Btt: 1r. dia de la volta a Lanzarote o Pedales de Lava (ruta 9)

Sona el despertador i són dos quarts de 5 del matí. Això si que és matinar. Tinc mig enllestida la maleta però per no perdre el costum acabo de ficar les últimes coses. Sempre que marxo tinc la sensació que m'estic deixant alguna cosa. Espero que no sigui res imprescindible.

El David, el pare de l'Albert s'ha ofert a portar-nos a l'aeroport del Prat. L'horari del vol no ens permetia cap combinació amb el transport públic i deixar el cotxe a Barcelona ens surt més car que el bitllet d'avió.

Estem quasi sols a la vella terminal del Prat. Fem un cafè amb llet mentre esperem el Jordi i sense cap contratemps volem fins a Lanzarote. Un taxi i ens instal·lem a l'hotel. Truquem a l'Andreas perquè ens porti les bicicletes, anem a dinar, fem el canvi d'hotel perquè no ens guarden les maletes (Andrea, una altre cop, moltes gràcies) i fem una mica de turisme per Puerto del Carmen.  

 
1a etapa: Puerto del Carmen-Órzola

Sona el despertador de l'Albert, està sortint el sol. Quina mandra. Però hem de començar de bon matí per evitar agafar tot el bat de calor. Aquesta època és bona però no ens n'acabem de refiar. Estem uns milers de quilòmetres més propers a l'equador i ens en malfiem. Decidim que farem un bon esmorzar passades unes hores, així trenquem una mica la jornada.

Avui en principi és una jornada bastant planera, 70 quilòmetres i una mica més de 500 metres de desnivell. Quasi tot el camí va paral·lel a la costa est de l'illa, fins arribar a la població més septentrional (N), Órzola.

Comencem doncs, adaptant-nos a les bicicletes de lloguer, poquet a poquet, pel carril bici, gaudint de la bona temperatura i amb aquesta olor a mar, tan llunyana pels de Ponent.

Vorejant l'aeroport i Arrecife al fons

Passat el Puerto del Carmen segueix un vial paral·lel a la costa exclusiu per a vianants i bicicletes. Ens estalviem donar tot el tomb a l'aeroport de Lanzarote i sempre és més agradable pedalar pel costat del mar.

Fins Arrecife cap cosa a destacar. Creuem dues poblacions turístiques i l'arribada a la capital de l'illa és fa sense cap tipus de problema.

Per dins de la ciutat, on no hi ha la pau de les poblacions turístiques en aquestes hores matinals (es nota que aquí n'hi ha que treballen), tenim el primer contratemps. Per una plaça mig embadalits mirant la novetat, el Jordi es menja una farola. Ja tardàvem a estrenar-nos. Uns petits cops, el GPS pel terra i poca cosa més. No necessitem fortes baixades per "llepar". Amb el mobiliari urbà en tenim prou.

Avaluació dels danys

El menú de l'esmorzar

Visitem ràpidament una torre de defensa antiga i continuem la ruta, sempre paral·lels a la costa. Sortint de Arrecife trobem un altre vial per a vianants que seguim per una zona portuària i industrial. Veiem un vaixell encallat abandonat, ple de rovell, digne de les millors pel·lícules de vaixells fantasma. Ens pocs minuts arribem a Costa Teguise, poble turístic on els hagi. Anem visualitzant cartells que ofereixen esmorzars. Pel tipus d'esmorzar estan destinats a turistes estrangers, anglosaxons. Ens entaulem en una tranquil·la terrassa del passeig on el propietari és anglès i demanem un "english breakfast" d'aquells. Que n'és de rica la dieta mediterrània! Mongetes, ous, bacó... per sort pedalarem durant 5 dies i cremarem tots aquests excessos de greixos saturats (vull creure).

El Jordi iniciant la btt de veritat

Passat Costa Teguise, comencem a fer bicicleta de muntanya. Toquem terra i deixem l'asfalt. Enrere queda el Lanzarote turístic i ara tenim per endavant un seguit de quilòmetres per les poblacions de l'illa més genuïnes. El terreny alterna les pistes ben compactades amb trams més arenosos plens de rocs d'origen volcànic que fan que hagis d'estar tota l'estona mirant d'evitar-los. Això fa que no puguis agafar un ritme constant de pedalada i en el meu cas, m'emprenya força. Estic bastanta estona renegant i cagant-me en tot. Suposo que t'has d'adaptar al terreny, com sempre passa, però quan estàs adaptat veus al panell d'informació que el teu vol està embarcant.

