dimarts, 30 de març de 2010

Esquí de muntanya: 1r dia de l'Esquís de foc. Travessa pel PN d'Aigüestortes i St. Maurici

Sona el despertador i l'apago. No vull sortir del llit. Em faig el "ronso" fins que començo a escoltar moviment per la casa. El Jordi, l'Amadeu i l'Oriol ja estan preparant-se. Avui serà un dia molt llarg. Hem dormit a la casa del Jordi a Castarné (Ribagorza, Huesca) i avui començarem la "Esquís de Foc" o millor dit, la travessa  amb esquís de muntanya del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Sortim en direcció a Arties (Val d'Aran) i d'allí anem a buscar la vall que entra en direcció sud, la vall de Valarties. Tot i trobar-nos uns dits de neu nova, el tot terreny de l'Oriol avança per la pista fins arribar a la Cabana de Rius. Aquí deixem el vehicle i seguint les marques del GR 11-18 pugem zigzaguejant per forta pendent al refugi de la Restanca. El camí és força evident i no té pèrdua. Iniciarem la travessa des del refugi de la Restanca (Val d'Aran) en sentit horari, o sigui, que passarem pels refugis de Colomers, Amitges, Mallafré, Blanc, Colomina, Llong, Ventosa i un altre cop Restanca.
Com haureu observat els coneixedors de la zona, ens hem deixat el refugi de Saboredo. Volíem evitar pernoctar allí i després de valorar les diferents opcions vam decidir no passar per aquella vall.
Avui coincideixo per primer cop amb l'Oriol i l'Amadeu, tots dos amics del Jordi. L'Oriol és un enamorat dels esports de muntanya els quals practica amb un nivell força alt (la seva modèstia segur que estarà pensant que exagero) i també m'ha comentat un pardalet que l'altra passió de la seva vida és la mar. Tot i insistir en que els acompanyi a navegar dubto que m'hi vegin algun cop prop de la costa. La pel·lícula "Tiburón" em va traumatitzar de petit i sempre he pensat que em sortiria qualsevol bèstia marina en el moment menys esperat.
L'altre company de sortida és l'Amadeu. L'home de les fotos i els acudits. Un paio fort, fort. Un tot terreny que mai desaprofita una oportunitat per fer broma. La primera frase que vaig escoltar que sortia de la seva boca era que a fi de reduir pes en la motxilla havia canviat els calçotets pels tangues! i el pitjor de tot és que després d'haver fet aquesta travessa amb ell m'ho, crec!

Itinerari
1a etapa
Com hem dit abans sortim de la Cabana de Rius, a uns 1700m, en direcció sud (SE/S).
La "Vedette" a la Cabana de Rius.
Restanca i Llac del Cap del Port.
Els primers 200m de desnivell els fem amb els esquis a la motxilla per un camí amb senyals de GR que puja amunt fent ziga-zagues (marques vermelles i blanques). Creuem un bosc una mica dens però aviat les ganes de calçar-nos els esquís fa que comencem a progressar damunt d'ells i així evitar les contínues enganxades amb les rames. Aviat arribem al refugi de la Restanca (2000m) on no ens aturem i encarem el marcat tub que ens porta al Llac del Cap del Port. Tan aviat veiem el llac cobert de neu endevinem al fons de tot el collet d'Oelhacrestada (2480m), al sud del Montardo (2833m), per on passa la ruta normal que ascendeix aquest afamat cim aranès.
L'Oriol i al fons el collet d'Oelhacrestada.
La tranquil·litat que hi ha en aquests paratges és espectacular i sembla que no tindrem problemes de neu, ja que la veiem molt abundant.
Pujant abans del Port de Caldes.
Vistes de Travessany i Comalespada.
"Ris-ras" en tota regla de l'Oriol.
Des del coll, traiem pells per baixar encara no 100m de desnivell direcció est (E) i pujar-ne 200 més fins un llomet que ja ens deixa veure l'estany del Port de Caldes i el mateix Port (2580m). Un altre cop pells fora i espectacular descens amb neu fantàstica per la coma del port de Caldes fins arribar al refugi de Colomers (2140m). Les traces de descens que ha deixat l'Oriol per la pala verge han estat un plaer visual. Com diria un bon amic meu, "ha fet un ris-ras amb tota regla".
L'Oriol i al fons el refugi de Colomers.
A un centenar de metres del refugi de Colomers hem tingut un petit ensurt al comprovar que la càmera de fotografiar no estava a la butxaca. Ha tocar remuntar fins a l'últim lloc on hem fet fotos i allí, sobre la neu, estava esperant ser recollida. Sens dubte que no trobar-la m'hagués amargat la sortida.
Última rampa dreta abans del coll de Ratera.
Des de Colomers, es veu molt lluny la vall que entra cap al Port de Ratera. Es veu al fons en diagonal, en direcció sud-est (SE). El temps comença a empitjorar i anem avançant per un degoteig d'estanys tots tapats per la neu. L'última rampa abans d'arribar al Port a mi se'm fa dura. No la rampa en sí, sinó el que portem acumulat, les hores que ens falten de descans, ser el primer dia de la sortida i... el temps. A dalt al Port (2590m) anem tots ben abrigats, cadascú amb el seu calvari particular. Sort que no hem anat al refugi de Saboredo. Deuen de ser, encara no, dues hores extra però tal com estan les forces no crec que ningú el trobi a faltar.
A sobre, per més inri, hem de baixar uns 100m per tornar a remuntar-ne 50 o 60. Aquest últim canvi ningú el contemplava. Ens mirem i remirem el mapa per veure si es pot evitar però preferim el mal conegut que no pas aventurar-nos passant per on va el GR.
Espectaculars Agulles d'Amitges
És el clàssic regalet de final d'etapa.
Estany dels Barbs i el Refugi d'Amitges (2390m). Fi d'etapa. Ara toca deixar el material perquè s'eixugui, una dutxa merescuda i menjar per reposar forces. A l'Oriol i a mi ens surt tot el cansament quan seiem a taula. Tot i el bon menjar estem tan rebentats que no tenim forces ni per endrapar. A l'última pujada ja he notat que havia agafat un bon tortell però a l'Oriol se'l veia molt bé. Ara està blanc.
Poc a poc, anem ficant aliments al cos conscients que demà ens faran falta.

