diumenge, 26 de setembre de 2010

Btt: Tartareu - embassament de Canelles (ruta 23 i 21)

Sona el despertador i l'apago ràpidament. He d'anar a recollir l'Albert i conduir fins a Tartareu.

Tartareu-Embassament de Canelles (ruta 23 i 21)

Feia temps que no visitava aquest tranquil poble. Els últims cops havia vingut a fer escalada. Però avui toca bicicleta. Enrere queden aquelles curses dels anys '90, quan començava això del mountain bike. Quins temps i quins records!
Cruïlla de camins a la serra de Blancafort
L'Albert pujant a Blancafort
Hem quedat al poble amb el Jordi que ve des de Barcelona (està fanàtic, fanàtic). Avui ha pogut comprovar que en la seva "mini" capsa de mistos hi cap la bicicleta. S'hagués estalviat un portabicicletes, una denúncia dels mossos, una ratllada a la porta posterior del cotxe... i tot per no llegir el llibre d'instruccions!
Cercant per la xarxa (això d'internet és la òstia!) he trobat una pàgina del Centre Btt- La Noguera. Hi ha totes les rutes marcades de la zona, un mapa i una breu explicació de les sortides senyalitzades. Hi trobareu un enllaç on us podeu descarregar el mapa i el tríptic amb les rutes, així com els tracks de cada ruta.
Nosaltres hem triat la ruta 23, amb una petita variant en la seva part final, el descens per la ruta 21.
Descens cap a Canelles
Presa de Canelles
Sortim de la bàscula del poble, on hem estacionat els vehicles. El creuem en sentit oest, nord-oest (W,NW) i ens endinsem per una bonica vall entre conreus, roures i alzines per enllaçar amb la carretera que porta fins Alberola. D'aquí pit amunt per bona pista i ben senyalitzada fins quasi a la part superior de la Serra de Blancafort. Ens trobem una cruïlla de camins. Nosaltres cap a l'oest (W) on a mig quilòmetre aproximadament hi trobarem una pista que baixa cap a Blancafort (dreta o nord-oest) i una altra que va al capdamunt de la Serra (esquerra o oest). És aquesta última la que hem d'agafar, la que puja.
El descens s'inicia poc després d'un quilòmetre i es fa per pista fins als peus de l'embassament de Canelles. Sense cap història, clàssica baixada per pista on tan sols s'ha de vigilar amb les canaleres que es formen per les pluges. Creuem a l'Aragó i iniciem un ascens d'un parell de quilòmetres per asfalt. Hem de deixar a l'esquerra la carretera que va cap a Estopinyà (HU-V-9301) i anar cap al nord, on superarem el barranc de la Irene i arribarem a un fosc túnel que ens portarà a la part alta de la pressa de Canelles. Les vistes que hi tenim a banda i banda són molt boniques. Sense cap mena de dubte Canelles és de les preses menys visitades de tota Catalunya i no perquè li manqui encant.
El Jordi al mig del túnel i pujant altre cop cap a Blancafort
Caçadors a dalt de la Malera
Prop del serrat de Pitrau
Continuem cap a l'est i passem per un altre túnel que ens portarà per una pista fins a Blancafort on comença l'ascens fins a la part alta de la serra de Blancafort (punt on ens hem desviat anteriorment cap a l'oest). En la cruïlla de camins seguim en direcció est, fins a escassos centenars de metres del serrat de Pitrau on la pista agafa direcció sud. A l'arribar al corral de Canut nosaltres pugem cap a l'esquerra (E/SE) cap a la Malera. Anem a buscar la sendera que ens portarà a Tartareu. És la ruta 21. Veurem que la pista ampla, així com ens apropem al cim de la Malera, es va fent més petita i passa a ser un corriol que, tot baixant, ens porta fins un camp d'ametllers. Compte amb aquest punt. Aquí no hi tenim senyalització. Hem d'anar a buscar una construcció en runes que es troba a l'est. A l'altra banda del camp d'ametllers. Creuem aquesta construcció i iniciem un tècnic descens. Al començament hi trobem diversos graons però així com avancem les dificultats desapareixen i guanyem velocitat. Hi ha blocs de pedra al mig de la traça. No us emocioneu amb la baixada i eviteu possibles ensurts. Arribem a una zona més ampla on a la dreta ens queda una pista que baixa directament fins al poble. Nosaltres fem una marcada corba d'esquerres i podem enllaçar amb un altre tram de corriol molt tècnic fins on hem deixat els vehicles, a l'entrada del poble. Aquesta últim tram que està marcat com a ruta 21 és molt curt. És preferible fer una baixada de reconeixement i pujar per suau pista un altre cop per tornar a fer el descens una mica més ràpid.
En temporada de caça (de setembre a febrer) és habitual trobar-se colles de caçadors. Compte amb els animals no se'ns creuin pel nostre itinerari.
Bon itinerari per descobrir una bonica zona amb algun tram per gaudir de la bicicleta. Millor evitar els dies de més calor. Surten uns mil metres de desnivell i una mica més de 35 quilòmetres. Per passar un bon matí. Si us quedéssiu amb les ganes de més bicicleta sempre es pot anar remuntant i fent la ruta 21. Les variants de corriols són per a tots els nivells.