L'Albert i el Jordi. Quin goig i quina alegria

Hi ha algun tram de sendera entretingut, pel meu gust, massa entretingut. Si aquest tram és de baixada t'ho mires diferent, però el fet d'haver d'anar pedalant fa que contínuament donis cops amb les bieles als blocs i, tot i portar una bicicleta de lloguer, a mi em cau la llagrimeta. També s'ha de tenir en compte que el portaequipatge fa que perdis bastanta capacitat de maniobra de la bicicleta. Com us podeu imaginar continuo recitant l'ampli repertori de renecs.

Però les perspectives d'un bon dinar em calmen i a "l'horeta" arribem a Arrieta. El Jordi comenta que una amiga seva li ha recomanat un restaurant. Ja salivo. El restaurant és diu "Amanecer". Té una terrassa a primera línia de mar però mengem a la sala interior. Quin dinar! Ja veig que no patirem gana. Tampoc en tenia cap dubte anant amb l'Albert (un pitbull) i el Jordi (una llima amb metabolisme "d'sprinter").

Aquest plat de peix amb el mojo i las "papas arrugas" alegra a qualsevol

L'Albert en un terreny força entretingut

Com sempre passa després de dinar d'aquesta manera, costa tornar a pedalar. D'aquí la importància de dinar el més tard possible i fer el màxim de quilòmetres. Continuem cap a los Jameos del Agua. No veiem que passat Punta Mujeres el track ens porta cap a la carretera i continuem per la entretinguda sendera. El Jordi punxa. Aquí ens adonem de l'error. Mentre es queda amb l'Albert per canviar la càmera jo vaig a explorar el terreny i per sorpresa veig que hi ha un caminet que ens porta a la part posterior de los Jameos del Agua. Els mig veiem sense passar per la taquilla ja que el camí ens porta a la seva part posterior. Potser de ser més assequible el preu de l'entrada ens haguéssim decidit a visitar-ho, però tampoc és l'objectiu de la sortida.

Continuem amunt fins a Los Verdes. Una altra de les atraccions turístiques de l'illa. Veiem tot el que es pot veure sense pagar l'entrada i continuem pedalant per carretera fins a Órzola.

El Jordi pedalant per un corriol ple de rocs

Órzola és un petit poble d'on surten les embarcacions cap a la illa de la Graciosa. La versió organitzada d'aquesta ruta fa nit a l'illa. Nosaltres, per temes logístics preferim dormir a Órzola (així no depenem dels horaris dels vaixells).

Després de buscar l'apartament que hem llogat a una família de pescadors anem a comprar el sopar. Preguntem els horaris cap a l'illa de la Graciosa per demà. El poble és molt petit i podem passejar una mica abans de fer el sopar i comentar la jornada fent la sobretaula. El primer dia que és el que sempre costa més l'hem superat plàcidament. Caiem al llit plans. Ben plans. Demà toca l'etapa més fluixeta de totes.

Btt: Lleida - Castelldans

Sona el despertador i obro els ulls. Com és que m'he de llevar aviat avui? Ah si, bicicleta de muntanya. Una petita rialla es dibuixa en la meva cara. Tant de bo tots els dies ens poguéssim llevar així.

Bé, avui toca fer bicicleta de muntanya per Lleida. Ja sé que pot semblar una mica contradictori, btt per la plana de Lleida. Amb una mica d'imaginació es troben cosetes. Tenim al nord el petit altiplà de la Cerdera i cap al sud la zona de les Garrigues. Diuen que qui no es satisfà és perquè no vol. Així que si no volem agafar el cotxe toca rodar uns quants quilòmetres abans de trobar desnivell.

Lleida- Castelldans

Juntament amb els altres dos motivats de sempre, el Carlos i el Jordi, hem decidit anar a Castelldans i fer unes "trialeres" properes a Alfes. Friso tan sols de pensar en la sessió de "mountain bike extremo" d'avui. Ufff!

A pocs quilòmetres de Castelldans.

