Esquí de muntanya: 2n dia de l'Esquís de foc. Travessa pel PN d'Aigüestortes i St. Maurici.

2a etapa

El Jordi fa que ens despertem ben d'hora. Ell necessita més temps per fer la motxilla. És la rutina de cada dia. Al grup alguns ens fem més els romancers i intentem apurar una mica més al llit però els frontals i els sorolls de les bosses ens fan aixecar.

La "vedette" sortint del refugi d'Amitges.

L'Oriol i al fons el pic del Portarró.

El complet esmorzar ens acomiada dels dos guardes del refugi i amb la joia d'iniciar un nou dia i el fantàstic sol que tenim avui comencem amb una petita encigaladeta.

L'encigaladeta... BRUTAL!

Baixem per un llom immaculat direcció sud (S) que ens porta a una zona de bosc. Aquí la pendent es fica dreta i fa que haguem de treure el nostre millor nivell d'esquí per superar els estrets tubs buscant el millor itinerari fins arribar a l'estany de la Cabana.

Creuant l'estany de la Cabana.

El Jordi i l'Amadeu segur que m'estan maleint però aviat trobem el camí que va fins a l'Estany de Sant Maurici. El paisatge és poder el més famós de tot el Parc Nacional. L'Estany de Sant Maurici davant dels fascinants Encantats. A la meitat del Petit Encantat, seguint el que sembla un filet de neu des de la distància, hi ha una cordada pujant la via Estasen.

Els Encantats.

Refugi Ernest Mallafré.

L'Oriol amb problemes de pells.

El Jordi creuant un troncs.

Plàcida pujada.

Últims metres després de patir com mai.

La marxa solitària de l'Oriol.

Arribem fins al refugi Ernest Mallafré (1890m) i comencem a pujar pel fons de la vall direcció sud (S) per un bonic bosc. Aviat deixem a l'esquerra (E) la valleta seca, itinerari alternatiu per arribar al refugi J.M. Blanc. L'ascensió és molt suau fins arribar als fangassals de Monastero, on hi ha un indicadors. Nosaltres encarem un tram més dret d'uns 150m de desnivell cap a l'esquerra (SE) que ens portarà fins al Coll de Monastero (2710m), entre el Peguera (2942m) i el Monastero (2878m). L'ascensió no presenta cap complicació fins als fangassals però les condicions de la neu i la inclinació pot fer que les ganivetes o fins i tot els grampons siguin l'opció més segura per arribar al coll. En el nostre cas és una mica campi qui pugui.

Encarant una rampa delicada.

Jo m'he oblidat les ganivetes al cotxe, i he acabat buscant una zona més pedregosa per pujar grimpant. L'Oriol ha pujat amb ganivetes. El Jordi meitat ganivetes i meitat grampons, però el que ha pujat millor ha estat l'Amadeu. Veient com anava la pujada l'hem aconsellat que es fiqués des de bon començament els grampons i l'ha encertat.

L'Oriol fent d'isard.

La "vedette" enmig d'una petita crisi.

A dalt del collat ens ha informat que quan hi ha pendent no va molt còmode. Això diu, però tan sols te n'assabentes perquè deixa de parlar i fer broma. Sembla que no hi sigui, "ma questo é uno spettacolo".

Estanys de Peguera des del Monastero.

Iniciem el descens fins al refugi i aquest cop el regalet de final d'etapa és més que gratificant (com a mínim per mi). Una pala força inclinada que et fa gaudir d'allò més.
Tan sols ens queda fer 500m i ja estem al l'acollidor refugi J.M. Blanc (2320m).

L'Amadeu i al fons el Coll de Monastero.

El Mainera?

Refugi J.M. Blanc.

Després de ficar tot el material a eixugar i dutxar-nos és l'hora de reposar forces amb l'abundant sopar que ens ofereixen al refugi. Com a postres, ens fiquen el futbol en una pantalla (i era de pagament!). BRUTAL! A sobre pots connectar-te a internet gratuïtament. Uns luxes estranys quan estàs de ruta per la muntanya.