. A la R6 noto que m'ha tocat el sol. S'apodera de mi una d'aquelles "pájares" de campionat, de Champions League. Intento menjar una barreta (i ho aconsegueixo), però tinc la boca tan seca que em costa empassar la bola que se m'ha fet. No puc malbaratar l'aigua o sigui que serà l'última cosa sòlida que menjaré en 26 hores. Ni en la pitjor de les ressaques havia tingut la boca tant pastosa. Sembla una formigonera. La sensació és horrible.

I més calor. Ja vaig contant els llargs que ens queden per arribar. R11 i encara no 3 hores. Portem bon ritme. Van caient les tirades. Em ensamblat la de III+ i la següent de IV+. Anem per feina. En els trams més fins no mirem més de 5 segons el pas. Al mínim dubte A0 i amunt. S'han de fer metres i abandonar el forn en que s'ha convertit la paret. Jo porto un "globo de cuidao". No sabia que la calor podia ser tan narcòtica. No paro de repetir al "Ramonet" que vaig fos. Em falta aire i físicament em trobo molt cansat. Però vaig pujant, queixant-me, però vaig pujant. Tan sols veig la sortida fent cim, a això em vingut.

Mirant l'itinerari per les plaques de V

Arribem a la R18. Tinc els peus llagats, em costa donar corda i més recuperar-la. En aquest punt em de decidir si rapelar els 18 llargs i baixar pel camí de pujada o empalmar a la meitat de la via que va per l'aresta E (600m, MD) i fer cim. A mi em fa il·lusió arribar a dalt dels 2222m de la Dent d'Orlú i tot i que ja vaig amb la reserva ben encesa continuem escalant sabent que les reunions de l'aresta no estan equipades per rapelar i tan si com si haurem d'arribar al cim.

Lo "Ramonet" es fica al davant, ja no puc ni passar-li al relleu, vaig "grogui". Si no n'hi ha prou amb l'estat amb que em trobo, ara se'ns fica a ploure i ho fa en tres tongades. No es una pluja intensa però és suficient com per mullar les plaques de III i IV i fer que un terreny fàcil d'adherència es converteixi en un calvari. Com a mínim aquesta pluja ha servit per plenar petits forats en el granit que ens aporten uns quants glops d'aigua (rotllo Laurence d'Arabia vagant pel desert).

Progressar és molt pesat, la corda s'enganxa cada 2 per 3, lo "Ramonet" s'està encenent per moments. Ens aturem a pocs metres del cim i desfem les cordes. Teòricament s'han acabat els llargs però no veiem clarament fins on hem d'arribar. Continuem amb una corda i el cim el teniem a 50m. Han passat 8 hores desde que ens hem encordat.

Ens hem guanyat beure els dos dits d'aigua que ens queden. Davant nostre un altre nuvol que està descarregant a pocs kilòmetres. Ràpid cap avall que hi ha una bona estona de descens. En 15 minuts arribem al 1r coll i anem a buscar un coll marcat a la cara E. Darrera mentre li faig una foto al "Ramonet" veig com aguaita un nuvol de boira! Això es per flipar! Estem a l'agost i hi ha boira! Ho haveu vist això? Ho haveu vist? La mare que em va parir! (se'm va aparéixer l'aficionat del Barça que sempre surt al programa d'Alguna Pregunta Mes ).

Doncs baixada i pujada al collet de la cara E. Continuem pel camí marcat que surt a l'esquerra resseguint la carena. No baixeu seguint la paret pq us podeu "encigalar" fàcilment (està "trillat" perquè en aquesta cara també hi ha vies). Uns 20 minuts de pujada (si, si, pujada) enmig de la boira i continuem flanquejant en direcció una cabana de pastors (la 3a fondalada que baixa a la vall). Abans ens hem trobat un rierol amb aigua. Portava moltes hores sommiant aquest moment. Bec i bec. M'agafa fred, molt fred. Realment estic molt fotut. Em fico el GORE. Continuem la penosa marxa, ara una mica millor després d'hidratar-nos.

Darrera collat de la cara E, carena a seguir i la boira que puja

Així com ha arribat la boira se'n va. Just en el moment que sota nostre trobem la cabana de pastors. No em mirat el rellotge però diria que hem caminat molta estona. Anem baixant i 100m abans d'arribar-hi surten 5 gossos bordant. Estic tant cansat que passo olimpicament d'ells. M'és igual si em mosseguen. Alerten al pastor i la seva muller que surten a veure que provoca tant enrrenou. Preguntem pel camí de baixada i ens envien 300m enrera, direcció la Dent per un camí molt marcat. Ens diu que trobarem un pal clavat al terra que indica el camí de baixada per la fageda. Desfem camí i trobem el pal. Ens diem; ara ja està!

Comencem a baixar per la fageda. Baixem i baixem, flanquegem, pugem una mica i tornem a baixar i baixar. Estic fins a la... de tan caminar. Camino per esma. Trobo un altre cep, un "trabuquito" que diria l'Alfons o el Ricard. Aquest si que el carrego a la motxilla, li faig un raconet. Lo "Ramonet" que ha passat pel davant i no l'ha vist enxufa el radar boletaire però no en trobem cap altre.

Després de la llarga baixada arribem a la carretera, entre el 1r i el 2n pàrking. Després de quasi 13 hores arribem al cotxe i ara si Ramon; "hem fet la via i el cim, tot i que un altre cop rapelaré els 18 llargs!". Hem estat 3 hores baixant sense entretindre'ns.

Estic tan baldat que em fa mal l'esquena sol de recolzar-me al seient del cotxe. Una hora fins a Sanvastre i dues i quart fins al meu poble, Alcarràs. Arribo passada la una del matí i no tinc forces ni per menjar. Demà serà un altre dia, estic de vacances!