Btt: Tartareu - embassament de Canelles (ruta 23 i 21)

Sona el despertador i l'apago ràpidament. He d'anar a recollir l'Albert i conduir fins a Tartareu.

Tartareu-Embassament de Canelles (ruta 23 i 21)

Feia temps que no visitava aquest tranquil poble. Els últims cops havia vingut a fer escalada. Però avui toca bicicleta. Enrere queden aquelles curses dels anys '90, quan començava això del mountain bike. Quins temps i quins records!

Cruïlla de camins a la serra de Blancafort

L'Albert pujant a Blancafort

Hem quedat al poble amb el Jordi que ve des de Barcelona (està fanàtic, fanàtic). Avui ha pogut comprovar que en la seva "mini" capsa de mistos hi cap la bicicleta. S'hagués estalviat un portabicicletes, una denúncia dels mossos, una ratllada a la porta posterior del cotxe... i tot per no llegir el llibre d'instruccions!

Cercant per la xarxa (això d'internet és la òstia!) he trobat una pàgina del Centre Btt- La Noguera. Hi ha totes les rutes marcades de la zona, un mapa i una breu explicació de les sortides senyalitzades. Hi trobareu un enllaç on us podeu descarregar el mapa i el tríptic amb les rutes, així com els tracks de cada ruta.

Nosaltres hem triat la ruta 23, amb una petita variant en la seva part final, el descens per la ruta 21.

Descens cap a Canelles

Presa de Canelles

Sortim de la bàscula del poble, on hem estacionat els vehicles. El creuem en sentit oest, nord-oest (W,NW) i ens endinsem per una bonica vall entre conreus, roures i alzines per enllaçar amb la carretera que porta fins Alberola. D'aquí pit amunt per bona pista i ben senyalitzada fins quasi a la part superior de la Serra de Blancafort. Ens trobem una cruïlla de camins. Nosaltres cap a l'oest (W) on a mig quilòmetre aproximadament hi trobarem una pista que baixa cap a Blancafort (dreta o nord-oest) i una altra que va al capdamunt de la Serra (esquerra o oest). És aquesta última la que hem d'agafar, la que puja.
El descens s'inicia poc després d'un quilòmetre i es fa per pista fins als peus de l'embassament de Canelles. Sense cap història, clàssica baixada per pista on tan sols s'ha de vigilar amb les canaleres que es formen per les pluges. Creuem a l'Aragó i iniciem un ascens d'un parell de quilòmetres per asfalt. Hem de deixar a l'esquerra la carretera que va cap a Estopinyà (HU-V-9301) i anar cap al nord, on superarem el barranc de la Irene i arribarem a un fosc túnel que ens portarà a la part alta de la pressa de Canelles. Les vistes que hi tenim a banda i banda són molt boniques. Sense cap mena de dubte Canelles és de les preses menys visitades de tota Catalunya i no perquè li manqui encant.

El Jordi al mig del túnel i pujant altre cop cap a Blancafort

Caçadors a dalt de la Malera

Prop del serrat de Pitrau

Continuem cap a l'est i passem per un altre túnel que ens portarà per una pista fins a Blancafort on comença l'ascens fins a la part alta de la serra de Blancafort (punt on ens hem desviat anteriorment cap a l'oest). En la cruïlla de camins seguim en direcció est, fins a escassos centenars de metres del serrat de Pitrau on la pista agafa direcció sud. A l'arribar al corral de Canut nosaltres pugem cap a l'esquerra (E/SE) cap a la Malera. Anem a buscar la sendera que ens portarà a Tartareu. És la ruta 21. Veurem que la pista ampla, així com ens apropem al cim de la Malera, es va fent més petita i passa a ser un corriol que, tot baixant, ens porta fins un camp d'ametllers. Compte amb aquest punt. Aquí no hi tenim senyalització. Hem d'anar a buscar una construcció en runes que es troba a l'est. A l'altra banda del camp d'ametllers. Creuem aquesta construcció i iniciem un tècnic descens. Al començament hi trobem diversos graons però així com avancem les dificultats desapareixen i guanyem velocitat. Hi ha blocs de pedra al mig de la traça. No us emocioneu amb la baixada i eviteu possibles ensurts. Arribem a una zona més ampla on a la dreta ens queda una pista que baixa directament fins al poble. Nosaltres fem una marcada corba d'esquerres i podem enllaçar amb un altre tram de corriol molt tècnic fins on hem deixat els vehicles, a l'entrada del poble. Aquesta últim tram que està marcat com a ruta 21 és molt curt. És preferible fer una baixada de reconeixement i pujar per suau pista un altre cop per tornar a fer el descens una mica més ràpid.

