diumenge, 28 de març del 2010

Esquí de muntanya: 3r dia de l'Esquís de foc. Travessa pel PN d'Aigüestortes i St. Maurici.

3a etapa
L'Oriol mimant les seves pells.
Un bon esmorzar, dolç i salat, ens recarrega els dipòsits per l'etapa d'avui.
Comencem remuntant l'última pala inclinada d'ahir. La neu està molt dura i com sempre, la mandra de ficar les ganivetes, fa que s'hagi d'anar molt finet per no caure avall. Alguns han d'niciar maniobres estranyes per col·locar les ganivetes a mitja rampa, maleint no haver-les col·locat d'un bon principi.
Refugi J.M. Blanc a trenc d'Alba.
Pujant la dreta canal que vam baixar ahir.
Collada de Saburó i Pic de la Mainera.
Últims metres fins la Collada de Saburó.
Avui anem cap a la collada de Saburó (SW), passant pels estanys del Cap de Port on hi arribem ràpidament. La pujada no presenta cap tipus de dificultat tècnica (amb bones condicions com és el cas). Des de la collada (2700m) veiem l'estany de Saburó al qual s'ha de baixar per acabar de remuntar uns metres. Ens ho mirem de 1000 maneres diferents però avui és impossible no descalçar-te els esquís per anar a buscar una  petita presa. D'allí, anem cap a la part est (E) de l'estany de Mar que és el següent i sense problemes ens hi fiquem. Compte si tirem tot dret cap al refugi. El pas és inclinat i tècnic amb bastant inclinació, millor desviar-se a l'esquerra (E) i fer una mica més de tomb.
El Jordi i al fons l'estany del Cap de Port.
Esquís fora a l'estany de Saburó.
L'Oriol, el Jordi i el Tuc de Saburó.
"Talegasso" del Jordi remant per pla.
El Jordi entre Delhui o els Gavatxos.
Últims metres fins la collada de Delhui.
El Jordi i darrera el Montsent de Pallars.
El refugi Colomina (2410m) el trobem tancat però amb signes d'estar obert, ens quedem sense refresc i continuem avall fins la Portella. Aquí tombem en direcció nord-oest (NW) i deixem l'itinerari del GR-11 que havíem seguit des del Blanc.
L'Amadeu "vedette" respirant una mica.
Davant nostre hi ha una gran extensió plana que és el llarg estany Tort. Fem la llarga travessa i llavors dubtem sobre si atacar el Coll dels Gavatxos o la collada de Delhui. Finalment ens decantem pel pas més baix que és el de Delhui (2570m).
El Jordi, l'Oriol i darrera la "vedette".
La pujada no té cap complicació llevat dels últims metres on és més dret i quan passem nosaltres la neu està transformada dificultant molt la marxa damunt dels esquís. Quasi tothom opta per pujar a peu. Les vistes precioses. En una banda el Montsent de Pallars i (2883m) a l'altra el bonic coll de Contraix.
La baixada sense cap història ni interès fins al punt on s'ha de passar per sota de les agulles de Delhui per anar a petar al refugi de l'Estany Llong (2000m). Hem col·locat les pells i realment hi ha un tram força, força exposat. Alguns ho han passat pitjor que els altres però realment, la caiguda que hi ha és considerable.
L'Amadeu traient les pells després de passar-ho malament en el tram exposat.
Tot seguit ens fiquem per un tram de bosc, amb neu fonda molt difícil d'esquiar i on se'ns ha fet molt complicat orientar-nos. Tot i això, ho hem clavat i hem arribat directes al refugi.
I com cada tarda la rutina de sempre. Material a eixugar... però sense dutxa. Ens retrobem amb una parella d'Olot que també ha fet nit com nosaltres al Blanc. Ells han fet coll de la Valleta Seca, Valleta Seca, Mallafré, Sant Maurici, Portarró d'Espot i Llong. Diuen que els dos descensos molt bonics. També ens comenten que tot i estar mes alt, el pas del coll dels Gavatxos és molt millor que Delhui. El pas en si, no, però t'estalvies el franqueig tant exposat per sota de les agulles de Delhui i el descens dels Gavatxos és molt més bonic que el de Delhui. O sigui que ja ho sabeu.