divendres, 19 de setembre de 2008

Escalada: Oliana "Treintaitantos" 200m, 6b+ (V+ obligat)

Sona el despertador i em situo, La Seu d'Urgell, les 7 del matí. Avui torno a escalar amb el Ramonet. Diversió assegurada!
Anem a fer un café amb llet al Mos i cap Oliana.
Estacionem a la carretera vella, davant de la paret bucòlica.
D
avant nostre surt un corriol amb fites i alguna marca vermella una mica esborrada. L'agafem i xino-xano cap al peu de la paret anant a buscar una diagonal que creua la zona de l'esquerra. En 15 minuts hi som.
Dubtem entre fer la "Pas d'estrés" (que la tinc pendent amb el "Pipes" després d'aquella tempesta) o la "Trentaitantos" 200m, 6b+ (V+ obligat).
El Ramonet que les ha fet totes en aquesta paret diu que es pensa que la "Treintaitantos" encara no i m'acaba de convéncer.
Ens repartim els llargs i jo faig els 4ts i en Ramonet els 6ès. No hem hagut de discutir gens per decidir això (jejeje).
Però té els collons de dir que no tindrem cap problema perquè la via sòl té 6 llargs i a mi m'entren les "pàjares" a partir del 6è llarg (en referència a Orlú).
Jo es clar, em partia la caixa "Juah Juah Ramonet, que bo que ets! Em parteixu amb tu noi!".
Això em va fer pensar-hi i donar-li voltes i m'adono que el dia abans no havia dinat, havia menjat un tall de fuet per la nit i tampoc he esmorzat (bé, el cafè amb llet). Una barreta me l'hagués menjat per tapar el soroll dels meus budells.
Faig el 1r llarg i la excursió per blocs inestables a la R2.

El Ramonet contemplant la cinglera dels esplovins

A les reunions ens hi estem més estona de la que toca xerrant.
Ara venen els 3 llargs bonics de la via. Està tota equipada amb parabolts. 14 cintes crec que hem utilitzat.
El Ramonet fa la sortida de 6b. Els passos són llargs i ell que molt llarg no és (com t'estimu Ramunettttt!) inicia a recitar-me el seu repertori de renecs. Tots els llargs de 6b es poden fer amb A0. Crec que obligat deu ser V+ o 6a.
Realment els tres 6b són "preciosos" com diria el Pepelillo.
El Ramonet se'ls ha currat com un "champion".

El Ramonet superant el 6b+

L'últim llarg és un tràmit abans de sortir al corriol de descens. Totes les Reunions estan equipades amb anelles per rapelar però l'última (la del corriol) no!. Heu de buscar una instal·lació de les vies del cantó si voleu rapelar.

Jo sortint de la R5

El camí de descens s'inicia per una feixa descendent cap al circ. Abans d'arribar a la tartera hi ha un tram delicat (no estaria de més un passamà) de desgrimpada. El descens es bastant relliscós però amb 30 minuts ens fiquem al cotxe.
Ens hem guanyat un cafè al Tahussà!

dissabte, 13 de setembre de 2008

Escalada: Collegats "Tànger" 350m, 6b (V+, Ae)

El despertador ja m'ha sonat 3 cops. Em situo, la Seu d'Urgell, dos quarts de 8. Fa dies que no escalo i ara que no apreta tant el sol es bon moment per tornar a fer alguna cosa d'activitat. Avui vaig amb el Roger a Collegats (que no va pas coix), a la paret del Pessó que és la fantàstica tàpia que hi ha entre el 1r túnel (barranc de l'infern) i el 2n (es el de l'argenteria?) sortint de la Pobla de Segur en direcció a Sort (N-260).
Se'ns afegeix a la cordada el Yeti (David Gensana) que ve de Pont de Suert. Això pinta bé. Sempre es un "gustasso" escalar amb el David. Mai hi ha hagut un dia que no hagi après res d'ell. Que més puc demanar?
Fem el "meeting point" a Sort i aprofitem per esmorzar mentre esperem el Yeti (sinó el Roger es mor del mal de panxa). Xino-xano un cop reunits baixem a Collegats. Aparquem a l'antiga carretera i ens encomanem als Déus perquè els Mossos siguin benèvols amb els nostres vehicles.
Ens decidim per la paret del Pessó, la via "Tànger" 350m, 6a+ (V+, Ae). En algunes ressenyes podeu veure 450m enlloc dels 350m que he ficat jo. Això és perquè alguns conten els 100 de feixa entre la Reunió 7 i la Reunió 8.

