Senderisme: Pedraforca (2497m)

Sona el despertador i no m'ho crec, les 5 del matí! Em situo, La Seu d'Urgell, avui anem al Pedraforca i hem quedat a dos quarts de 8 al pàrking del mirador del "Pedra".

Fantàstica vista dels primers raigs de llum desde el mirador

Arriben el David i el Toni de Vielha a les 6. Cap a Talló a buscar el David, un cafetet a l'àrea del túnel i cap al Pedraforca (2497m).

Avui hi ha sortida popular i han portat coca i fuet. Piquem una mica mentre acaba d'arribar la gent i fem les motxilles. Enfilem la pista i a uns centenars de metres agafem el trencall cap al refugi Lluís Estasen.

Enfilant el camí cap al Refugi i vistes del refugi amb el coll del verdet al fons a la dreta.

Un cop al Refugi pel darrera, hi surt un corriol força marcat, en direcció oest, que ens portarà pel mig del bosc, a superar diferents canals (on a l'hivern s'hi forma gel). Trobarem algun tram curt força dret però anem guanyant altura. Arribada a una gran balma per la que hi passem per sota, el corriol encara el coll del verdet on fem un merescut descans per reposar forces i contemplar la magnitud del nostre pirineu. Hi veiem el Montsec, el Turbón les primeres serralades del pirineu aragonés.
Ben reposats enfilem un tram força dret, més espectacular que difícil. Si anem sense presses, anirem trobant llocs ben bons on ficar els peus i les mans. A dalt de tot hi ha instal·lat un parabolt (a ma dreta) per si portem algu al grup que va una mica "fluix" i el volem assegurar. Passat aquest tram ja veiem el cim, en direcció est.

Tram més tècnic de tota l'ascenció. Al fons el coll del verdet.

Busquem el camí més evident, millor seguint les marques grogues, algun cop perdedores. Passem diverses canals i després d'unes grimpadetes arribem al fantàstic cim del pollegó superior del Pedraforca, amb el Pic Calderer com a inseparable veí d'aquest cim mític de l'excursionisme català.

Vista de l'últim tram i el cim del pollegó superior.

Un cop a dalt del cim podem gaudir d'unes vistes immillorables del Montseny i Montserrat, que sobresurten d'entre la boirina.

Autofoto amb el Calderer de fons (2493m)

Després d'esmorzar amb les gratificants vistes i millor companyia iniciem el camí de descens cap a la mítica pedrera de la cara est. No us puc donar cap consell pel descens perquè crec que patina per tots els cantons. El pas de la gent ha anat fent baixar les pedres i ara rellisca moltíssim. Si podeu intenteu passar per on hi hagi mes pedra per esfonsar-vos i no patinar, tot i això alguna patinada farem.

Vista de l'enforcadura del Pedraforca

Quasi al final d'aquesta pedrera, a mesura que anem trobant cada cop més arbres, les marques grogues ens porten cap un corriol que surt cap a l'esquerra (nord) i en pocs minuts ens portarà cap al refugi Lluís Estasen un altre cop.
Aquí reagrupament i cap a dinar en un bon restaurant que ens ho hem merescut!

Escalada: Oliana "Treintaitantos" 200m, 6b+ (V+ obligat)

Sona el despertador i em situo, La Seu d'Urgell, les 7 del matí. Avui torno a escalar amb el Ramonet. Diversió assegurada!
Anem a fer un café amb llet al Mos i cap Oliana.
Estacionem a la carretera vella, davant de la paret bucòlica.
Davant nostre surt un corriol amb fites i alguna marca vermella una mica esborrada. L'agafem i xino-xano cap al peu de la paret anant a buscar una diagonal que creua la zona de l'esquerra. En 15 minuts hi som.
Dubtem entre fer la "Pas d'estrés" (que la tinc pendent amb el "Pipes" després d'aquella tempesta) o la "Trentaitantos" 200m, 6b+ (V+ obligat).
El Ramonet que les ha fet totes en aquesta paret diu que es pensa que la "Treintaitantos" encara no i m'acaba de convéncer.
Ens repartim els llargs i jo faig els 4ts i en Ramonet els 6ès. No hem hagut de discutir gens per decidir això (jejeje).
Però té els collons de dir que no tindrem cap problema perquè la via sòl té 6 llargs i a mi m'entren les "pàjares" a partir del 6è llarg (en referència a Orlú).
Jo es clar, em partia la caixa "Juah Juah Ramonet, que bo que ets! Em parteixu amb tu noi!".
Això em va fer pensar-hi i donar-li voltes i m'adono que el dia abans no havia dinat, havia menjat un tall de fuet per la nit i tampoc he esmorzat (bé, el cafè amb llet). Una barreta me l'hagués menjat per tapar el soroll dels meus budells.
Faig el 1r llarg i la excursió per blocs inestables a la R2.