dilluns, 29 de març de 2010

Esquí de muntanya: 2n dia de l'Esquís de foc. Travessa pel PN d'Aigüestortes i St. Maurici.

2a etapa
El Jordi fa que ens despertem ben d'hora. Ell necessita més temps per fer la motxilla. És la rutina de cada dia. Al grup alguns ens fem més els romancers i intentem apurar una mica més al llit però els frontals i els sorolls de les bosses ens fan aixecar.
La "vedette" sortint del refugi d'Amitges.
L'Oriol i al fons el pic del Portarró.
El complet esmorzar ens acomiada dels dos guardes del refugi i amb la joia d'iniciar un nou dia i el fantàstic sol que tenim avui comencem amb una petita encigaladeta.
L'encigaladeta... BRUTAL!
Baixem per un llom immaculat direcció sud (S) que ens porta a una zona de bosc. Aquí la pendent es fica dreta i fa que haguem de treure el nostre millor nivell d'esquí per superar els estrets tubs buscant el millor itinerari fins arribar a l'estany de la Cabana.
Creuant l'estany de la Cabana.
El Jordi i l'Amadeu segur que m'estan maleint però aviat trobem el camí que va fins a l'Estany de Sant Maurici. El paisatge és poder el més famós de tot el Parc Nacional. L'Estany de Sant Maurici davant dels fascinants Encantats. A la meitat del Petit Encantat, seguint el que sembla un filet de neu des de la distància, hi ha una cordada pujant la via Estasen.
Els Encantats.
Refugi Ernest Mallafré.
L'Oriol amb problemes de pells.
El Jordi creuant un troncs.
Plàcida pujada.
Últims metres després de patir com mai.
La marxa solitària de l'Oriol.
Arribem fins al refugi Ernest Mallafré (1890m) i comencem a pujar pel fons de la vall direcció sud (S) per un bonic bosc. Aviat deixem a l'esquerra (E) la valleta seca, itinerari alternatiu per arribar al refugi J.M. Blanc. L'ascensió és molt suau fins arribar als fangassals de Monastero, on hi ha un indicadors. Nosaltres encarem un tram més dret d'uns 150m de desnivell cap a l'esquerra (SE) que ens portarà fins al Coll de Monastero (2710m), entre el Peguera (2942m) i el Monastero (2878m). L'ascensió no presenta cap complicació fins als fangassals però les condicions de la neu i la inclinació pot fer que les ganivetes o fins i tot els grampons siguin l'opció més segura per arribar al coll. En el nostre cas és una mica campi qui pugui.
Encarant una rampa delicada.
Jo m'he oblidat les ganivetes al cotxe, i he acabat buscant una zona més pedregosa per pujar grimpant. L'Oriol ha pujat amb ganivetes. El Jordi meitat ganivetes i meitat grampons, però el que ha pujat millor ha estat l'Amadeu. Veient com anava la pujada l'hem aconsellat que es fiqués des de bon començament els grampons i l'ha encertat.
L'Oriol fent d'isard.
La "vedette" enmig d'una petita crisi.
A dalt del collat ens ha informat que quan hi ha pendent no va molt còmode. Això diu, però tan sols te n'assabentes perquè deixa de parlar i fer broma. Sembla que no hi sigui, "ma questo é uno spettacolo".

Estanys de Peguera des del Monastero.
Iniciem el descens fins al refugi i aquest cop el regalet de final d'etapa és més que gratificant (com a mínim per mi). Una pala força inclinada que et fa gaudir d'allò més.
Tan sols ens queda fer 500m i ja estem al l'acollidor refugi J.M. Blanc (2320m).
L'Amadeu i al fons el Coll de Monastero.
El Mainera?
Refugi J.M. Blanc.
Després de ficar tot el material a eixugar i dutxar-nos és l'hora de reposar forces amb l'abundant sopar que ens ofereixen al refugi. Com a postres, ens fiquen el futbol en una pantalla (i era de pagament!). BRUTAL! A sobre pots connectar-te a internet gratuïtament. Uns luxes estranys quan estàs de ruta per la muntanya.

diumenge, 28 de març de 2010

Esquí de muntanya: 3r dia de l'Esquís de foc. Travessa pel PN d'Aigüestortes i St. Maurici.

3a etapa
L'Oriol mimant les seves pells.
Un bon esmorzar, dolç i salat, ens recarrega els dipòsits per l'etapa d'avui.
Comencem remuntant l'última pala inclinada d'ahir. La neu està molt dura i com sempre, la mandra de ficar les ganivetes, fa que s'hagi d'anar molt finet per no caure avall. Alguns han d'niciar maniobres estranyes per col·locar les ganivetes a mitja rampa, maleint no haver-les col·locat d'un bon principi.
Refugi J.M. Blanc a trenc d'Alba.
Pujant la dreta canal que vam baixar ahir.
Collada de Saburó i Pic de la Mainera.
Últims metres fins la Collada de Saburó.
Avui anem cap a la collada de Saburó (SW), passant pels estanys del Cap de Port on hi arribem ràpidament. La pujada no presenta cap tipus de dificultat tècnica (amb bones condicions com és el cas). Des de la collada (2700m) veiem l'estany de Saburó al qual s'ha de baixar per acabar de remuntar uns metres. Ens ho mirem de 1000 maneres diferents però avui és impossible no descalçar-te els esquís per anar a buscar una  petita presa. D'allí, anem cap a la part est (E) de l'estany de Mar que és el següent i sense problemes ens hi fiquem. Compte si tirem tot dret cap al refugi. El pas és inclinat i tècnic amb bastant inclinació, millor desviar-se a l'esquerra (E) i fer una mica més de tomb.
El Jordi i al fons l'estany del Cap de Port.
Esquís fora a l'estany de Saburó.
L'Oriol, el Jordi i el Tuc de Saburó.
"Talegasso" del Jordi remant per pla.
El Jordi entre Delhui o els Gavatxos.
Últims metres fins la collada de Delhui.
El Jordi i darrera el Montsent de Pallars.
El refugi Colomina (2410m) el trobem tancat però amb signes d'estar obert, ens quedem sense refresc i continuem avall fins la Portella. Aquí tombem en direcció nord-oest (NW) i deixem l'itinerari del GR-11 que havíem seguit des del Blanc.
L'Amadeu "vedette" respirant una mica.
Davant nostre hi ha una gran extensió plana que és el llarg estany Tort. Fem la llarga travessa i llavors dubtem sobre si atacar el Coll dels Gavatxos o la collada de Delhui. Finalment ens decantem pel pas més baix que és el de Delhui (2570m).
El Jordi, l'Oriol i darrera la "vedette".
La pujada no té cap complicació llevat dels últims metres on és més dret i quan passem nosaltres la neu està transformada dificultant molt la marxa damunt dels esquís. Quasi tothom opta per pujar a peu. Les vistes precioses. En una banda el Montsent de Pallars i (2883m) a l'altra el bonic coll de Contraix.
La baixada sense cap història ni interès fins al punt on s'ha de passar per sota de les agulles de Delhui per anar a petar al refugi de l'Estany Llong (2000m). Hem col·locat les pells i realment hi ha un tram força, força exposat. Alguns ho han passat pitjor que els altres però realment, la caiguda que hi ha és considerable.
L'Amadeu traient les pells després de passar-ho malament en el tram exposat.
Tot seguit ens fiquem per un tram de bosc, amb neu fonda molt difícil d'esquiar i on se'ns ha fet molt complicat orientar-nos. Tot i això, ho hem clavat i hem arribat directes al refugi.
I com cada tarda la rutina de sempre. Material a eixugar... però sense dutxa. Ens retrobem amb una parella d'Olot que també ha fet nit com nosaltres al Blanc. Ells han fet coll de la Valleta Seca, Valleta Seca, Mallafré, Sant Maurici, Portarró d'Espot i Llong. Diuen que els dos descensos molt bonics. També ens comenten que tot i estar mes alt, el pas del coll dels Gavatxos és molt millor que Delhui. El pas en si, no, però t'estalvies el franqueig tant exposat per sota de les agulles de Delhui i el descens dels Gavatxos és molt més bonic que el de Delhui. O sigui que ja ho sabeu.

