Escalada: Oliana "Treintaitantos" 200m, 6b+ (V+ obligat)

Sona el despertador i em situo, La Seu d'Urgell, les 7 del matí. Avui torno a escalar amb el Ramonet. Diversió assegurada!
Anem a fer un café amb llet al Mos i cap Oliana.
Estacionem a la carretera vella, davant de la paret bucòlica.
Davant nostre surt un corriol amb fites i alguna marca vermella una mica esborrada. L'agafem i xino-xano cap al peu de la paret anant a buscar una diagonal que creua la zona de l'esquerra. En 15 minuts hi som.
Dubtem entre fer la "Pas d'estrés" (que la tinc pendent amb el "Pipes" després d'aquella tempesta) o la "Trentaitantos" 200m, 6b+ (V+ obligat).
El Ramonet que les ha fet totes en aquesta paret diu que es pensa que la "Treintaitantos" encara no i m'acaba de convéncer.
Ens repartim els llargs i jo faig els 4ts i en Ramonet els 6ès. No hem hagut de discutir gens per decidir això (jejeje).
Però té els collons de dir que no tindrem cap problema perquè la via sòl té 6 llargs i a mi m'entren les "pàjares" a partir del 6è llarg (en referència a Orlú).
Jo es clar, em partia la caixa "Juah Juah Ramonet, que bo que ets! Em parteixu amb tu noi!".
Això em va fer pensar-hi i donar-li voltes i m'adono que el dia abans no havia dinat, havia menjat un tall de fuet per la nit i tampoc he esmorzat (bé, el cafè amb llet). Una barreta me l'hagués menjat per tapar el soroll dels meus budells.
Faig el 1r llarg i la excursió per blocs inestables a la R2.

El Ramonet contemplant la cinglera dels esplovins

A les reunions ens hi estem més estona de la que toca xerrant.
Ara venen els 3 llargs bonics de la via. Està tota equipada amb parabolts. 14 cintes crec que hem utilitzat.
El Ramonet fa la sortida de 6b. Els passos són llargs i ell que molt llarg no és (com t'estimu Ramunettttt!) inicia a recitar-me el seu repertori de renecs. Tots els llargs de 6b es poden fer amb A0. Crec que obligat deu ser V+ o 6a.
Realment els tres 6b són "preciosos" com diria el Pepelillo.
El Ramonet se'ls ha currat com un "champion".

El Ramonet superant el 6b+

L'últim llarg és un tràmit abans de sortir al corriol de descens. Totes les Reunions estan equipades amb anelles per rapelar però l'última (la del corriol) no!. Heu de buscar una instal·lació de les vies del cantó si voleu rapelar.

Jo sortint de la R5

El camí de descens s'inicia per una feixa descendent cap al circ. Abans d'arribar a la tartera hi ha un tram delicat (no estaria de més un passamà) de desgrimpada. El descens es bastant relliscós però amb 30 minuts ens fiquem al cotxe.
Ens hem guanyat un cafè al Tahussà!

Escalada: Collegats "Tànger" 350m, 6b (V+, Ae)

El despertador ja m'ha sonat 3 cops. Em situo, la Seu d'Urgell, dos quarts de 8. Fa dies que no escalo i ara que no apreta tant el sol es bon moment per tornar a fer alguna cosa d'activitat. Avui vaig amb el Roger a Collegats (que no va pas coix), a la paret del Pessó que és la fantàstica tàpia que hi ha entre el 1r túnel (barranc de l'infern) i el 2n (es el de l'argenteria?) sortint de la Pobla de Segur en direcció a Sort (N-260).

Se'ns afegeix a la cordada el Yeti (David Gensana) que ve de Pont de Suert. Això pinta bé. Sempre es un "gustasso" escalar amb el David. Mai hi ha hagut un dia que no hagi après res d'ell. Que més puc demanar?
Fem el "meeting point" a Sort i aprofitem per esmorzar mentre esperem el Yeti (sinó el Roger es mor del mal de panxa). Xino-xano un cop reunits baixem a Collegats. Aparquem a l'antiga carretera i ens encomanem als Déus perquè els Mossos siguin benèvols amb els nostres vehicles.
Ens decidim per la paret del Pessó, la via "Tànger" 350m, 6a+ (V+, Ae). En algunes ressenyes podeu veure 450m enlloc dels 350m que he ficat jo. Això és perquè alguns conten els 100 de feixa entre la Reunió 7 i la Reunió 8.
En 10 minuts estem a peu de via per un camí molt marcat que surt desde la meitat de la recta en direcció al Barranc de St. Pere (buscant la torre elèctrica de la part superior del primer túnel). No té pèrdua. Nosaltres anem a buscar el diedre evident que forma l'agulla del Gos i la paret del Pessó.
La via transcorre uns 10m a la dreta del diedre. Cosida a parabolts. L'itinerari és evident i en cap moment presenta dubtes de la seva direcció. Sempre anem veient la línia de "xapes". Comença el Yeti que ja s'ha encordat mentre nosaltres encara estem mirant la línia de la via a la paret. El Roger li pren el relleu empalmant els llargs 2 i 3 (i renegant pel fregament de les cordes). Jo continuo amb 4t llarg (com sempre "menjant-me" els llargs més guarros).

"Lo sargantilla d'Alcarràs" iniciant el 4t llarg

Ens ho estem agafant més com una trobada social que no pas com un dia d'escalada. Desitges acabar els teus llargs per poder estar a la Reunió xerrant amb algú i parlant de projectes, coses que ens han passat, "cotilleos" (si, si, els homes també ho fem... però dintre del nostre món de la muntanya es clar!). Amb el Yeti no parem de "cascar". Que si ha sortit aquest frontal, que si aquests crampons, que si podem anar a fer aquesta via...

En algun moment tenim una mica de fred, l'orientació és Est o sigui que hi ha sol al matí i després ombra tot el dia.

El Roger sortint de la R5

Es podria dir que és una via de 4t/5è molt ben equipada, on els passos obligats sempre es poden fer en Ao. Els 6a o 6b segons la ressenya són bastant "cabrons" si no trobes a la primera el canto però repeteixo que sempre podem fer Ao.

El Yeti superant el 6b del 5è llarg

Seran necessàries 17 cintes express i alguna d'elles llarga per evitar el fregament en algun punt molt concret.

Ja estem al jardinet de la R7 després de pujar per un llarg fàcil que amb els peus de gat bruts de fang (han caigut 4 gotes) li dóna una mica d'emoció (com sempre me'l menjo jo de primer). El Yeti diu que s'avorreix quan està sol a les Reunions i li diem al Roger que faci el llarg del David. Com que no li hem donat opció a escollir ho accepta amb ressignació (però els llargs que fa per mi són els millors de tota la via) i arribem a dalt sense cap mena de problema.

La majoria de les 10 reunions són cómodes i estan amb anelles per poder rapel·lar. La roca és molt bona i adherent, amb "bolos" grans a les primeres tirades i més petits així com anem guanyant altura. Les vistes de la zona són espectaculars.

Foto tipus "Gastón" dels tres

Sense treure'ns el talabard ni el casc iniciem el descens per un corriol marcat amb fites que ens porta en direcció Sud. Arriba un punt que baixem per una paret tombada equipada amb un cable molt fi i alguna corda (crec que la va ficar el "Paquitu" no?).

Baixant pel fi cable

El Roger, més puta que una rabosa (nom que reben les guineus a Lleida) s'ha endut el guants per baixar més còmode i evitar les doloroses enganxades de cable a les mans.
En uns 45 minuts tornem a estar als vehicles i fem la necessària "repartició de material". Afortunadament els Mossos no ens han deixat cap recepta al netejavidres (oooeeeeeeee!).
Ha estat un dia rodó.

