Mentre m'acabo de fer la bossa i passejar la gossa (s'ha de tenir ganes de passejar-la a les 6 del matí!) vaig repassant que no m'estigui deixant res. Tot sembla en ordre. El Jordi i l'Andrea no tarden en recollir-me per casa. Un salt dins del cotxe i cap a Benasque (Huesca).
Arribem a una hora prou decent per fer activitat. Tot i això, és dissabte i no ens deixen aparcar als Llanos del Hospital, està ple. Ho fem un quilòmetre abans, en un aparcament de terra/neu. Amb la calma ens anem canviant. Fa un fred que pela. Mirem per últim cop la ressenya i cap amunt. Avui volem fer el Sacroux, centinella etern de la Maladeta nord.
Segons la ressenya que tenim hem de baixar fins als Llanos i després tombar a ma esquerra, en direcció nord directe cap al cim. Nosaltres, per no perdre altura, tracem una diagonal imaginària fins on s'acaba el bosc i serpentejant una mica ens en sortim prou bé.
Des d'aquest punt ens falta una mica de perspectiva de tota la vall però ens fiquem per una canaleta una mica delicada que ens fa acabar de suar la cansalada. Més de 30 voltes maria!
Ara si que es veu bé la vall i tota la Maladeta. Treiem el mapa i continuem flipant. De tots els cims que hi ha a la carena no sabem quin és el nostre. Mentre esperem a l'Andrea que està curtint-se a marxes forçades en això del "randonee" li comento al Jordi que davant del fracàs en la lectura de mapes anem a fer el més esquiable (que ara ja sé que és el Sacroux).
El Bonneco (pedregós) i a la dreta el Sacroux (el més esquiable).De fet, no es que el volguessim fer per res especial, però l'orgull baronil i la imatge mental que ens hem format ens diu que aquell cim que li indico al Jordi no és el Sacroux i ens comencem a encarar cap a la tradicional encigalada que ens acompanya a totes les sortides. Continuem cap a l'oest (W). La cosa es va ficant dreta i s'ha de decidir per on pugem o estem disposats a fer-ho. Aquí no decideixo jo.
L'andrea va justa de forces i ens recorda que això és motiu més que suficient com per no equivocar-nos més en el nostre itirenari. Quan s'ha d'equipar amb els crampons la sortida per ella adquireix una altra dimensió fins ara desconeguda. "Com us podeu divertir fent això..." va dir. En vista del moment íntim que els unia als dos continuo pujant per la canal més assequible. Vaig escoltant estires i arronces per baix però no estic per intimitats. El meu cap continua donant voltes. No es normal que fiquis un cim així en un llibre d'itineraris de muntanya. Jo estic en una zona de déu fer 55º. Aconsello al Jordi anar a buscar directament la collada. Jo m'he fotut en un "berenjenal" brutal pel fet de voler arribar directament al cim. Desgrimpo uns metres i ja estic a la colladeta on estan la parella. Amb el Jordi coincidim que aquell no és el Sacroux. Intentem crestejar cap a l'est (E) però ens esfonsem fins els genolls i continuar és anar a buscar el que no tenim.
El Jordi, l'Andrea i jo arribant al cim.
Treiem pells i cap avall. El Jordi i l'Andrea no veuen molt clar això de baixar esquiant el que has pujat amb crampons però s'hi fiquen.
Baixem direcció el puerto de la Glera i després entenem la cagada que hem fet pujant. El descens l'hem fet per on haviem de pujar. Que calamars!
I si us penseu que s'acaba la sortida encara falta la cirereta del pastís, el bosc. Busqueu la zona més clara de l'esquerra (E). No us farà falta treure els esquis com a nosaltres. Si haguéssim sortit dels Llanos no haguéssim tingut "l'emboscada" que hem tingut però que serien les sortides sense aquestes encigalades?
L'Andrea en el descens del tram de bosc.
En total l'horari seria d'unes 6 hores i 1000m de desnivell. La dificultat seria Poc Difícil i S2 (la canal de descens del pic S4). Aquesta dificultat és evitable amb el descens amb crampons. Si voleu veure-ho al wikiloc en Jordi ho té penjat aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada