Btt: Cervera. 4a. Hivernal 2012.

Sona el despertador i sento com el vent pica contra les persianes. Aquesta nit entrava un front d'aire fred i no donaven molt bones previsions per a la pràctica del ciclisme. Tot i això aixeco la persiana i veig que els carrers estan secs. Dos missatges al Miquel per assegurar-me que també es posa en marxa i vaig pedalant fins al lloc de trobada.

Hivernal de Cervera 2012

Com era d'esperar hi han hagut baixes d'última hora però la ruta i la companyia són prou atractives per pedalar amb un temps així. Ens fiquem camí de Cervera el Miquel, el Jordi (Charlio), el Gerard i jo.

Barrio Sesamo Total

A les 9 estem al lloc i amb molt de fred comencem a pedalar (el vent n'augmenta la sensació). Farem l'itinerari de la marxa de btt que fan cada hivern aquí a Cervera. La volíem fer el cap de setmana però com que ja comencen a haver-hi marxes la hem passat a dimecres.

El Charlio és el guia i la única persona que porta el track de la ruta. Té problemes amb el gps i el sentit del track. Algú l'hi ha tocat. Perdem més de mitja hora buscant la ruta. Fins i tot algú comenta de deixar de pedalar i anar "de cara al plat de callos". Finalment però, el Miquel es baixa la ruta al telèfon mòbil i podem iniciar-la com Déu mana.
La primera part va per la zona de Torrent Salat, al sud de Cervera (entre els pobles de Vergós, Sant Pere dels Arquells i Granyena de Segarra). Comencem per pista en lleuger ascens cap els Turons fins trobar una sendera una mica trenca-cames. És d'aquelles de pedalar i amb algun "cor de colomet" (tram explosiu). Arribem a una antiga torre de guaita (Corral del Monjo) i iniciem el descens cap a Vergós pel serrat de Montpaó. Són uns 12 km. de sendera bastant entretinguda i on tots estem al·lucinant de que pogués haver-hi això a tocar de Cervera. La zona de Montpaó té trams peraltats espectaculars! Ja ho coneixíem perquè el camí de Sant Jaume passa per allí però un cop més ho hem gaudit com a nens.

Lo Charlio i el Gerard

Creuem el petit poble i passem a l'altra banda de l'autovia per bona pista. Pugem als plans de Montpalau i després anem cap al Tossal de Comacalda per fer un fantàstic descens (aquest cop sense haver de pedalar) per una magnífica trialera. Es nota que per la zona s'hi pràctica l'enduro perquè la quantitat de corriols i trialeres és molt abundant.

El Miquel amb la nova equipació

Continuem per un altre tram de sendera puja i baixa fins el castell de Timor. Baixem al Mas Claret i fem una sendera que segueix la Rasa del Martí. Al tractar-se d'un rierol la vegetació és bastant abundant i vas tota l'estona enganxant-te amb esbarzers i/o branques. És la nota exòtica i salvatge de la ruta. El Charlio pateix algun petit entrebanc (les banyes de la bicicleta no són les millors companyes en aquests trams de densa vegetació).

Creuem un altre cop l'autovia i passem per Sant Pere dels Arquells. En un pati a l'entrada del poble hi ha estacionats 3 avions de combat. El Miquel no pot estar-se de parar a fer fotos. Realment impressiona veure'ls al natural i més al vell mig de la Segarra.
Fem una curta pujada fins al Corral del Monjo un altre cop (hi ha una drecera final d'uns 50 metres al 25%) i continuem cap al Tossal del Colom (SE). La ruta gira 180º i continua per corriol que ressegueix més o menys el Torrent Salat (que havíem resseguit en el primer corriol en sentit contrari i pel llom de la muntanya). Abans de tornar a agafar la pista tinc la clàssica caiguda per no poder desenganxar el pedal però amb l'inconvenient que vaig a parar damunt d'unes molestes argelagues. Necessito ajuda per poder treure'm la bicicleta de sobre i com a resultat tenim una extranya mutació entre Raül i un porc espí.

Fem la penúltima pujada passant per Mas Ramon, al serrat on hi ha Sant Ermengol. La part de dalt és tota de pedra solta, molt característica i s'acaba el descens amb una trialera bastant entretinguda. Sembla que la ruta ja està acabada però algú fa la petita observació de que els vehicles es troben a la part alta de Cervera i nosaltres estem a la seva part inferior.

Arribant al Castell de Cervera

El cul del Raül espí

Com diuen a Castella, "ande o no ande, caballo grande" Ens encarem cap al Castell de Cervera i el pugem per les dures rampes de la seva vessant sud (que encara es fan més dures pel vent en contra). És el clàssic regalet de final de jornada.
Bonica ruta d'uns 50 km. i 1300m pel sud de Cervera. Molt entretinguda i de nivell alt. Hi hem invertit encara no 4 hores sense comptar les parades. Altament recomanable.