Esquí de muntanya: Maladeta Oriental (3308 m) F, S2

Sona el despertador. Dos quarts de quatre. Em faig dos entrepans mentre em bec un cafè amb llet. Carrego tot el material que ja he deixat preparat i passo a recollir el Jordi.

Maladeta Oriental (3308m)

Feia molts dies que no feia una matinada d'aquestes per poder fer activitat. Quins records... i quines ganes!

A la dreta de la imatge el cim de la Maladeta Oriental

El Jordi, un cop més, m'ha enredat. Amb l'excusa que li quedaven dos dies de festa per gastar abans de finalitzar el mes, em va proposar fer una sortideta d'esquí de muntanya. Jo encara no havia començat la temporada (ni esperava fer-ho). Primer per la manca de neu. Després per la lesió a la ma. I quan hi havia neu perquè no volia arriscar-me a patir una altra lesió abans d'anar a Mallorca. Total, que al maig encara no m'havia calçat els esquis. Però com que sap que sóc dèbil, tan sols m'ha de fer una proposta perquè miri l'agenda d'obligacions domèstiques i familiars i m'hi llenci de cap.
Així estem, a les 4 del matí, conduint cap a Benás (Huesca). Amb la calor que fa durant el dia és molt important matinar per poder fer el descens en unes condicions una mica dignes. La neu es transforma molt ràpidament i passa d'estat sòlid a líquid en poc temps. Per això compto en poder estar tirant amunt a les 7 del matí.

  

Al fons la Renclusa i Besurta i en el glaciar de la Maladeta amb la evident canal del coll de Rimaia

I com que la felicitat no dura per sempre, mentre ja estic fent les meves barrinades sobre els possibles horaris, ens trobem un cartell al mig de la carretera que diu que està tallada per obres. Decidim passar per la vora i continuar a veure que hi trobem. Donar el tomb significa anar fins quasi El Pont de Suert i com a mínim és una hora extra. Als pocs quilòmetres un senyor ens barra el pas i ens diu que està treballant la màquina, que aturem el motor del vehicle que ja ens avisarà. Com que la cosa va per llarg intento ficar-me còmode i descansar una mica. 

Jordi i al fons el Montarto

Superat el tram d'obres, el següent objectiu és trobar una benzinera i/o bar on el Jordi pugui comprar menjar. Me'l miro dos cops i m'ho està dient seriosament. Estem al Pirineu i vol trobar alguna cosa oberta... a les 6 del matí! Aquests de Barcelona no tenen remei! Tot i això anem mirant poble a poble no sigui el cas que soni la flauta. Res de res. A les 7 del matí estem a Llanos del Hospital, última oportunitat. El senyor de l'hotel ens obre. Quina rialla que fa el Jordi. Esmorzem i continuem amb cotxe fins al pla de Besurta.
Em quedo astorat del munt de vehicles que hi ha a l'aparcament. Li pregunto al Jordi si es festa a algun lloc. La crisi es nota i ara hi ha més gent que està a l'atur. Això sumat als habituals funcionaris dóna com a resultat un aparcament ple. Estem comentant això quan arriba un conegut de Vielha amb la furgoneta. Un és funcionari i els altres dos estan a l'atur. 

Canal del coll de Rimaia

Abans que no agafem més fred comencem a tirar cap al refugi de la Renclusa. Avui farem la Maladeta Oriental, de 3308 metres. És un cim que ja fa anys que tinc ganes de fer però sempre n'acabo fent d'altres propers. Sortim de 1890 metres amb els esquís carregats a l'esquena fins al refugi de la Renclusa (2140m). Allí ens calcem els esquís. El Jordi opta per les ganivetes. La neu està molt gelada. Jo, mandrós de mena, prefereixo anar treballant la tècnica que no pas agafar-les del fons de la motxilla i col·locar-les. Després de 15 mesos aquesta dosi matinal de tècnica em fa ficar-hi els 5 sentits. La ruta no té cap tipus de complicació. És tirar recte amunt. Fins al Portillon Superior la ruta és comuna amb la gent que va a fer l'Aneto. Nosaltres anem superant zones de diferent inclinació fins que cap als 2800 metres, en el glaciar de la Maladeta, ja veiem un altre cop el nostre objectiu. La Maladeta Oriental. El cim amb una taca grisa que ens queda al davant.

Arribem amb els esquís fins a peu de paret, la famosa zona de la rimaia. Ens equipem els grampons i mengem alguna cosa. El Jordi va sense barretes i li'n vaig donant de les meves. Tenim una interessant xerrada sobre les barretes. Ell diu que barretes són les Mars, Snickers, Twix... xocolata amb alguna cosa de bescuit. Les que gasto jo, la típica barreta energètica de cereals, diu que són de règim. A ell una barreta d'aquestes li dura mitja hora. No puc parar de riure. És una llima i avui va en "plan low cost" total. S'ha deixat el menjar. Crec que encara no havíem sortit del cotxe que ja estava pensant en el dinar.
Valorem deixar els esquís aquí o carregar-los a l'esquena. La possibilitat de fer el pic Abadias ens atreu però no sabem com ho tindrem per enllaçar els dos cims. Finalment, carreguem els esquís. Hem de pujar uns 60 metres fins al coll de la Rimaia per una marcada canal que va en diagonal a la dreta. Déu tenir 45º amb algun tram aïllat de 50º-55º. Ens la trobem amb neu molt dura i amb les escales fetes pel pas de la gent. Tot i això, és força entretinguda. També notem que estem a més de 3000 metres i l'oxigen ja no és tan abundant.

El Raül i el Jordi amb l'Aneto de fons

Del coll al cim de la Maladeta tan sols anem seguint el camí més evident i en 10 minuts hi arribem. Les vistes del massís i del Pirieneu en conjunt són espectaculars. Quasi 4 hores des de l'aparcament. L'Ibon de Cregüeña al sud és imponent. Per sorpresa nostra amb força neu.

Preparat per iniciar el descens

Baixant anem a mirar com ho tenim per fer el pic Abadias. S'ha de "desgrimpar" una curta canal d'uns 20 metres i tornar a remuntar. Dubtem uns minuts però finalment fiquem seny i no ens emboliquem. Ja hi tornarem un altre dia. Avui que anem bé de temps ho hem d'aprofitar per baixar amb neu decent.

Desfem camí un altre cop, fins al peu de la canal i ens calcem els esquís. A mi, les botes, em fan molt mal a la part anterior de les cames. Veig les estrelles amb la neu tan dura que hi ha els primers metres de descens. Poc a poc, així que baixem cota, la neu està més transformada i començo a gaudir de la baixada. Aviat ens trobem un altre cop a la Renclusa. Jo ja en tinc prou i ja fico els esquís a la motxilla. El Jordi vol apurar una mica més i va seguint el fil de neu tot el que pot. En 20 minuts arribem al cotxe. 6 hores entre pujar i baixar i uns 1400 metres de desnivell. La graduació que hi he ficat és Fàcil i S2. Queda exclosa la canal del coll de la Rimaia que no presenta molta dificultat però que segons les condicions s'han d'utilitzar piolet i grampons. 

Bon inici/fi de temporada. 2 en 1. Tan sols ens espera el merescut "xampú" i un bon dinar a Benás.