El Ramonet contemplant la cinglera dels esplovins

A les reunions ens hi estem més estona de la que toca xerrant.
Ara venen els 3 llargs bonics de la via. Està tota equipada amb parabolts. 14 cintes crec que hem utilitzat.
El Ramonet fa la sortida de 6b. Els passos són llargs i ell que molt llarg no és (com t'estimu Ramunettttt!) inicia a recitar-me el seu repertori de renecs. Tots els llargs de 6b es poden fer amb A0. Crec que obligat deu ser V+ o 6a.
Realment els tres 6b són "preciosos" com diria el Pepelillo.
El Ramonet se'ls ha currat com un "champion".

El Ramonet superant el 6b+

L'últim llarg és un tràmit abans de sortir al corriol de descens. Totes les Reunions estan equipades amb anelles per rapelar però l'última (la del corriol) no!. Heu de buscar una instal·lació de les vies del cantó si voleu rapelar.

Jo sortint de la R5

El camí de descens s'inicia per una feixa descendent cap al circ. Abans d'arribar a la tartera hi ha un tram delicat (no estaria de més un passamà) de desgrimpada. El descens es bastant relliscós però amb 30 minuts ens fiquem al cotxe.
Ens hem guanyat un cafè al Tahussà!

Escalada: Collegats "Tànger" 350m, 6b (V+, Ae)

El despertador ja m'ha sonat 3 cops. Em situo, la Seu d'Urgell, dos quarts de 8. Fa dies que no escalo i ara que no apreta tant el sol es bon moment per tornar a fer alguna cosa d'activitat. Avui vaig amb el Roger a Collegats (que no va pas coix), a la paret del Pessó que és la fantàstica tàpia que hi ha entre el 1r túnel (barranc de l'infern) i el 2n (es el de l'argenteria?) sortint de la Pobla de Segur en direcció a Sort (N-260).

Se'ns afegeix a la cordada el Yeti (David Gensana) que ve de Pont de Suert. Això pinta bé. Sempre es un "gustasso" escalar amb el David. Mai hi ha hagut un dia que no hagi après res d'ell. Que més puc demanar?
Fem el "meeting point" a Sort i aprofitem per esmorzar mentre esperem el Yeti (sinó el Roger es mor del mal de panxa). Xino-xano un cop reunits baixem a Collegats. Aparquem a l'antiga carretera i ens encomanem als Déus perquè els Mossos siguin benèvols amb els nostres vehicles.
Ens decidim per la paret del Pessó, la via "Tànger" 350m, 6a+ (V+, Ae). En algunes ressenyes podeu veure 450m enlloc dels 350m que he ficat jo. Això és perquè alguns conten els 100 de feixa entre la Reunió 7 i la Reunió 8.
En 10 minuts estem a peu de via per un camí molt marcat que surt desde la meitat de la recta en direcció al Barranc de St. Pere (buscant la torre elèctrica de la part superior del primer túnel). No té pèrdua. Nosaltres anem a buscar el diedre evident que forma l'agulla del Gos i la paret del Pessó.
La via transcorre uns 10m a la dreta del diedre. Cosida a parabolts. L'itinerari és evident i en cap moment presenta dubtes de la seva direcció. Sempre anem veient la línia de "xapes". Comença el Yeti que ja s'ha encordat mentre nosaltres encara estem mirant la línia de la via a la paret. El Roger li pren el relleu empalmant els llargs 2 i 3 (i renegant pel fregament de les cordes). Jo continuo amb 4t llarg (com sempre "menjant-me" els llargs més guarros).

"Lo sargantilla d'Alcarràs" iniciant el 4t llarg

Ens ho estem agafant més com una trobada social que no pas com un dia d'escalada. Desitges acabar els teus llargs per poder estar a la Reunió xerrant amb algú i parlant de projectes, coses que ens han passat, "cotilleos" (si, si, els homes també ho fem... però dintre del nostre món de la muntanya es clar!). Amb el Yeti no parem de "cascar". Que si ha sortit aquest frontal, que si aquests crampons, que si podem anar a fer aquesta via...

