dijous, 4 de juliol de 2013

Btt. Volta al Montsant.

Sona el despertador. Son les 6 del matí. Acaben de ficar els carrers.

Volta al Montsant. (40km, 1500m.)

Rutina de cada dia, cafè amb llet mentre vaig preparant un mini-entrepà. Començo a buscar la motxilleta. Fa anys que no la utilitzo com a tal. El menú d'avui és la volta al Montsant (40km, 1500m).
El Raül i el Lluís de bon matí
Havíem d'anar-hi amb el Nacho i el Xavi però un perquè té un compromís massa important dissabte i l'altre per una forta sinusitis finalment tan sols som el Lluís i jo. Ahir em va preguntar quina bici agafava i li vaig recomanar la de doble suspensió. El terreny és molt entretingut i pedregós.
A les 7 estem a Margalef. Comencem a equipar-nos i sorpresa! El Lluís ve amb una ma al davant i l'altra al darrera! Argumenta que al fer tan sols 40 quilòmetres no necessita res mes. Jo que mai porto el "camelback" avui el porto fins dalt d'aigua i fins i tot m'he fet l'entrepà. Espero que no ho hagem de lamentar.
La volta al Montsant la vaig intentar fa temps amb el Jordi i l'Oriol, sortint des de Prades i se'ns va fer de nit. En contra del que es pot pensar el terreny és d'aquells on treballes cada quilòmetre que sumes i no fas mitjanes molt altes. 
Comencem per l'únic tram d'asfalt que farem avui. Anem cap a l'est a buscar la presa del Pantà de Margalef. Passem per les famoses zones d'escalada que hi ha al marge dret i hem d'agafar un camí que creua el riu Montsant i puja cap a la presa (pel marge esquerra). D'aquí surt un corriol que va vorejant tot el marge de l'embassament. Les vistes de les parets i les seves formes són majestuoses.
Creuem un pont i ben aviat ens trobem un tram d'escales. Uns 10 minuts mal comptats de carregar la bici (primer "biciarmario" del dia) i el posterior descens també per escales (compte que n'hi ha alguna d'alta).