En temporada de caça (de setembre a febrer) és habitual trobar-se colles de caçadors. Compte amb els animals no se'ns creuin pel nostre itinerari.

Bon itinerari per descobrir una bonica zona amb algun tram per gaudir de la bicicleta. Millor evitar els dies de més calor. Surten uns mil metres de desnivell i una mica més de 35 quilòmetres. Per passar un bon matí. Si us quedéssiu amb les ganes de més bicicleta sempre es pot anar remuntant i fent la ruta 21. Les variants de corriols són per a tots els nivells.

Btt: Castells de la Segarra

Sona el despertador i m'activo aviat. Avui he quedat amb l'Albert per anar a fer la ruta dels Castells de la Segarra.

Castells de la Segarra

L'Albert arribant a l'Aranyó

Normalment aquesta ruta es fa a peu però amb l'Albert decidim fer-la pedalant.

Ens hem descarregat un track que ha estat enregistrat amb un sistema diferent al que es porta normalment en el GPS (un datum diferent). Això fa que la ruta ens surti desplaçada i costi trobar quin és el camí correcte. Desgraciadament m'he adonat, un cop a casa, que el GPS pot fer automàticament la conversió. Tot i això, l'Albert porta un mapa a paper de la ruta que ens serveix per aclarir dubtes quan no veiem la cosa clara.

Tota la sortida va enllaçant nombrosos poblets típics de la Segarra. Unes desenes de cases al voltant d'una fortificació/construcció medieval. Sembla que el temps no passi tant ràpid en aquests llocs.

Itinerari

Sortim de Cervera en direcció nord (N) fins a un quilòmetre de Montcortés de la Segarra, on hi arribem dirigint-nos cap a l'oest (W).

Sant Bartomeu d'Hostafrancs

Sorprèn la proximitat entre els diferents pobles, encara amb l'encant que suposa veure totes les vivendes d'un mateix estil arquitectònic. Tornem a percebre aquella sensació de la vida de poble. Qui ens la pogués tornar a la nostra vila...

Creuant el canal Segarra-Garrigues

Després de creuar l'Aranyó continuem cap al nord (N) fins Hostafrancs. L'Albert pateix un desagradable trencament de cadena. Aprofitem per menjar una mica, mirar el mapa i amb el "tronxacadenes" deixar la bicicleta a punt per continuar la sortida.

Al fons Florejacs

Passat Hostafrancs ens trobem amb el canal Segarra-Garrigues. Està en construcció i els camins encara són provisionals. Nosaltres, aprofitant que no porta aigua, el creuem per la zona menys exposada.

Passem Sisteró, les Pallargues, Florejacs i arribem fins al bonic castell de les Sitges on la ruta circular s'orienta cap a l'est (E) fins a la població de Guissona. La Cooperativa Agropecuària hi ha deixat la seva empremta. A tots els nivells, econòmic, social, urbanístic... La part antiga ens mostra el que havia estat Guissona, la perifèria, el present i futur del poble. Dintre de tota la ruta és la nota discordant, l'element de contrast, l'excepció i a la vegada realitat. Com una empresa pot modificar el territori.

Bonic castell de les Sitges

Seguim en direcció cap al sud i després de passar pel poble de Llor, una dreta pujada ens porta a l'aïllat Castellmeià.

L'últim poble de la ruta és Castellnou d'Oluges que creuem, per una forta pujada fins a l'est (E) de Cervera.

Han estat poc més de 50 quilòmetres i unes 3 hores i mitja. En el moment que l'hem realitzada ens hem trobat les obres del canal Segarra-Garrigues. Això pot modificar lleument l'itinerari en el futur i s'ha de tenir en compte al repetir la ruta. El canal es creua dos cops. 

Església de Sant Pere a Castellnou d'Oluges

La ruta dels Castells de la Segarra és una ruta recomanable per fer amb la família, sense cap pretensió a nivell esportiu, per gaudir de la zona, dels petits pobles. Estem a la Catalunya profunda. La Catalunya més rural. La Catalunya menys adulterada. Llevat d'un tram molt curt, passem per pistes o camins amples i en molt bon estat. Us animo a passar un matí coneixent aquesta bonica zona, durant molts anys, oblidada.