En algun moment tenim una mica de fred, l'orientació és Est o sigui que hi ha sol al matí i després ombra tot el dia.

El Roger sortint de la R5

Es podria dir que és una via de 4t/5è molt ben equipada, on els passos obligats sempre es poden fer en Ao. Els 6a o 6b segons la ressenya són bastant "cabrons" si no trobes a la primera el canto però repeteixo que sempre podem fer Ao.

El Yeti superant el 6b del 5è llarg

Seran necessàries 17 cintes express i alguna d'elles llarga per evitar el fregament en algun punt molt concret.

Ja estem al jardinet de la R7 després de pujar per un llarg fàcil que amb els peus de gat bruts de fang (han caigut 4 gotes) li dóna una mica d'emoció (com sempre me'l menjo jo de primer). El Yeti diu que s'avorreix quan està sol a les Reunions i li diem al Roger que faci el llarg del David. Com que no li hem donat opció a escollir ho accepta amb ressignació (però els llargs que fa per mi són els millors de tota la via) i arribem a dalt sense cap mena de problema.

La majoria de les 10 reunions són cómodes i estan amb anelles per poder rapel·lar. La roca és molt bona i adherent, amb "bolos" grans a les primeres tirades i més petits així com anem guanyant altura. Les vistes de la zona són espectaculars.

Foto tipus "Gastón" dels tres

Sense treure'ns el talabard ni el casc iniciem el descens per un corriol marcat amb fites que ens porta en direcció Sud. Arriba un punt que baixem per una paret tombada equipada amb un cable molt fi i alguna corda (crec que la va ficar el "Paquitu" no?).

Baixant pel fi cable

El Roger, més puta que una rabosa (nom que reben les guineus a Lleida) s'ha endut el guants per baixar més còmode i evitar les doloroses enganxades de cable a les mans.
En uns 45 minuts tornem a estar als vehicles i fem la necessària "repartició de material". Afortunadament els Mossos no ens han deixat cap recepta al netejavidres (oooeeeeeeee!).
Ha estat un dia rodó.

Barranc: Oscuros del Balced (Guara)

Sona el despertador i em pregunto; "que passa ara?". Em situo, Lleida, dos quarts de 7, avui anem a fer barrancs a la Sierra de Guara (Huesca).
M'intento activar poc a poc. Mentre menjo una mica i em preparo els entrepans vaig escoltant de fons una nova jornada a Beijing 2008. Ja ho tinc tot carregat i sortim, amb el meu "cunyat" Xavi, en direcció a Huesca.
Hi ha hagut millores des de l'última vegada que vaig conduir per aquesta carretera. Les variants de Binéfar i Monzón són la glòria! A sobre empaites algun tram de la futura autovia i se n'avança molt.
No tenim pressa però. Fins a les 9 no obren la tenda per llogar el neopré del Xavi. Arribem a Alquézar a un quart de 10. El noi de la tenda ens informa que el Mascún (que era el nostre objectiu) baixa molt fluix d'aigua. El Gorgas Negras en porta més. Miro el rellotge. Dubto. No sé el nivell que té el Xavi, mai he fet res amb ell. Torno a mirar el rellotge i faig els meus càlculs mentals intentant sumar aproximació, barranc, retorn... Continuo dubtant. El cor em diu que té ganes d'activitat però el cap és qui mana. S'activa el "plan B".
Decidim anar cap als Oscuros del Balced. Fa uns 12 anys vaig intentar fer-lo però hi vam renunciar pel cabal. Aquest cop sembla que no serà el cas.
Agafem la carretera que va de Bierge a Rodellar. Al coll del barranc Fondo (senyalitzat i amb un parell de contenedors per la brossa) agafem una pista de terra i en uns 2'5 km arribem al pàrking (ho identificareu per dos indicadors d'itinerari que hi han a banda i banda del camí.