El Lluís fent el descens del tram d'escales
Fantàstiques formacions rocoses

El sender va alternant trams de pujada i baixada, una mica delicats si no s'escull la traça ja que sobre el ferm sec i dur hi trobem nombroses pedres (còdols) que dificulten molt la tracció.
Sobre la cova de l'Argamassa. Punt clau del recorregut
El corriol baixa quasi fins la llera i la vegetació augmenta, dificultant bastant la progressió. També hi ha selva al Montsant. Ens anem trobant passos aïllats que s'han de superar baixant de la bicicleta. Fins i tot hem de superar un petit rierol, el del barranc dels Pèlags, a la cova de l'Argamassa. En aquest punt s'ha de superar uns metres rocosos per continuar per sobre de la cova.
El corriol segueix amb la mateixa tònica fins a l'inici del congost de Fraguerau, a l'alçada de Sant Bartomeu. A partir d'aquest punt es nota que hi ha més trànsit ja que està molt net. Arribem a les cadolles fondes i toquem camí. Hem estat força estona per fer aquest tram de l'embassament i la culpa la te l'estat d'algun tram i els 500m de desnivell. I jo que em pensava que seria pla!
A l'arribar a Sant Antoni, en el aparcament, continuem per caminet per evitar un tram asfaltat. A poca distància hi veiem Ulldemolins. A propera ermita de Santa Magdalena omplim de la font els bidons ja que no tornarem a trobar civilització en el que resta de ruta. Bonic lloc d'esbarjo per fer un dinar amb família i amics.
El Lluís observant Ulldemolins
Pujant cap Albarca
Iniciem una còmoda pujada, amb algun tram de baixada, fins pocs metres abans del Collet Roig d'Albarca on seguim el camí que puja a l'ermita de la Mare de Déu del Montsant (dreta, S). Es tracta d'un tram de poc més de 2 quilòmetres amb trams de formigó ratllat i on pugem 250m de desnivell. La mitjana és del 11% però és enganyós ja que té un tram central de descans i és una pujada bastant irregular. Hi ha rampes del 25%. El pobre Lluís segur que m'està maleint. Després de l'emboscada del pantà, ara aquesta pujadeta en plena canícula. I és que quan ho portes tot ficat i de cop et trobes al davant una rampa que sembla la pujada del pàrquing tan sols et venen al cap mals pensaments.
Un cop al pla del Grau agafem un petit corriol que surt a l'esquerra fins un tram rocós. D'aquí fins pràcticament el cim de Roca Corbatera "biciarmario" amb excepció d'algun tram.
Al cim de Roca Corbatera amb Cornudella i Siurana al fons
Les vistes de la vessant sud del Montsant (que encara no havíem vist) són espectaculars. Li comento al Lluís que el desnivell ja el tenim quasi tot fet. Ara toca el tram entretingut de la carena. És un sender pedregós, amb trams bastant tècnics. Segons el nivell del ciclista pots acabar fins als pebrots (si has arribat a aquest punt ja n'estàs i això no és més que la cirereta del pastís). Hi ha algun tros exposat i infinitat de senderes que ens poden fer equivocar. Primer seguirem unes marques grogues i continuarem amb les del GR-174-1. Nosaltres hem de progressar sempre per sobre de la carena (les del GR es desvien cap al Toll de l'Ou, N).
Passat el piló dels Senyalets arribem al Pi del Cugat i com que anem bé de temps li comento al Lluís de fer un bonus track baixant al Clot del Cirer. Compte que es baixa per un barranc i al final de tot hi ha una caiguda d'uns 3 metres. Fem la foto de rigor d'aquest caprici de la geologia i un altre "biciarmario" per remuntar els 100 metres de desnivell que hem baixat. El Lluís està imaginant com torturar-me.
Pi del Cugat
Clot del Cirer. Bonus track que el Lluís ha puntualitzat que l'hem fet "de gratis".
Arribant a la Cogulla
Continuem baixant direcció oest (W) i passada la Cogulla hem de desviar-nos cap a la dreta. En principi aquest és el plat fort de la sortida. 600m i 4'5km. Dic en principi perquè el que havia de ser un descens per emmarcar és quasi un calvari. La vegetació de secà ha envaït la sendera restant-li atractiu (tot i que net seria dels que es recorden). Hi ha algun tram per a valents molt bonic però reconec que algú que vagi més just baixant es pot recordar de la mare del que li va proposar fer aquesta ruta.
I com aquell que no veu la cosa arribem directes al vehicle. S'ha acabat la penitència (que amb la Terra de Maquis encara fresca no em sembla tanta). El Lluís està dient "nunca mais". Això és "btt jabalí" en tota regla. Hem senglanejat tot el matí. Un "champú" i cap a casa a dinar.
Han estat 40 quilòmetres i 1500 metres de desnivell en encara no 4 hores pedalades. La mitjana no és per a tirar coets però el terreny és molt entretingut i laboriós. No feu previsions molt optimistes amb els horaris.
El Pas Estret enmig del descens
Eviteu els dies de calor ja que no hi ha molts punts d'aigua. Un bon "camelback" quasi imprescindible. El tram de carena de la serra Major té algun tram exposat. Compte! És bàsic confiar en l'adherència dels vostres neumàtics (tant baixant com pujant) i sobretot evitar fer la ruta amb dies plujosos o amb risc de pluja.
Si l'escalador que va a fer una via a Mont-Rebei ja sap quint tipus de via es trobarà, el ciclista que visita el Montsant ja sap de quin mal vol morir. Zona abrupta i pedregosa pels amants de l'enduro i els "portejos". Aquesta en concret és de les més "menjables" però entra dintre de les que es qualifiquen de bici-aventura. És la justa combinació entre bicicleta i excursionisme o sigui que tots els amants del 100% ciclable oblideu-vos-en. Ara bé, si no coneixeu la zona i us apeteix fer excursionisme damunt de la bicicleta, no ho dubteu pas. En quedareu fascinats.
Vistes de Margalef des del corriol de baixada

1 comentari:

Xavier ha dit...

començarem la visita rutinaria a un bon sherpa i bon amic.

La proxima l'hem de fer crack busca dia pero que no faci calor i li anirem a treure suc a l Fox.


Vamos visto lo visto a lo de Vallcorb esto no es nana