dimarts, 19 d’octubre de 2010

Btt: 5è. dia de la volta a Lanzarote o Pedales de Lava (ruta 9)

La son no impedeix als "pitbulls" endrapar
Sona el despertador i m'estiro com un gat. Avui acabem la ruta, la pedales de Lava. L'última etapa. Sembla que aquesta jornada no tenim gaire "turisme" i farem bicicleta de debò! això espero. Són encara no 40 quilòmetres i uns 800 metres. El mateix desnivell que la jornada d'ahir però amb menys de la meitat dels quilòmetres.
Decidim fer l'esmorzar de buffet a l'hotel. No veurem cap població fins al migdia i pel que hem experimentat aquests dies, fer un cafè amb llet pel matí està car. Quasi tan difícil com veure pingüins a l'illa. Així doncs, esmorzar "a muerte" de dolç i salat. S'ha de menjar sempre com si fos l'últim cop. Mai se sap com acabarem la jornada (tampoc us passeu que després no us podreu remenar!).

5a etapa Playa Blanca-Puerto del Carmen



Sortim pedalant suaument pel port esportiu de Playa Blanca, en direcció cap a l'est/sud-est (E/SE). Seguint els corriols que van paral·lels a la costa creuem dues platges abans d'arribar a la famosa Playa del Papagayo. El petit bar qui hi ha al capdamunt d'aquesta platja serà l'última cosa civilitzada fins la petita població de Playa Quemada.



   
Primers trams de sendera de baixada, de pujada per la sorra i la bonica Playa del Papagayo

A Playa Mujeres, la primera de les platges que hem creuat, hem entrat en una àrea qualificada amb el nom de Monumento Natural de los Ajaches. No us confongueu amb els apatxes d'Amèrica. Tot i que el terreny podria fer pensar que en qualsevol moment apareixeran, res de res, aquí no n'hi ha (i si n'hagués encara cobrarien entrada per poder-los visitar). He estat llegint la descripció d'aquest paratge i crec que exageren bastant en els adjectius. Tant, que he hagut de revisar les fotografies nostres per contrastar els records de la meva memòria. Muntanyes ermes on les hagin res mes. No espereu trobar res excepcional. Com a molt algun ramat de cabres.
Pujada "100% ciclable"
Però bé, continuem amb la bicicleta. Tota l'etapa fins a Playa Quemada és igual. Aquesta zona ha patit una forta erosió fluvial per tractar-se de materials tous. El camí va baixant a les rieres, amb materials molt fins, que dificulten la marxa i es puja per pistes pedregoses o senders, bastant exigents a nivell físic i tècnic. És un puja i baixa constant.
El pitjor tram és el Barranco de la Casia. La mínima inclinació de la bicicleta fa que la roda del davant perdi tracció i acte seguit la bicicleta caigui al terra (i si no estem atents nosaltres també caurem).
L'Albert baixant "a fondo"
De les últimes apretadetes de l'Albert
Quasi al cantó, hi tenim una platja amb un nom bastant original, Playa de la Arena (com s'ho han "currat"). Durant aquests dies, hem pogut comprovar que molta llum a l'hora de ficar nom als accidents topogràfics no tenen. El topònim Montaña Bermeja te'l trobes a tots els llocs. És cert que les muntanyes amb aquest nom presenten un color vermellós però una mica d'imaginació si us plau. No dic que li fiquin noms estrambòtics. No. Montaña Bermellona, Montaña Roja, Montaña Colorada, Montaña Carmesí, Montaña Grana serien altres possibilitats per referir-se al color. Però bé, el cas és que a la Playa de la Arena (negra) ens banyem una bona estona fent de "sirenitas". Hi ha un descens en ziga-zaga espectacular que porta a la platja pel sud. Sendera bastant tècnica i dreta. Pel nord hi tenim un altre descens interessant. L'Albert ha fet el nord, el Jordi el sud i jo tots dos.  
Foto de grup a la Playa de Arena (negra o oscura)
Encara amb el cul mullat del bany arribem a Playa Quemada on mengem en el restaurant 7 islas. El propietari és una persona molt simpàtica que xerra pels descosits. Aprofita qualsevol comentari per ficar-se a parlar amb tu. Hem menjat un menú bastant correcte, asseguts a la terrassa davant de la platja.
Continuem cap a l'exclusiu Puerto Calero i resseguint el passeig marítim arribem al destí final i lloc d'inici. Puerto del Carmen. Anem al nou hotel i després de deixar les bicicletes a l'habitació on ens tenien guardades les maletes, ens fiquem el banyador, avui sí, i a jugar com a nens a la piscina. Feia anys que no em llençava en bomba! Una sessió de fotos aquàtiques i a pensar que fem demà.

 
Diverses fotos dels protagonistes d'aquesta ruta, el Raül, L'Albert i el Jordi (ara veig que sempre estem en el mateix ordre a les fotos de grup, curiós no?)