El Xavi al pàrquing

Ja equipats, continuem per la pista i en 5 minuts arribem a una curva molt tancada d'esquerres (180º). Una gran fita ens marca, per la dreta, el corriol trillat que ens portarà primer pujant una mica i després en descens pronunciat per una pedrera cap al riu Balced. Ja en el riu s'ha de continuar uns 15 minuts fins arribar al gran "caos" (aglomeració de roques per desprendiment que es troben al mig del riu i fan més entretinguda la progressió) que ens marca l'inici del barranc. En total hem estat encara no una horeta.
Quasi hem adelantat a tots els grups que portàvem al davant. Molt francés (com sempre en aquesta zona) i moltes empreses. La gent cridant, fent xivarri, menjant entrepans i espategats per tots els racons es va acumulant a l'esplanada anterior al caos. Realment estem a "isla fantasía". Quin canvi de fa 12 anys. No ha servit de res escapar-nos entre setmana. Aquí hi ha "la plaga". Els de ciutat que quan surten alteren les nostres rutines i la nostra tranquilitat. Però ja ho teniem assumit. És l'agost i la diversitat també ha arribat a la muntanya.
Anem a la nostra, passant de la multitut i entrem a riu just per darrere d'un grup. Cap problema, al caos segur que els adelantem.
Abans d'arribar al primer ràpel ens trobem el guia del grup que portàvem davant. Després de fer-se el perdona-vides... "Ens deixa passar!" JAJAJA. Però qui creu que és? Fem el ràpel i quan acabem arriben els primers del seu grup (sort que ens ha deixat passar...).
Nosaltres anem per feina. El Xavi s'ho està passant pipa. Que si ara passo per aquest foradet, que si ara faig aquest sifó...

El Xavi en un llarg passadís

Ens anem trobant altres grups que s'ho prenen "amb la calma" però una noia damunt d'una d'una llosa prenent el sol em diu que estem molt a prop de la sortida. I així és, fora el vestit i una última remullada a l'aigueta. Buahhh, sort del neopré perquè està tirant a freda.

Últim pou dels Oscuros de Balced

Ha estat 1h 30min de descens amb totes les instal·lacions amb químics. Se m'ha fet molt curt, massa. M'adono que el pot esstanc ja no és estanc. Tinc la tapa del pot esquerdada i la bossa que vaig comprar com estanca tampoc ha fet la seva funció. Resultat: un Motorola passat per aigua. A la càmera de fer fotos també li ha entrat molta aigua i s'ha mort.
Pugem per un camí que estan arreglant. Quina trialera més guapa per fer amb la BTT. Mentre pujo em vaig imaginant com agafaria cada corva amb la bici. M'estic flipant per moments i no veig al Xavi. Abaixo una mica el ritme (pero continuo a la meva bola amb el descens de BTT). Als pocs minuts sento uns esbafecs rera meu. És el Xavi.

Barranc: Palomeras del Fornocal (Guara)

Mentre ens canviem al cotxe despres dels 30min de pujadeta decidim fer un altre barranquet més curt per plenar el dia i amortitzar el vestit de neopré. El Xavi està pletòric, si bé la pujada l'ha deixat una mica més manso. És conscient que no hi ve cada dia a Guara (així com jo) i vol aprofitar.

Després d'hidratar-nos en un bar amb uns "xampús" mentre mirem l'accés al següent barranc i plenar el dipòsit del vehicle anem cap a Colungo, al cantó d'Alquézar.

El bonic poble d'Alquézar

Passat Colungo a uns 2 o 3 km. trobem un pont que hi diu "Bco de las Palomeras". Estacionem el vehicle i fem una primera ullada des de dalt. Realment té pinta de ser molt estret. Fem la motxilla i cap a baix.

En dos minuts estem al llit del rierol. Davant nostre les Palomeras del Fornocal. Corre una miqueta d'aigua. Justa per què no es quedi estancada. Està farcit de coloms amb els seus sons guturals. D'aquí el nom al barranc.

Passem el primer tram fent oposicions (el Xavi em maleeix perquè no hi ha aigua i a sobre fer "d'Spidermen") i alguna desgrimapada. Realemt hi ha trams molt estrets. Passem de cantó i rascant. Fem el primer ràpel i aprofitem per repassar alguns aspectes tècnics sobre els ràpels i les instal·lacions. Anem baixant i admirant la gorja. Quina passada! Quines formacions al conglomerat. Completament diferent als Oscuros de Balced que és calcari. Aviat arribem al Fornocal que remontem uns 300m fins sortir per l'esquerra abans d'arribar al pont. La sortida es dreta i com diu l'Alfons: "es fácil pero no te caigas". Veureu per la canonada de captació d'aigua que portem a l'esquerra una fita de pedres. Busqueu el camí més evident i fàcil per remontar els pocs metres que ens separen de la carretera que tenim a sobre nostre.

A partir d'aquí 10 minuts caminant per la carretera fins al cotxe.