El Carlos per sobre de la serra de Cantaperdius

Sortim del Campus Universitari en direcció sud (S) cap al camí Vell d'Albatàrrec. Passarem un centre educatiu que ens queda a l'esquerra i canviem l'asfalt per la terra. A la dreta hi ha una gran passarel·la de fusta que creua el riu (bonica ruta per fer a peu fins a Butsènit, passant pels aiguamolls de Rufea). Continuem fins al canal de Seròs on el creuem i el seguim per l'altra banda un centenar de metres per agafar el camí de la Gavarrera que seguim fins a l'autopista. Anem en paral·lel a aquesta pel camí d'Artesa de Lleida a Albatàrrec. El terreny és molt planer, amb poc interés i aprofitem per ficar-nos al dia de les últimes setmanes. Fa estona que estic fent una repassada general i veig que necessitem fer una inversió urgent en material i complements per a bicicleta. El Jordi va amb el casc d'escalada, pantalons de freerider que li escalden l'entrecuix (ets massa "cojonudo" Jordi) i samarreta "tot ús". Sense guants, es clar. El Carlitos va rotllo "remember when...". La roba de fa 15 anys! Aquest casc Bianchi de color blau cel és brutal! Guarda'l pel museu. Això sí, amb l'iPhone. Està fet un "geek" total. Jo no us descriure la meva indumentària perquè em fa una mica de vergonya i com que el que escriu és el "menda" algun privilegi he de tenir oi? Us dono una pista i us diré que és bastant similar a la del Carlos però una mica més "estilosa" (aquesta frase és de la Carmina). Algun dia podríem fer una festa "remember" total no? Ens faríem un fart de riure amb els modelets. Ma mare me'ls guarda tots. Aquest Nadal ja sé que li demanaré al tronc...

Primer corriolet abans d'Alfés. Baixant cap al riu Set

Bé tornem a la ruta però a falta de btt del "güeno" s'ha de omplir l'entrada amb alguna cosa. Com que pel meu gust, tots els camins són si fa o no fa, es millor que us quedeu amb la idea global que és la d'arribar a Castelldans. Jo passaria d'anar mirant el track perquè és bastant emprenyador pels molts encreuaments que hi ha. Vosaltres sempre en direcció sud-est (SE). Entre l'autopista i la carretera de Puigverd de Lleida, la L-702. Abans de que aquestes dues vies es creuin nosaltres passem a l'altre cantó de l'autopista, on ja es veu Castelldans i el camí puja una mica. Un cop al poble, anem en sentit contrari però per l'altra banda de la serra de Cantaperdius (topònim del mapa 1:50000 del ICC). Seguim per amples pistes bastant paral·lels a l'autopista fins a l'altura d'Artesa de Lleida on baixem uns quilòmetres cap al sud per anar a buscar un curt corriolet proper a Alfés. Aquí si que heu de mirar el track. Nosaltres vam fer una mica de bicicleta d'exploració perquè a una persona que no vull anomenar però que el seu nom comença per Jor i acaba en -di, se li va passar l'encreuament i com que recular i tirar enrera queda de nenes (perdó a totes les noies pel comentari masclista) vam acabar carregant la bici al coll. Gràcies Jordi per descobrir-nos aquell matollar amagat. No sé com hem pogut viure tants anys sense saber de la seva existència! ;) Compte que abans d'una pineda (20 o 30 pins) heu d'anar cap al rierol que us queda a l'esquerra (riu Set). Mirant ara al Goggle Maps veig que es pot continuar el corriol. Pot ser una bona opció. Fer-ho i anar cap Alfés per enllaçar un altre cop amb el track.
A Alfes hi tenim l'altre tram de corriolet interessant (mira que els de Lleida ens satisfem amb ben poc!). Seguiu el track perquè si no saps que hi és no el trobes.

Petita rampa propera a la timoneda d'Alfés.

Passat aquest punt de la ruta, cap a casa. Hi ha multitud de camins. Agafeu el que us vingui millor sense por a perdre-us. Seguim en direcció nord-oest (NW) fins a trobar el canal de Seròs on el seguirem cap a Lleida (a contracorrent per si no esteu ubicats).

El recorregut total és d'uns 60 km. i 400 metres de desnivell. Sortida per estirar una mica les cames però poc exigent. La part més interessant del recorregut la trobem pels voltants d'Alfés. Activitat per fer en família i per anar petant la xerrada enlloc de fer-ho al bar amb unes cerveses (aquesta és la famosa variant "Estrella o San Miguel" de tota ruta). El temps orientatiu és unes 3 o 4 hores, amb la calma.

Btt: Tartareu - embassament de Canelles (ruta 23 i 21)

Sona el despertador i l'apago ràpidament. He d'anar a recollir l'Albert i conduir fins a Tartareu.

Tartareu-Embassament de Canelles (ruta 23 i 21)

Feia temps que no visitava aquest tranquil poble. Els últims cops havia vingut a fer escalada. Però avui toca bicicleta. Enrere queden aquelles curses dels anys '90, quan començava això del mountain bike. Quins temps i quins records!

