dijous, 7 d’agost del 2008

Escalada: Dent d'Orlu "les enfants de la dalle" 700m, 6b (V+ obligat)

Sona el despertador i em desperto a les 5 del matí una mica desorientat sense saber ben bé on sóc. Em situo, Sanavastre, la Cerdanya, primers d'agost. Els turistes ja han envaït aquesta magnífica vall. S'hi estan encara no els dos mesos d'estiu i després... un altre cop la Cerdanya genuïna.
Estic a casa del meu amic "Ramonet". Un café amb llet i "xino xano" ens adrecem cap a la vall francesa d'Orlú encara amb les lleganyes als ulls. A les 7:15 estem al 1r pàrking. Mengem un entrepà de tonyina i cap amunt.
Enfilem un camí dret que surt direcció a la paret 10m abans de l'esplanada del pàrking, on hi ha un torrent que baixa de la Dent. El fort pendent ens desperta en 5 minuts i la fresca que teniem en sortir del cotxe desapareix en pocs segons. Trobo un cep gran, bastant gran, però no el puc carregar. Porto la motxilla plena i segur que se m'acabaria trencant. Em cau la llagrimeta però el deixo allà, a la vora del camí, sol i desprotegit (l'acabarien recollint uns d'Alacant que van abandonar a la segona tirada).
Cep trobat durant l'aproximació a la cara sudest


Arribem a peu de via en 35 minuts i ens trobem dues cordades al davant, els d'Alacant que van 3 i una cordada de 2 que ja està a la 1a reunió. Ens plantegem optar per altres vies alternatives però em vingut a fer "les enfants de la dalle" 700m, 6b (V+ obligat) i esperem.

A les 9:30 comencem a escalar. Els d'Alacant pleguen al 2n llarg. Van mooolt lents (lo "Ramonet" es comença a encendre perquè no ens han deixat passar i em perdut 45 minuts ben bons). Els primers llargs ens mostren com seran les 18 tirades de via. Placa i més placa. Equipada com si es tractés d'una via d'esportiva. Més fe que Gandhi en els nostres peus de gat. Impossible perdre l'itinerari. Si els ancoratges allarguen vol dir que el terreny es fàcil (com quasi en totes les vies).
Anem per feina, però crec que hem empaitat un dels dies més calorosos de l'any. Portem 1'5 litres d'aigua cadascú i s'ha de dosificar. A la R6 noto que m'ha tocat el sol. S'apodera de mi una d'aquelles "pájares" de campionat, de Champions League. Intento menjar una barreta (i ho aconsegueixo), però tinc la boca tan seca que em costa empassar la bola que se m'ha fet. No puc malbaratar l'aigua o sigui que serà l'última cosa sòlida que menjaré en 26 hores. Ni en la pitjor de les ressaques havia tingut la boca tant pastosa. Sembla una formigonera. La sensació és horrible.
I més calor. Ja vaig contant els llargs que ens queden per arribar. R11 i encara no 3 hores. Portem bon ritme. Van caient les tirades. Em ensamblat la de III+ i la següent de IV+. Anem per feina. En els trams més fins no mirem més de 5 segons el pas. Al mínim dubte A0 i amunt. S'han de fer metres i abandonar el forn en que s'ha convertit la paret. Jo porto un "globo de cuidao". No sabia que la calor podia ser tan narcòtica. No paro de repetir al "Ramonet" que vaig fos. Em falta aire i físicament em trobo molt cansat. Però vaig pujant, queixant-me, però vaig pujant. Tan sols veig la sortida fent cim, a això em vingut.



Mirant l'itinerari per les plaques de V



Arribem a la R18. Tinc els peus llagats, em costa donar corda i més recuperar-la. En aquest punt em de decidir si rapelar els 18 llargs i baixar pel camí de pujada o empalmar a la meitat de la via que va per l'aresta E (600m, MD) i fer cim. A mi em fa il·lusió arribar a dalt dels 2222m de la Dent d'Orlú i tot i que ja vaig amb la reserva ben encesa continuem escalant sabent que les reunions de l'aresta no estan equipades per rapelar i tan si com si haurem d'arribar al cim.
Lo "Ramonet" es fica al davant, ja no puc ni passar-li al relleu, vaig "grogui". Si no n'hi ha prou amb l'estat amb que em trobo, ara se'ns fica a ploure i ho fa en tres tongades. No es una pluja intensa però és suficient com per mullar les plaques de III i IV i fer que un terreny fàcil d'adherència es converteixi en un calvari. Com a mínim aquesta pluja ha servit per plenar petits forats en el granit que ens aporten uns quants glops d'aigua (rotllo Laurence d'Arabia vagant pel desert).
Progressar és molt pesat, la corda s'enganxa cada 2 per 3, lo "Ramonet" s'està encenent per moments. Ens aturem a pocs metres del cim i desfem les cordes. Teòricament s'han acabat els llargs però no veiem clarament fins on hem d'arribar. Continuem amb una corda i el cim el teniem a 50m. Han passat 8 hores desde que ens hem encordat.