Quan arribem comencem a treure coses de la motxilla i "tatxan!" sorpresa! No tenim clar on està el pot estanc on el Xavi havia ficat les claus del cotxe. Ja em veig petant el vidre. Abans de fer-ho m'apropo fins al pont i miro el barranc. Si, el veig als peus del primer ràpel. Allà baix està! I mira que quasi sempre acostumo a fer "la mirada del gitano" per evitar aquestes coses. Doncs rapelo directament del pont cap al 1r ràpel. Recupero el pot i quan em disposo a remuntar per la corda comencen a caure pedres. El fragament de la corda fa que saltin i es precipitin. He de tornar pel camí d'accés.

Ha estat molt curt, encara no una hora i mitja de cotxe a cotxe i tot equipat amb químics!. Les formacions molt recomanables i l'estretor... quina angoixa semblava el Serrat del Vent.

Anem a tornar el vestit de neopré, ens tornem a hidratar i cap a Lleida. En una horeta estic deixant al Xavi davant de casa seva i cap Alcarràs a preparar le decoració de la penya de la festa Major (JOGA BORRATXO).

Escalada: Dent d'Orlu "les enfants de la dalle" 700m, 6b (V+ obligat)

Sona el despertador i em desperto a les 5 del matí una mica desorientat sense saber ben bé on sóc. Em situo, Sanavastre, la Cerdanya, primers d'agost. Els turistes ja han envaït aquesta magnífica vall. S'hi estan encara no els dos mesos d'estiu i després... un altre cop la Cerdanya genuïna.

Estic a casa del meu amic "Ramonet". Un café amb llet i "xino xano" ens adrecem cap a la vall francesa d'Orlú encara amb les lleganyes als ulls. A les 7:15 estem al 1r pàrking. Mengem un entrepà de tonyina i cap amunt.

Enfilem un camí dret que surt direcció a la paret 10m abans de l'esplanada del pàrking, on hi ha un torrent que baixa de la Dent. El fort pendent ens desperta en 5 minuts i la fresca que teniem en sortir del cotxe desapareix en pocs segons. Trobo un cep gran, bastant gran, però no el puc carregar. Porto la motxilla plena i segur que se m'acabaria trencant. Em cau la llagrimeta però el deixo allà, a la vora del camí, sol i desprotegit (l'acabarien recollint uns d'Alacant que van abandonar a la segona tirada).

Cep trobat durant l'aproximació a la cara sudest

Arribem a peu de via en 35 minuts i ens trobem dues cordades al davant, els d'Alacant que van 3 i una cordada de 2 que ja està a la 1a reunió. Ens plantegem optar per altres vies alternatives però em vingut a fer "les enfants de la dalle" 700m, 6b (V+ obligat) i esperem.

A les 9:30 comencem a escalar. Els d'Alacant pleguen al 2n llarg. Van mooolt lents (lo "Ramonet" es comença a encendre perquè no ens han deixat passar i em perdut 45 minuts ben bons). Els primers llargs ens mostren com seran les 18 tirades de via. Placa i més placa. Equipada com si es tractés d'una via d'esportiva. Més fe que Gandhi en els nostres peus de gat. Impossible perdre l'itinerari. Si els ancoratges allarguen vol dir que el terreny es fàcil (com quasi en totes les vies).

Anem per feina, però crec que hem empaitat un dels dies més calorosos de l'any. Portem 1'5 litres d'aigua cadascú i s'ha de dosificar. A la R6 noto que m'ha tocat el sol. S'apodera de mi una d'aquelles "pájares" de campionat, de Champions League. Intento menjar una barreta (i ho aconsegueixo), però tinc la boca tan seca que em costa empassar la bola que se m'ha fet. No puc malbaratar l'aigua o sigui que serà l'última cosa sòlida que menjaré en 26 hores. Ni en la pitjor de les ressaques havia tingut la boca tant pastosa. Sembla una formigonera. La sensació és horrible.

I més calor. Ja vaig contant els llargs que ens queden per arribar. R11 i encara no 3 hores. Portem bon ritme. Van caient les tirades. Em ensamblat la de III+ i la següent de IV+. Anem per feina. En els trams més fins no mirem més de 5 segons el pas. Al mínim dubte A0 i amunt. S'han de fer metres i abandonar el forn en que s'ha convertit la paret. Jo porto un "globo de cuidao". No sabia que la calor podia ser tan narcòtica. No paro de repetir al "Ramonet" que vaig fos. Em falta aire i físicament em trobo molt cansat. Però vaig pujant, queixant-me, però vaig pujant. Tan sols veig la sortida fent cim, a això em vingut.

