dimecres, 20 d’agost de 2008

Barranc: Palomeras del Fornocal (Guara)


Mentre ens canviem al cotxe despres dels 30min de pujadeta decidim fer un altre barranquet més curt per plenar el dia i amortitzar el vestit de neopré. El Xavi està pletòric, si bé la pujada l'ha deixat una mica més manso. És conscient que no hi ve cada dia a Guara (així com jo) i vol aprofitar.

Després d'hidratar-nos en un bar amb uns "xampús" mentre mirem l'accés al següent barranc i plenar el dipòsit del vehicle anem cap a Colungo, al cantó d'Alquézar.


El bonic poble d'Alquézar
Passat Colungo a uns 2 o 3 km. trobem un pont que hi diu "Bco de las Palomeras". Estacionem el vehicle i fem una primera ullada des de dalt. Realment té pinta de ser molt estret. Fem la motxilla i cap a baix.

En dos minuts estem al llit del rierol. Davant nostre les Palomeras del Fornocal. Corre una miqueta d'aigua. Justa per què no es quedi estancada. Està farcit de coloms amb els seus sons guturals. D'aquí el nom al barranc.

Passem el primer tram fent oposicions (el Xavi em maleeix perquè no hi ha aigua i a sobre fer "d'Spidermen") i alguna desgrimapada. Realemt hi ha trams molt estrets. Passem de cantó i rascant. Fem el primer ràpel i aprofitem per repassar alguns aspectes tècnics sobre els ràpels i les instal·lacions. Anem baixant i admirant la gorja. Quina passada! Quines formacions al conglomerat. Completament diferent als Oscuros de Balced que és calcari. Aviat arribem al Fornocal que remontem uns 300m fins sortir per l'esquerra abans d'arribar al pont. La sortida es dreta i com diu l'Alfons: "es fácil pero no te caigas". Veureu per la canonada de captació d'aigua que portem a l'esquerra una fita de pedres. Busqueu el camí més evident i fàcil per remontar els pocs metres que ens separen de la carretera que tenim a sobre nostre.

A partir d'aquí 10 minuts caminant per la carretera fins al cotxe.

Quan arribem comencem a treure coses de la motxilla i "tatxan!" sorpresa! No tenim clar on està el pot estanc on el Xavi havia ficat les claus del cotxe. Ja em veig petant el vidre. Abans de fer-ho m'apropo fins al pont i miro el barranc. Si, el veig als peus del primer ràpel. Allà baix està! I mira que quasi sempre acostumo a fer "la mirada del gitano" per evitar aquestes coses. Doncs rapelo directament del pont cap al 1r ràpel. Recupero el pot i quan em disposo a remuntar per la corda comencen a caure pedres. El fragament de la corda fa que saltin i es precipitin. He de tornar pel camí d'accés.

Ha estat molt curt, encara no una hora i mitja de cotxe a cotxe i tot equipat amb químics!. Les formacions molt recomanables i l'estretor... quina angoixa semblava el Serrat del Vent.

Anem a tornar el vestit de neopré, ens tornem a hidratar i cap a Lleida. En una horeta estic deixant al Xavi davant de casa seva i cap Alcarràs a preparar le decoració de la penya de la festa Major (JOGA BORRATXO).