dimecres, 20 d’agost del 2008

Barranc: Oscuros del Balced (Guara)

Sona el despertador i em pregunto; "que passa ara?". Em situo, Lleida, dos quarts de 7, avui anem a fer barrancs a la Sierra de Guara (Huesca).
M'intento activar poc a poc. Mentre menjo una mica i em preparo els entrepans vaig escoltant de fons una nova jornada a Beijing 2008. Ja ho tinc tot carregat i sortim, amb el meu "cunyat" Xavi, en direcció a Huesca.
Hi ha hagut millores des de l'última vegada que vaig conduir per aquesta carretera. Les variants de Binéfar i Monzón són la glòria! A sobre empaites algun tram de la futura autovia i se n'avança molt.
No tenim pressa però. Fins a les 9 no obren la tenda per llogar el neopré del Xavi. Arribem a Alquézar a un quart de 10. El noi de la tenda ens informa que el Mascún (que era el nostre objectiu) baixa molt fluix d'aigua. El Gorgas Negras en porta més. Miro el rellotge. Dubto. No sé el nivell que té el Xavi, mai he fet res amb ell. Torno a mirar el rellotge i faig els meus càlculs mentals intentant sumar aproximació, barranc, retorn... Continuo dubtant. El cor em diu que té ganes d'activitat però el cap és qui mana. S'activa el "plan B".
Decidim anar cap als Oscuros del Balced. Fa uns 12 anys vaig intentar fer-lo però hi vam renunciar pel cabal. Aquest cop sembla que no serà el cas.
Agafem la carretera que va de Bierge a Rodellar. Al coll del barranc Fondo (senyalitzat i amb un parell de contenedors per la brossa) agafem una pista de terra i en uns 2'5 km arribem al pàrking (ho identificareu per dos indicadors d'itinerari que hi han a banda i banda del camí.


El Xavi al pàrquing

Ja equipats, continuem per la pista i en 5 minuts arribem a una curva molt tancada d'esquerres (180º). Una gran fita ens marca, per la dreta, el corriol trillat que ens portarà primer pujant una mica i després en descens pronunciat per una pedrera cap al riu Balced. Ja en el riu s'ha de continuar uns 15 minuts fins arribar al gran "caos" (aglomeració de roques per desprendiment que es troben al mig del riu i fan més entretinguda la progressió) que ens marca l'inici del barranc. En total hem estat encara no una horeta.
Quasi hem adelantat a tots els grups que portàvem al davant. Molt francés (com sempre en aquesta zona) i moltes empreses. La gent cridant, fent xivarri, menjant entrepans i espategats per tots els racons es va acumulant a l'esplanada anterior al caos. Realment estem a "isla fantasía". Quin canvi de fa 12 anys. No ha servit de res escapar-nos entre setmana. Aquí hi ha "la plaga". Els de ciutat que quan surten alteren les nostres rutines i la nostra tranquilitat. Però ja ho teniem assumit. És l'agost i la diversitat també ha arribat a la muntanya.
Anem a la nostra, passant de la multitut i entrem a riu just per darrere d'un grup. Cap problema, al caos segur que els adelantem.
Abans d'arribar al primer ràpel ens trobem el guia del grup que portàvem davant. Després de fer-se el perdona-vides... "Ens deixa passar!" JAJAJA. Però qui creu que és? Fem el ràpel i quan acabem arriben els primers del seu grup (sort que ens ha deixat passar...).
Nosaltres anem per feina. El Xavi s'ho està passant pipa. Que si ara passo per aquest foradet, que si ara faig aquest sifó...

El Xavi en un llarg passadís

Ens anem trobant altres grups que s'ho prenen "amb la calma" però una noia damunt d'una d'una llosa prenent el sol em diu que estem molt a prop de la sortida. I així és, fora el vestit i una última remullada a l'aigueta. Buahhh, sort del neopré perquè està tirant a freda.


Últim pou dels Oscuros de Balced
Ha estat 1h 30min de descens amb totes les instal·lacions amb químics. Se m'ha fet molt curt, massa. M'adono que el pot esstanc ja no és estanc. Tinc la tapa del pot esquerdada i la bossa que vaig comprar com estanca tampoc ha fet la seva funció. Resultat: un Motorola passat per aigua. A la càmera de fer fotos també li ha entrat molta aigua i s'ha mort.
Pugem per un camí que estan arreglant. Quina trialera més guapa per fer amb la BTT. Mentre pujo em vaig imaginant com agafaria cada corva amb la bici. M'estic flipant per moments i no veig al Xavi. Abaixo una mica el ritme (pero continuo a la meva bola amb el descens de BTT). Als pocs minuts sento uns esbafecs rera meu. És el Xavi.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

He disfrutat com un enano i a més a més m'anirà de conya com a entreno per a fer el salt de la "lagartija" amb la parenta ...
(És com el salt del tigre, però es que l'armari és empotrat).
Endavant!!

Anònim ha dit...

hola nen!
sembla xulo aquest barranc, si no hi ha salts gaire alts ni mosquitarros per sobre el riu hi podriem anar amb carmina, què tal???

eva

Fartet ha dit...

la armmina ja saps que es de sucre pero es el tipic barranc per domingueros! ;)