Hi ha dues companyies que fan viatges regulars cap a l'illa, Biosfera Express i Líneas Romero, les tarifes són idèntiques, 20€ l'anada i la tornada, i els horaris quasi idèntics. Trieu el que us vagi millor. El trajecte són 20 minuts i no hi ha cap tipus d'inconvenient per pujar amb les bicicletes.
A l'illa de la Graciosa tan sols hi ha dos nuclis de població. Pedro Barba, al nord-est, és un nucli amb població estacional. Deshabitat la major part de l'any. L'altre nucli, on es concentra la població regular de l'illa, és Caleta del Sebo, bonic poble amb carrers de terra i cases de color blanc.
Caleta del Sebo |
L'illa té encara no 9 km de diagonal. Hi ha un camí circular a la part nord de l'illa i un altre al sud que queda tallat per la Montaña Amarilla. Moltes combinacions no tenim i ens ho hem d'agafar com un dia per estirar les cames. Són uns 35 quilòmetres i poc més de 400 metres de desnivell (pujant a la Montaña Bermeja).
Al moll, que vindria a ser com la plaça del poble hi ha com un centre d'informació. Allí tenen tríptics de l'illa sobre per on es pot circular. Com dic, no hi ha molt a triar però després de fer un cafè amb llet anem cap a "la cruïlla" de camins que hi ha al mig de l'illa. Es tracta d'una pista força ampla i compacta. Decidim fer la part nord (N), circular. És la més llarga i la que pot omplir més el matí. Anem cap a la Playa de las Conchas, al nord-oest (NW) de l'illa. Davant hi ha la Montaña Bermeja, amb un caminet molt marcat fins al cim.
Que a ningú se li passi pel cap pujar-hi amb la bicicleta al coll per després fer-ne el descens. Una guarda del parc ens va dir que no es pot fer. Avisats esteu. Les bicicletes es poden deixar sense cap tipus de problema (les tenim sempre controlades) i en 10 minuts fem cim. Les vistes són espectaculars. S'hi veuen totes les illetes deshabitades que formen el Parque Natural del Archipiélago Chinijo, i a sota nostre, la Playa de las Conchas i a l'altra banda la Playa de Lambra.
Vistes des del cim de Montaña Bermeja |
Ou yeah! |
Ja em fet quasi la meitat del recorregut que volíem fer aquest matí i decidim fer platja (ho sento Carmina, ho havia de fer, em van obligar). Totes dues platges es veuen força boniques, potser la de las Conchas més que la de Lambra però està massificada (10 persones) i com que hem de fer nudisme millor anar a l'altra.
Quan agafem l'altra pista, direcció nord pel mig d'un arenal, sorpresa! hi ha unes petites ondulacions al terra provocades pel pas dels tot terrenys. L'Adrià, em va dir que a Islàndia són molt comuns (ho tindré en compte) i que reben el nom de "tole ondulée" (uralita en francès, això també és de l'Adrià). Aquestes ondulacions transversals del terra es formen en terrenys arenosos, poc compactats (en els deserts o zones desèrtiques bàsicament) i pedalar és molt emprenyador. Afortunadament no hi ha molts quilòmetres per pedalar en aquesta illa.
Playa de Lambra. Sessió de nudisme
El "tole ondulée" característic de les zones arenoses
Arribem a la Playa de Lambra, els despullem i fem un banyet dins l'aigua de color turquesa. Si em veiés la dona que estic banyant-me a la platja! Ens estirem sobre la tovallola i deixem que el sol ens assequi lentament. Això és vida! I a casa nostra patint (o no!) pel fart de pedalar que ens havíem de fer. Doncs avui no serà així.
Tornem a agafar les bicicletes i continuem la pista arenosa amb el "tole ondulée" dels trons. Baixem fins a Pedro Barba i en un minut hem donat la volta al poble. No hi ha ni mosques en aquest poblet de quatre cases. Fem una lleugera pujada fins a "la cruïlla" i cap a Órzola a dinar.
Mentre busquem restaurant ens trobem el Sergi, un noi de la Bisbal, que està fent la ruta en la seva versió organitzada (de "paganini"). Dinem tots quatre més o menys el menú d'ahir, peix a la planxa amb "papas arrugas" però avui ens surt més car. Després de fer una bona sobretaula ens animem a visitar la zona sud de l'illa. Tornem a "la cruïlla" i pel sud-oest (SW) arribem a la Montaña Amarilla, una elevació de color groc situada a la zona més meridional de l'illa. Quatre fotos i cap a Caleta de Sebo a embarcar-nos cap a Órzola que avui juga el Barça. El veiem en un petit bar fent unes cervesetes i rient amb tota la clientela de l'espectacle d'un conegut senyor semi-rodamón que en porta bastantes més que nosaltres.
Demà toca l'etapa "reina" i s'ha de descansar.
Montaña Amarilla i baixant cap a Caleta del Sebo
Mentre busquem restaurant ens trobem el Sergi, un noi de la Bisbal, que està fent la ruta en la seva versió organitzada (de "paganini"). Dinem tots quatre més o menys el menú d'ahir, peix a la planxa amb "papas arrugas" però avui ens surt més car. Després de fer una bona sobretaula ens animem a visitar la zona sud de l'illa. Tornem a "la cruïlla" i pel sud-oest (SW) arribem a la Montaña Amarilla, una elevació de color groc situada a la zona més meridional de l'illa. Quatre fotos i cap a Caleta de Sebo a embarcar-nos cap a Órzola que avui juga el Barça. El veiem en un petit bar fent unes cervesetes i rient amb tota la clientela de l'espectacle d'un conegut senyor semi-rodamón que en porta bastantes més que nosaltres.
Demà toca l'etapa "reina" i s'ha de descansar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada