Esquí de muntanya: 4t dia de l'Esquís de foc. Travessa pel PN d'Aigüestortes i St. Maurici.

4a etapa

Ens llevem com cada dia i afrontem "l'etapa" d'aquesta volta al Parc batejada per nosaltres com l'Esquís de Foc. Sense cap mena de dubte, el Contraix és a la Carros de Foc, el que el Triadó és a la Pedals, o Alpe d'Huez al Tour. Per despertar-te 800m de desnivell quasi sense escalfar.

L'Amadeu sortint del Llong.

Esmorzem tot el poc menjar que ens donen. El Jordi treu foc pels queixals. Ell té metabolisme d'esprinter i necessita més aliment que una persona normal ;), però bromes apart, tant el sopar com l'esmorzar molt pobre. Pobre com les instal·lacions. Els serveis estan a l'exterior, o sigui que a l'hivern t'ho penses bastant abans de sortir del refugi. I com a cirereta, el personal. Quina llàstima. Però com que per trons has de pernoctar aquí... doncs com diu ma germà: "ajo i agua (a joderse y aguantarse)". Tant bé que havíem estat a Amitges i al Blanc :(

Al fons la collada de Delhui.

La "vedette" a les raspes de Contraix.

Per sort, ràpidament fiquem les pells als esquís. Tan sols hem baixat per un caminet uns 500m fins arribar a un petit pont de fusta. La pujada va seguint un ample barranc per la zona amb menys vegetació. Poc a poc, aquesta ens anirà abandonant així com es suavitza la pendent, tan sols interromput per un petit llom que ens porta a una bonica pala tota gelada (N/NE). Segons el mapa d'Alpina es tracta de les Raspes de Contraix. La pujada, delicada, ens fa guanyar metres ràpidament i ens deixa a tocar del colladet de Contraix.

Últims metres del collet de Contraix.

Planegem per l'estany de Contraix i acabem els 150m. que ens falten fins al collet (2790m).

El Jordi baixant el collet.

Els primers metres del descens tenen bastant inclinació però progressivament va minvant. El descens sense cap història fins l'últim estanyet abans de l'estany Negre on fiquem pells per pujar els encara no 100m. de desnivell fins al refugi Ventosa i Calvell (2420m).

L'Amadeu calçant-se els esquis.

 Un cop al refugi, intento tornar a ficar les pells als esquís. Les tinc mullades i he fet l'última pujada gràcies a la cinta americana. L'Oriol, es troba amb la seva amiga Aracel·li dintre al refugi. Després d'una bona estona surt amb llaunes de refresc i recompensa la nostra espera ;)

El Jordi deixant-se anar.

Comencem a pujar, superant diferents lloms i jo l'hi he de demanar les ganivetes al Jordi, una pell se m'ha desenganxat. El temps comença a empitjorar i el vent augmenta. Intento fer conversions amb poca inclinació perquè l'esquí sense pell, tot i la ganiveta, marxa enrere fàcilment.
Al coll Oelhacresta ens refugiem en uns blocs de granit i iniciem el descens fins al refugi de la Renclusa. La neu s'ha fos molt ràpidament en els 3 dies que hem estat fora.

La "vedette" enfonsada fins la cintura.

Els 4.

Al refugi fiquem esquís a la motxilla i cap a baix al cotxe sense algun ensurt típic de les neus fondes de final de temporada.
Ens hem guanyat unes bones cerveses que fem al bar Manolo de Pont de Suert on ens atipem de tot allò que no hem pogut gaudir durant la ruta. El Jordi, actua com amfitrió i ens paga el sopar. Merci Jordi.

Han estat 4 jornades molt boniques, amb una companyia immillorable, on hem invertit entre 7 i 9 hores per fer cada jornada amb parades, fotos, vídeos... tot inclòs. Els metres de desnivell que surten, molt aproximadament, són uns 4400m (1600, 800, 800, 1200) bastant assequibles llevat d'algum tram aïllat.

El Jordi va fer un muntatge de la sortida molt bonic, el podeu veure aquí.