Mirant l'itinerari per les plaques de V

Arribem a la R18. Tinc els peus llagats, em costa donar corda i més recuperar-la. En aquest punt em de decidir si rapelar els 18 llargs i baixar pel camí de pujada o empalmar a la meitat de la via que va per l'aresta E (600m, MD) i fer cim. A mi em fa il·lusió arribar a dalt dels 2222m de la Dent d'Orlú i tot i que ja vaig amb la reserva ben encesa continuem escalant sabent que les reunions de l'aresta no estan equipades per rapelar i tan si com si haurem d'arribar al cim.

Lo "Ramonet" es fica al davant, ja no puc ni passar-li al relleu, vaig "grogui". Si no n'hi ha prou amb l'estat amb que em trobo, ara se'ns fica a ploure i ho fa en tres tongades. No es una pluja intensa però és suficient com per mullar les plaques de III i IV i fer que un terreny fàcil d'adherència es converteixi en un calvari. Com a mínim aquesta pluja ha servit per plenar petits forats en el granit que ens aporten uns quants glops d'aigua (rotllo Laurence d'Arabia vagant pel desert).

Progressar és molt pesat, la corda s'enganxa cada 2 per 3, lo "Ramonet" s'està encenent per moments. Ens aturem a pocs metres del cim i desfem les cordes. Teòricament s'han acabat els llargs però no veiem clarament fins on hem d'arribar. Continuem amb una corda i el cim el teniem a 50m. Han passat 8 hores desde que ens hem encordat.

Ens hem guanyat beure els dos dits d'aigua que ens queden. Davant nostre un altre nuvol que està descarregant a pocs kilòmetres. Ràpid cap avall que hi ha una bona estona de descens. En 15 minuts arribem al 1r coll i anem a buscar un coll marcat a la cara E. Darrera mentre li faig una foto al "Ramonet" veig com aguaita un nuvol de boira! Això es per flipar! Estem a l'agost i hi ha boira! Ho haveu vist això? Ho haveu vist? La mare que em va parir! (se'm va aparéixer l'aficionat del Barça que sempre surt al programa d'Alguna Pregunta Mes ).

Doncs baixada i pujada al collet de la cara E. Continuem pel camí marcat que surt a l'esquerra resseguint la carena. No baixeu seguint la paret pq us podeu "encigalar" fàcilment (està "trillat" perquè en aquesta cara també hi ha vies). Uns 20 minuts de pujada (si, si, pujada) enmig de la boira i continuem flanquejant en direcció una cabana de pastors (la 3a fondalada que baixa a la vall). Abans ens hem trobat un rierol amb aigua. Portava moltes hores sommiant aquest moment. Bec i bec. M'agafa fred, molt fred. Realment estic molt fotut. Em fico el GORE. Continuem la penosa marxa, ara una mica millor després d'hidratar-nos.

Darrera collat de la cara E, carena a seguir i la boira que puja

Així com ha arribat la boira se'n va. Just en el moment que sota nostre trobem la cabana de pastors. No em mirat el rellotge però diria que hem caminat molta estona. Anem baixant i 100m abans d'arribar-hi surten 5 gossos bordant. Estic tant cansat que passo olimpicament d'ells. M'és igual si em mosseguen. Alerten al pastor i la seva muller que surten a veure que provoca tant enrrenou. Preguntem pel camí de baixada i ens envien 300m enrera, direcció la Dent per un camí molt marcat. Ens diu que trobarem un pal clavat al terra que indica el camí de baixada per la fageda. Desfem camí i trobem el pal. Ens diem; ara ja està!

Comencem a baixar per la fageda. Baixem i baixem, flanquegem, pugem una mica i tornem a baixar i baixar. Estic fins a la... de tan caminar. Camino per esma. Trobo un altre cep, un "trabuquito" que diria l'Alfons o el Ricard. Aquest si que el carrego a la motxilla, li faig un raconet. Lo "Ramonet" que ha passat pel davant i no l'ha vist enxufa el radar boletaire però no en trobem cap altre.

Després de la llarga baixada arribem a la carretera, entre el 1r i el 2n pàrking. Després de quasi 13 hores arribem al cotxe i ara si Ramon; "hem fet la via i el cim, tot i que un altre cop rapelaré els 18 llargs!". Hem estat 3 hores baixant sense entretindre'ns.

Estic tan baldat que em fa mal l'esquena sol de recolzar-me al seient del cotxe. Una hora fins a Sanvastre i dues i quart fins al meu poble, Alcarràs. Arribo passada la una del matí i no tinc forces ni per menjar. Demà serà un altre dia, estic de vacances!