dimarts, 30 de març de 2010

Esquí de muntanya: 1r dia de l'Esquís de foc. Travessa pel PN d'Aigüestortes i St. Maurici

Sona el despertador i l'apago. No vull sortir del llit. Em faig el "ronso" fins que començo a escoltar moviment per la casa. El Jordi, l'Amadeu i l'Oriol ja estan preparant-se. Avui serà un dia molt llarg. Hem dormit a la casa del Jordi a Castarné (Ribagorza, Huesca) i avui començarem la "Esquís de Foc" o millor dit, la travessa  amb esquís de muntanya del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Sortim en direcció a Arties (Val d'Aran) i d'allí anem a buscar la vall que entra en direcció sud, la vall de Valarties. Tot i trobar-nos uns dits de neu nova, el tot terreny de l'Oriol avança per la pista fins arribar a la Cabana de Rius. Aquí deixem el vehicle i seguint les marques del GR 11-18 pugem zigzaguejant per forta pendent al refugi de la Restanca. El camí és força evident i no té pèrdua. Iniciarem la travessa des del refugi de la Restanca (Val d'Aran) en sentit horari, o sigui, que passarem pels refugis de Colomers, Amitges, Mallafré, Blanc, Colomina, Llong, Ventosa i un altre cop Restanca.
Com haureu observat els coneixedors de la zona, ens hem deixat el refugi de Saboredo. Volíem evitar pernoctar allí i després de valorar les diferents opcions vam decidir no passar per aquella vall.
Avui coincideixo per primer cop amb l'Oriol i l'Amadeu, tots dos amics del Jordi. L'Oriol és un enamorat dels esports de muntanya els quals practica amb un nivell força alt (la seva modèstia segur que estarà pensant que exagero) i també m'ha comentat un pardalet que l'altra passió de la seva vida és la mar. Tot i insistir en que els acompanyi a navegar dubto que m'hi vegin algun cop prop de la costa. La pel·lícula "Tiburón" em va traumatitzar de petit i sempre he pensat que em sortiria qualsevol bèstia marina en el moment menys esperat.
L'altre company de sortida és l'Amadeu. L'home de les fotos i els acudits. Un paio fort, fort. Un tot terreny que mai desaprofita una oportunitat per fer broma. La primera frase que vaig escoltar que sortia de la seva boca era que a fi de reduir pes en la motxilla havia canviat els calçotets pels tangues! i el pitjor de tot és que després d'haver fet aquesta travessa amb ell m'ho, crec!

Itinerari
1a etapa
Com hem dit abans sortim de la Cabana de Rius, a uns 1700m, en direcció sud (SE/S).
La "Vedette" a la Cabana de Rius.
Restanca i Llac del Cap del Port.
Els primers 200m de desnivell els fem amb els esquis a la motxilla per un camí amb senyals de GR que puja amunt fent ziga-zagues (marques vermelles i blanques). Creuem un bosc una mica dens però aviat les ganes de calçar-nos els esquís fa que comencem a progressar damunt d'ells i així evitar les contínues enganxades amb les rames. Aviat arribem al refugi de la Restanca (2000m) on no ens aturem i encarem el marcat tub que ens porta al Llac del Cap del Port. Tan aviat veiem el llac cobert de neu endevinem al fons de tot el collet d'Oelhacrestada (2480m), al sud del Montardo (2833m), per on passa la ruta normal que ascendeix aquest afamat cim aranès.
L'Oriol i al fons el collet d'Oelhacrestada.
La tranquil·litat que hi ha en aquests paratges és espectacular i sembla que no tindrem problemes de neu, ja que la veiem molt abundant.
Pujant abans del Port de Caldes.
Vistes de Travessany i Comalespada.
"Ris-ras" en tota regla de l'Oriol.
Des del coll, traiem pells per baixar encara no 100m de desnivell direcció est (E) i pujar-ne 200 més fins un llomet que ja ens deixa veure l'estany del Port de Caldes i el mateix Port (2580m). Un altre cop pells fora i espectacular descens amb neu fantàstica per la coma del port de Caldes fins arribar al refugi de Colomers (2140m). Les traces de descens que ha deixat l'Oriol per la pala verge han estat un plaer visual. Com diria un bon amic meu, "ha fet un ris-ras amb tota regla".
L'Oriol i al fons el refugi de Colomers.
A un centenar de metres del refugi de Colomers hem tingut un petit ensurt al comprovar que la càmera de fotografiar no estava a la butxaca. Ha tocar remuntar fins a l'últim lloc on hem fet fotos i allí, sobre la neu, estava esperant ser recollida. Sens dubte que no trobar-la m'hagués amargat la sortida.
Última rampa dreta abans del coll de Ratera.
Des de Colomers, es veu molt lluny la vall que entra cap al Port de Ratera. Es veu al fons en diagonal, en direcció sud-est (SE). El temps comença a empitjorar i anem avançant per un degoteig d'estanys tots tapats per la neu. L'última rampa abans d'arribar al Port a mi se'm fa dura. No la rampa en sí, sinó el que portem acumulat, les hores que ens falten de descans, ser el primer dia de la sortida i... el temps. A dalt al Port (2590m) anem tots ben abrigats, cadascú amb el seu calvari particular. Sort que no hem anat al refugi de Saboredo. Deuen de ser, encara no, dues hores extra però tal com estan les forces no crec que ningú el trobi a faltar.
A sobre, per més inri, hem de baixar uns 100m per tornar a remuntar-ne 50 o 60. Aquest últim canvi ningú el contemplava. Ens mirem i remirem el mapa per veure si es pot evitar però preferim el mal conegut que no pas aventurar-nos passant per on va el GR.
Espectaculars Agulles d'Amitges
És el clàssic regalet de final d'etapa.
Estany dels Barbs i el Refugi d'Amitges (2390m). Fi d'etapa. Ara toca deixar el material perquè s'eixugui, una dutxa merescuda i menjar per reposar forces. A l'Oriol i a mi ens surt tot el cansament quan seiem a taula. Tot i el bon menjar estem tan rebentats que no tenim forces ni per endrapar. A l'última pujada ja he notat que havia agafat un bon tortell però a l'Oriol se'l veia molt bé. Ara està blanc.
Poc a poc, anem ficant aliments al cos conscients que demà ens faran falta.