diumenge, 2 de novembre de 2008

Senderisme: Pedraforca (2497m)

Sona el despertador i no m'ho crec, les 5 del matí! Em situo, La Seu d'Urgell, avui anem al Pedraforca i hem quedat a dos quarts de 8 al pàrking del mirador del "Pedra".

Fantàstica vista dels primers raigs de llum desde el mirador

Arriben el David i el Toni de Vielha a les 6. Cap a Talló a buscar el David, un cafetet a l'àrea del túnel i cap al Pedraforca (2497m).
Avui hi ha sortida popular i han portat coca i fuet. Piquem una mica mentre acaba d'arribar la gent i fem les motxilles. Enfilem la pista i a uns centenars de metres agafem el trencall cap al refugi Lluís Estasen.

Enfilant el camí cap al Refugi i vistes del refugi amb el coll del verdet al fons a la dreta.

Un cop al Refugi pel darrera, hi surt un corriol força marcat, en direcció oest, que ens portarà pel mig del bosc, a superar diferents canals (on a l'hivern s'hi forma gel). Trobarem algun tram curt força dret però anem guanyant altura. Arribada a una gran balma per la que hi passem per sota, el corriol encara el coll del verdet on fem un merescut descans per reposar forces i contemplar la magnitud del nostre pirineu. Hi veiem el Montsec, el Turbón les primeres serralades del pirineu aragonés.
Ben reposats enfilem un tram força dret, més espectacular que difícil. Si anem sense presses, anirem trobant llocs ben bons on ficar els peus i les mans. A dalt de tot hi ha instal·lat un parabolt (a ma dreta) per si portem algu al grup que va una mica "fluix" i el volem assegurar. Passat aquest tram ja veiem el cim, en direcció est.

Tram més tècnic de tota l'ascenció. Al fons el coll del verdet.

Busquem el camí més evident, millor seguint les marques grogues, algun cop perdedores. Passem diverses canals i després d'unes grimpadetes arribem al fantàstic cim del pollegó superior del Pedraforca, amb el Pic Calderer com a inseparable veí d'aquest cim mític de l'excursionisme català.


Vista de l'últim tram i el cim del pollegó superior.

Un cop a dalt del cim podem gaudir d'unes vistes immillorables del Montseny i Montserrat, que sobresurten d'entre la boirina.

Autofoto amb el Calderer de fons (2493m)

Després d'esmorzar amb les gratificants vistes i millor companyia iniciem el camí de descens cap a la mítica pedrera de la cara est. No us puc donar cap consell pel descens perquè crec que patina per tots els cantons. El pas de la gent ha anat fent baixar les pedres i ara rellisca moltíssim. Si podeu intenteu passar per on hi hagi mes pedra per esfonsar-vos i no patinar, tot i això alguna patinada farem.

Vista de l'enforcadura del Pedraforca

Quasi al final d'aquesta pedrera, a mesura que anem trobant cada cop més arbres, les marques grogues ens porten cap un corriol que surt cap a l'esquerra (nord) i en pocs minuts ens portarà cap al refugi Lluís Estasen un altre cop.
Aquí reagrupament i cap a dinar en un bon restaurant que ens ho hem merescut!