dissabte, 27 de març de 2010

Esquí de muntanya: 4t dia de l'Esquís de foc. Travessa pel PN d'Aigüestortes i St. Maurici.

4a etapa
Ens llevem com cada dia i afrontem "l'etapa" d'aquesta volta al Parc batejada per nosaltres com l'Esquís de Foc. Sense cap mena de dubte, el Contraix és a la Carros de Foc, el que el Triadó és a la Pedals, o Alpe d'Huez al Tour. Per despertar-te 800m de desnivell quasi sense escalfar.
L'Amadeu sortint del Llong.
Esmorzem tot el poc menjar que ens donen. El Jordi treu foc pels queixals. Ell té metabolisme d'esprinter i necessita més aliment que una persona normal ;), però bromes apart, tant el sopar com l'esmorzar molt pobre. Pobre com les instal·lacions. Els serveis estan a l'exterior, o sigui que a l'hivern t'ho penses bastant abans de sortir del refugi. I com a cirereta, el personal. Quina llàstima. Però com que per trons has de pernoctar aquí... doncs com diu ma germà: "ajo i agua (a joderse y aguantarse)". Tant bé que havíem estat a Amitges i al Blanc :(
Al fons la collada de Delhui.
La "vedette" a les raspes de Contraix.
Per sort, ràpidament fiquem les pells als esquís. Tan sols hem baixat per un caminet uns 500m fins arribar a un petit pont de fusta. La pujada va seguint un ample barranc per la zona amb menys vegetació. Poc a poc, aquesta ens anirà abandonant així com es suavitza la pendent, tan sols interromput per un petit llom que ens porta a una bonica pala tota gelada (N/NE). Segons el mapa d'Alpina es tracta de les Raspes de Contraix. La pujada, delicada, ens fa guanyar metres ràpidament i ens deixa a tocar del colladet de Contraix.
Últims metres del collet de Contraix.
Planegem per l'estany de Contraix i acabem els 150m. que ens falten fins al collet (2790m).
El Jordi baixant el collet.
Els primers metres del descens tenen bastant inclinació però progressivament va minvant. El descens sense cap història fins l'últim estanyet abans de l'estany Negre on fiquem pells per pujar els encara no 100m. de desnivell fins al refugi Ventosa i Calvell (2420m).
L'Amadeu calçant-se els esquis.
 Un cop al refugi, intento tornar a ficar les pells als esquís. Les tinc mullades i he fet l'última pujada gràcies a la cinta americana. L'Oriol, es troba amb la seva amiga Aracel·li dintre al refugi. Després d'una bona estona surt amb llaunes de refresc i recompensa la nostra espera ;)
El Jordi deixant-se anar.
Comencem a pujar, superant diferents lloms i jo l'hi he de demanar les ganivetes al Jordi, una pell se m'ha desenganxat. El temps comença a empitjorar i el vent augmenta. Intento fer conversions amb poca inclinació perquè l'esquí sense pell, tot i la ganiveta, marxa enrere fàcilment.
Al coll Oelhacresta ens refugiem en uns blocs de granit i iniciem el descens fins al refugi de la Renclusa. La neu s'ha fos molt ràpidament en els 3 dies que hem estat fora.
La "vedette" enfonsada fins la cintura.
Els 4.
Al refugi fiquem esquís a la motxilla i cap a baix al cotxe sense algun ensurt típic de les neus fondes de final de temporada.
Ens hem guanyat unes bones cerveses que fem al bar Manolo de Pont de Suert on ens atipem de tot allò que no hem pogut gaudir durant la ruta. El Jordi, actua com amfitrió i ens paga el sopar. Merci Jordi.

Han estat 4 jornades molt boniques, amb una companyia immillorable, on hem invertit entre 7 i 9 hores per fer cada jornada amb parades, fotos, vídeos... tot inclòs. Els metres de desnivell que surten, molt aproximadament, són uns 4400m (1600, 800, 800, 1200) bastant assequibles llevat d'algum tram aïllat.

El Jordi va fer un muntatge de la sortida molt bonic, el podeu veure aquí.