Cruïlla de camins a la serra de Blancafort

L'Albert pujant a Blancafort

Hem quedat al poble amb el Jordi que ve des de Barcelona (està fanàtic, fanàtic). Avui ha pogut comprovar que en la seva "mini" capsa de mistos hi cap la bicicleta. S'hagués estalviat un portabicicletes, una denúncia dels mossos, una ratllada a la porta posterior del cotxe... i tot per no llegir el llibre d'instruccions!

Cercant per la xarxa (això d'internet és la òstia!) he trobat una pàgina del Centre Btt- La Noguera. Hi ha totes les rutes marcades de la zona, un mapa i una breu explicació de les sortides senyalitzades. Hi trobareu un enllaç on us podeu descarregar el mapa i el tríptic amb les rutes, així com els tracks de cada ruta.

Nosaltres hem triat la ruta 23, amb una petita variant en la seva part final, el descens per la ruta 21.

Descens cap a Canelles

Presa de Canelles

Sortim de la bàscula del poble, on hem estacionat els vehicles. El creuem en sentit oest, nord-oest (W,NW) i ens endinsem per una bonica vall entre conreus, roures i alzines per enllaçar amb la carretera que porta fins Alberola. D'aquí pit amunt per bona pista i ben senyalitzada fins quasi a la part superior de la Serra de Blancafort. Ens trobem una cruïlla de camins. Nosaltres cap a l'oest (W) on a mig quilòmetre aproximadament hi trobarem una pista que baixa cap a Blancafort (dreta o nord-oest) i una altra que va al capdamunt de la Serra (esquerra o oest). És aquesta última la que hem d'agafar, la que puja.
El descens s'inicia poc després d'un quilòmetre i es fa per pista fins als peus de l'embassament de Canelles. Sense cap història, clàssica baixada per pista on tan sols s'ha de vigilar amb les canaleres que es formen per les pluges. Creuem a l'Aragó i iniciem un ascens d'un parell de quilòmetres per asfalt. Hem de deixar a l'esquerra la carretera que va cap a Estopinyà (HU-V-9301) i anar cap al nord, on superarem el barranc de la Irene i arribarem a un fosc túnel que ens portarà a la part alta de la pressa de Canelles. Les vistes que hi tenim a banda i banda són molt boniques. Sense cap mena de dubte Canelles és de les preses menys visitades de tota Catalunya i no perquè li manqui encant.

El Jordi al mig del túnel i pujant altre cop cap a Blancafort

Caçadors a dalt de la Malera

Prop del serrat de Pitrau

Continuem cap a l'est i passem per un altre túnel que ens portarà per una pista fins a Blancafort on comença l'ascens fins a la part alta de la serra de Blancafort (punt on ens hem desviat anteriorment cap a l'oest). En la cruïlla de camins seguim en direcció est, fins a escassos centenars de metres del serrat de Pitrau on la pista agafa direcció sud. A l'arribar al corral de Canut nosaltres pugem cap a l'esquerra (E/SE) cap a la Malera. Anem a buscar la sendera que ens portarà a Tartareu. És la ruta 21. Veurem que la pista ampla, així com ens apropem al cim de la Malera, es va fent més petita i passa a ser un corriol que, tot baixant, ens porta fins un camp d'ametllers. Compte amb aquest punt. Aquí no hi tenim senyalització. Hem d'anar a buscar una construcció en runes que es troba a l'est. A l'altra banda del camp d'ametllers. Creuem aquesta construcció i iniciem un tècnic descens. Al començament hi trobem diversos graons però així com avancem les dificultats desapareixen i guanyem velocitat. Hi ha blocs de pedra al mig de la traça. No us emocioneu amb la baixada i eviteu possibles ensurts. Arribem a una zona més ampla on a la dreta ens queda una pista que baixa directament fins al poble. Nosaltres fem una marcada corba d'esquerres i podem enllaçar amb un altre tram de corriol molt tècnic fins on hem deixat els vehicles, a l'entrada del poble. Aquesta últim tram que està marcat com a ruta 21 és molt curt. És preferible fer una baixada de reconeixement i pujar per suau pista un altre cop per tornar a fer el descens una mica més ràpid.

En temporada de caça (de setembre a febrer) és habitual trobar-se colles de caçadors. Compte amb els animals no se'ns creuin pel nostre itinerari.

Bon itinerari per descobrir una bonica zona amb algun tram per gaudir de la bicicleta. Millor evitar els dies de més calor. Surten uns mil metres de desnivell i una mica més de 35 quilòmetres. Per passar un bon matí. Si us quedéssiu amb les ganes de més bicicleta sempre es pot anar remuntant i fent la ruta 21. Les variants de corriols són per a tots els nivells.