Ens hem guanyat beure els dos dits d'aigua que ens queden. Davant nostre un altre nuvol que està descarregant a pocs kilòmetres. Ràpid cap avall que hi ha una bona estona de descens. En 15 minuts arribem al 1r coll i anem a buscar un coll marcat a la cara E. Darrera mentre li faig una foto al "Ramonet" veig com aguaita un nuvol de boira! Això es per flipar! Estem a l'agost i hi ha boira! Ho haveu vist això? Ho haveu vist? La mare que em va parir! (se'm va aparéixer l'aficionat del Barça que sempre surt al programa d'Alguna Pregunta Mes ).

Doncs baixada i pujada al collet de la cara E. Continuem pel camí marcat que surt a l'esquerra resseguint la carena. No baixeu seguint la paret pq us podeu "encigalar" fàcilment (està "trillat" perquè en aquesta cara també hi ha vies). Uns 20 minuts de pujada (si, si, pujada) enmig de la boira i continuem flanquejant en direcció una cabana de pastors (la 3a fondalada que baixa a la vall). Abans ens hem trobat un rierol amb aigua. Portava moltes hores sommiant aquest moment. Bec i bec. M'agafa fred, molt fred. Realment estic molt fotut. Em fico el GORE. Continuem la penosa marxa, ara una mica millor després d'hidratar-nos.

Darrera collat de la cara E, carena a seguir i la boira que puja

Així com ha arribat la boira se'n va. Just en el moment que sota nostre trobem la cabana de pastors. No em mirat el rellotge però diria que hem caminat molta estona. Anem baixant i 100m abans d'arribar-hi surten 5 gossos bordant. Estic tant cansat que passo olimpicament d'ells. M'és igual si em mosseguen. Alerten al pastor i la seva muller que surten a veure que provoca tant enrrenou. Preguntem pel camí de baixada i ens envien 300m enrera, direcció la Dent per un camí molt marcat. Ens diu que trobarem un pal clavat al terra que indica el camí de baixada per la fageda. Desfem camí i trobem el pal. Ens diem; ara ja està!
Comencem a baixar per la fageda. Baixem i baixem, flanquegem, pugem una mica i tornem a baixar i baixar. Estic fins a la... de tan caminar. Camino per esma. Trobo un altre cep, un "trabuquito" que diria l'Alfons o el Ricard. Aquest si que el carrego a la motxilla, li faig un raconet. Lo "Ramonet" que ha passat pel davant i no l'ha vist enxufa el radar boletaire però no en trobem cap altre.
Després de la llarga baixada arribem a la carretera, entre el 1r i el 2n pàrking. Després de quasi 13 hores arribem al cotxe i ara si Ramon; "hem fet la via i el cim, tot i que un altre cop rapelaré els 18 llargs!". Hem estat 3 hores baixant sense entretindre'ns.
Estic tan baldat que em fa mal l'esquena sol de recolzar-me al seient del cotxe. Una hora fins a Sanvastre i dues i quart fins al meu poble, Alcarràs. Arribo passada la una del matí i no tinc forces ni per menjar. Demà serà un altre dia, estic de vacances!

5 comentaris:

Jaume't ha dit...

Mira que deixar el cep, això no es pot perdonar, no costa res girar a deixar-lo i fer la via el dia següent !!!

Alfonso Gaston ha dit...

ets una machine calamar! un bujarrilla me ha dicho que pasates molta sed.. tranquil que ara venen les festes del poble i ja ho recuperaras a base de cubates...

Fartet ha dit...

Jaja, el cep se'l van emportar uns d'Alacant com a consol per no haver pogut fer la via. Sort que baixant em vam agafar un altre de molt guapo.
I Alfons, set és poc. Les vam passar molt putes. Allò era un forn...

Anònim ha dit...

Bones raulet! Soc el teu company de cordada. El que ba sentir durant 5 hores :"ramonet, estic molt fotut..." Baja blog que t'has montat!!! Ara ja ets algu en mont de la muntanya, ara ja som domingueros in action!!! Ara a fer activitat i a escriure

Fartet ha dit...

Molt bé Ramonet, molt bé però ja saps que diu el Fini oi? "el garbo se demuestra andando". O sigui que menos internet i més canto!