En 10 minuts estem a peu de via per un camí molt marcat que surt d
esde la meitat de la recta en direcció al Barranc de St. Pere (buscant la torre elèctrica de la part superior del primer túnel). No té pèrdua. Nosaltres anem a buscar el diedre evident que forma l'agulla del Gos i la paret del Pessó.
La via transcorre uns 10m a la dreta del diedre. Cosida a parabolts. L'itinerari és evident i en cap moment presenta dubtes de la seva d
irecció. Sempre anem veient la línia de "xapes". Comença el Yeti que ja s'ha encordat mentre nosaltres encara estem mirant la línia de la via a la paret. El Roger li pren el relleu empalmant els llargs 2 i 3 (i renegant pel fregament de les cordes). Jo continuo amb 4t llarg (com sempre "menjant-me" els llargs més guarros).

"Lo sargantilla d'Alcarràs" iniciant el 4t llarg

Ens ho estem agafant més com una trobada social que no pas com un dia d'escalada. Desitges acabar els teus llargs per poder estar a la Reunió xerrant amb algú i parlant de projectes, coses que ens han passat, "cotilleos" (si, si, els homes també ho fem... però dintre del nostre món de la muntanya es clar!). Amb el Yeti no parem de "cascar". Que si ha sortit aquest frontal, que si aquests crampons, que si podem anar a fer aquesta via...
En algun moment tenim una mica de fred, l'orientació és Est o sigui que hi ha sol al matí i després ombra tot el dia.

El Roger sortint de la R5

Es podria dir que és una via de 4t/5è molt ben equipada, on els passos obligats sempre es poden fer en Ao. Els 6a o 6b segons la ressenya són bastant "cabrons" si no trobes a la primera el canto però repeteixo que sempre podem fer Ao.

El Yeti superant el 6b del 5è llarg

Seran necessàries 17 cintes express i alguna d'elles llarga per evitar el fregament en algun punt molt concret.
Ja estem al jardinet de la R7 després de pujar per un llarg fàcil que amb els peus de gat bruts de fang (han caigut 4 gotes) li dóna una mica d'emoció (com sempre me'l menjo jo de primer). El Yeti diu que s'avorreix quan està sol a les Reunions i li diem al Roger que faci el llarg del David. Com que no li hem donat opció a escollir ho accepta amb ressignació (però els llargs que fa per mi són els millors de tota la via) i arribem a dalt sense cap mena de problema.
La majoria de les 10 reunions són cómodes i estan amb anelles per poder rapel·lar. La roca és molt bona i adherent, amb "bolos" grans a les primeres tirades i més petits així com anem guanyant altura. Les vistes de la zona són espectaculars.

Foto tipus "Gastón" dels tres

Sense treure'ns el talabard ni el casc iniciem el descens per un corriol marcat amb fites que ens porta en direcció Sud. Arriba un punt que baixem per una paret tombada equipada amb un cable molt fi i alguna corda (crec que la va ficar el "Paquitu" no?).

Baixant pel fi cable

El Roger, més puta que una rabosa (nom que reben les guineus a Lleida) s'ha endut el guants per baixar més còmode i evitar les doloroses enganxades de cable a les mans.
En uns 45 minuts tornem a estar als vehicles i fem la necessària "repartició de material". Afortunadament els Mossos no ens han deixat cap recepta al netejavidres (oooeeeeeeee!).
Ha estat un dia rodó.