divendres, 15 d’octubre de 2010

Btt: 1r. dia de la volta a Lanzarote o Pedales de Lava (ruta 9)

Sona el despertador i són dos quarts de 5 del matí. Això si que és matinar. Tinc mig enllestida la maleta però per no perdre el costum acabo de ficar les últimes coses. Sempre que marxo tinc la sensació que m'estic deixant alguna cosa. Espero que no sigui res imprescindible.
El David, el pare de l'Albert s'ha ofert a portar-nos a l'aeroport del Prat. L'horari del vol no ens permetia cap combinació amb el transport públic i deixar el cotxe a Barcelona ens surt més car que el bitllet d'avió.
Estem quasi sols a la vella terminal del Prat. Fem un cafè amb llet mentre esperem el Jordi i sense cap contratemps volem fins a Lanzarote. Un taxi i ens instal·lem a l'hotel. Truquem a l'Andreas perquè ens porti les bicicletes, anem a dinar, fem el canvi d'hotel perquè no ens guarden les maletes (Andrea, una altre cop, moltes gràcies) i fem una mica de turisme per Puerto del Carmen.  
 
1a etapa: Puerto del Carmen-Órzola


Sona el despertador de l'Albert, està sortint el sol. Quina mandra. Però hem de començar de bon matí per evitar agafar tot el bat de calor. Aquesta època és bona però no ens n'acabem de refiar. Estem uns milers de quilòmetres més propers a l'equador i ens en malfiem. Decidim que farem un bon esmorzar passades unes hores, així trenquem una mica la jornada.
Avui en principi és una jornada bastant planera, 70 quilòmetres i una mica més de 500 metres de desnivell. Quasi tot el camí va paral·lel a la costa est de l'illa, fins arribar a la població més septentrional (N), Órzola.
Comencem doncs, adaptant-nos a les bicicletes de lloguer, poquet a poquet, pel carril bici, gaudint de la bona temperatura i amb aquesta olor a mar, tan llunyana pels de Ponent.
Vorejant l'aeroport i Arrecife al fons
Passat el Puerto del Carmen segueix un vial paral·lel a la costa exclusiu per a vianants i bicicletes. Ens estalviem donar tot el tomb a l'aeroport de Lanzarote i sempre és més agradable pedalar pel costat del mar.
Fins Arrecife cap cosa a destacar. Creuem dues poblacions turístiques i l'arribada a la capital de l'illa és fa sense cap tipus de problema.
Per dins de la ciutat, on no hi ha la pau de les poblacions turístiques en aquestes hores matinals (es nota que aquí n'hi ha que treballen), tenim el primer contratemps. Per una plaça mig embadalits mirant la novetat, el Jordi es menja una farola. Ja tardàvem a estrenar-nos. Uns petits cops, el GPS pel terra i poca cosa més. No necessitem fortes baixades per "llepar". Amb el mobiliari urbà en tenim prou.
Avaluació dels danys
El menú de l'esmorzar
Visitem ràpidament una torre de defensa antiga i continuem la ruta, sempre paral·lels a la costa. Sortint de Arrecife trobem un altre vial per a vianants que seguim per una zona portuària i industrial. Veiem un vaixell encallat abandonat, ple de rovell, digne de les millors pel·lícules de vaixells fantasma. Ens pocs minuts arribem a Costa Teguise, poble turístic on els hagi. Anem visualitzant cartells que ofereixen esmorzars. Pel tipus d'esmorzar estan destinats a turistes estrangers, anglosaxons. Ens entaulem en una tranquil·la terrassa del passeig on el propietari és anglès i demanem un "english breakfast" d'aquells. Que n'és de rica la dieta mediterrània! Mongetes, ous, bacó... per sort pedalarem durant 5 dies i cremarem tots aquests excessos de greixos saturats (vull creure).
El Jordi iniciant la btt de veritat
Passat Costa Teguise, comencem a fer bicicleta de muntanya. Toquem terra i deixem l'asfalt. Enrere queda el Lanzarote turístic i ara tenim per endavant un seguit de quilòmetres per les poblacions de l'illa més genuïnes. El terreny alterna les pistes ben compactades amb trams més arenosos plens de rocs d'origen volcànic que fan que hagis d'estar tota l'estona mirant d'evitar-los. Això fa que no puguis agafar un ritme constant de pedalada i en el meu cas, m'emprenya força. Estic bastanta estona renegant i cagant-me en tot. Suposo que t'has d'adaptar al terreny, com sempre passa, però quan estàs adaptat veus al panell d'informació que el teu vol està embarcant.
L'Albert i el Jordi. Quin goig i quina alegria
Hi ha algun tram de sendera entretingut, pel meu gust, massa entretingut. Si aquest tram és de baixada t'ho mires diferent, però el fet d'haver d'anar pedalant fa que contínuament donis cops amb les bieles als blocs i, tot i portar una bicicleta de lloguer, a mi em cau la llagrimeta. També s'ha de tenir en compte que el portaequipatge fa que perdis bastanta capacitat de maniobra de la bicicleta. Com us podeu imaginar continuo recitant l'ampli repertori de renecs.
Però les perspectives d'un bon dinar em calmen i a "l'horeta" arribem a Arrieta. El Jordi comenta que una amiga seva li ha recomanat un restaurant. Ja salivo. El restaurant és diu "Amanecer". Té una terrassa a primera línia de mar però mengem a la sala interior. Quin dinar! Ja veig que no patirem gana. Tampoc en tenia cap dubte anant amb l'Albert (un pitbull) i el Jordi (una llima amb metabolisme "d'sprinter").
Aquest plat de peix amb el mojo i las "papas arrugas" alegra a qualsevol
L'Albert en un terreny força entretingut
Com sempre passa després de dinar d'aquesta manera, costa tornar a pedalar. D'aquí la importància de dinar el més tard possible i fer el màxim de quilòmetres. Continuem cap a los Jameos del Agua. No veiem que passat Punta Mujeres el track ens porta cap a la carretera i continuem per la entretinguda sendera. El Jordi punxa. Aquí ens adonem de l'error. Mentre es queda amb l'Albert per canviar la càmera jo vaig a explorar el terreny i per sorpresa veig que hi ha un caminet que ens porta a la part posterior de los Jameos del Agua. Els mig veiem sense passar per la taquilla ja que el camí ens porta a la seva part posterior. Potser de ser més assequible el preu de l'entrada ens haguéssim decidit a visitar-ho, però tampoc és l'objectiu de la sortida.
Continuem amunt fins a Los Verdes. Una altra de les atraccions turístiques de l'illa. Veiem tot el que es pot veure sense pagar l'entrada i continuem pedalant per carretera fins a Órzola.
El Jordi pedalant per un corriol ple de rocs
Órzola és un petit poble d'on surten les embarcacions cap a la illa de la Graciosa. La versió organitzada d'aquesta ruta fa nit a l'illa. Nosaltres, per temes logístics preferim dormir a Órzola (així no depenem dels horaris dels vaixells).
Després de buscar l'apartament que hem llogat a una família de pescadors anem a comprar el sopar. Preguntem els horaris cap a l'illa de la Graciosa per demà. El poble és molt petit i podem passejar una mica abans de fer el sopar i comentar la jornada fent la sobretaula. El primer dia que és el que sempre costa més l'hem superat plàcidament. Caiem al llit plans. Ben plans. Demà toca l'etapa més fluixeta de totes.