Barranc: Oscuros del Balced (Guara)

Sona el despertador i em pregunto; "que passa ara?". Em situo, Lleida, dos quarts de 7, avui anem a fer barrancs a la Sierra de Guara (Huesca).
M'intento activar poc a poc. Mentre menjo una mica i em preparo els entrepans vaig escoltant de fons una nova jornada a Beijing 2008. Ja ho tinc tot carregat i sortim, amb el meu "cunyat" Xavi, en direcció a Huesca.
Hi ha hagut millores des de l'última vegada que vaig conduir per aquesta carretera. Les variants de Binéfar i Monzón són la glòria! A sobre empaites algun tram de la futura autovia i se n'avança molt.
No tenim pressa però. Fins a les 9 no obren la tenda per llogar el neopré del Xavi. Arribem a Alquézar a un quart de 10. El noi de la tenda ens informa que el Mascún (que era el nostre objectiu) baixa molt fluix d'aigua. El Gorgas Negras en porta més. Miro el rellotge. Dubto. No sé el nivell que té el Xavi, mai he fet res amb ell. Torno a mirar el rellotge i faig els meus càlculs mentals intentant sumar aproximació, barranc, retorn... Continuo dubtant. El cor em diu que té ganes d'activitat però el cap és qui mana. S'activa el "plan B".
Decidim anar cap als Oscuros del Balced. Fa uns 12 anys vaig intentar fer-lo però hi vam renunciar pel cabal. Aquest cop sembla que no serà el cas.
Agafem la carretera que va de Bierge a Rodellar. Al coll del barranc Fondo (senyalitzat i amb un parell de contenedors per la brossa) agafem una pista de terra i en uns 2'5 km arribem al pàrking (ho identificareu per dos indicadors d'itinerari que hi han a banda i banda del camí.

El Xavi al pàrquing

Ja equipats, continuem per la pista i en 5 minuts arribem a una curva molt tancada d'esquerres (180º). Una gran fita ens marca, per la dreta, el corriol trillat que ens portarà primer pujant una mica i després en descens pronunciat per una pedrera cap al riu Balced. Ja en el riu s'ha de continuar uns 15 minuts fins arribar al gran "caos" (aglomeració de roques per desprendiment que es troben al mig del riu i fan més entretinguda la progressió) que ens marca l'inici del barranc. En total hem estat encara no una horeta.
Quasi hem adelantat a tots els grups que portàvem al davant. Molt francés (com sempre en aquesta zona) i moltes empreses. La gent cridant, fent xivarri, menjant entrepans i espategats per tots els racons es va acumulant a l'esplanada anterior al caos. Realment estem a "isla fantasía". Quin canvi de fa 12 anys. No ha servit de res escapar-nos entre setmana. Aquí hi ha "la plaga". Els de ciutat que quan surten alteren les nostres rutines i la nostra tranquilitat. Però ja ho teniem assumit. És l'agost i la diversitat també ha arribat a la muntanya.
Anem a la nostra, passant de la multitut i entrem a riu just per darrere d'un grup. Cap problema, al caos segur que els adelantem.
Abans d'arribar al primer ràpel ens trobem el guia del grup que portàvem davant. Després de fer-se el perdona-vides... "Ens deixa passar!" JAJAJA. Però qui creu que és? Fem el ràpel i quan acabem arriben els primers del seu grup (sort que ens ha deixat passar...).
Nosaltres anem per feina. El Xavi s'ho està passant pipa. Que si ara passo per aquest foradet, que si ara faig aquest sifó...

El Xavi en un llarg passadís

Ens anem trobant altres grups que s'ho prenen "amb la calma" però una noia damunt d'una d'una llosa prenent el sol em diu que estem molt a prop de la sortida. I així és, fora el vestit i una última remullada a l'aigueta. Buahhh, sort del neopré perquè està tirant a freda.

Últim pou dels Oscuros de Balced

Ha estat 1h 30min de descens amb totes les instal·lacions amb químics. Se m'ha fet molt curt, massa. M'adono que el pot esstanc ja no és estanc. Tinc la tapa del pot esquerdada i la bossa que vaig comprar com estanca tampoc ha fet la seva funció. Resultat: un Motorola passat per aigua. A la càmera de fer fotos també li ha entrat molta aigua i s'ha mort.
Pugem per un camí que estan arreglant. Quina trialera més guapa per fer amb la BTT. Mentre pujo em vaig imaginant com agafaria cada corva amb la bici. M'estic flipant per moments i no veig al Xavi. Abaixo una mica el ritme (pero continuo a la meva bola amb el descens de BTT). Als pocs minuts sento uns esbafecs rera meu. És el Xavi.