dimarts, 6 de setembre de 2011

Btt: 1r. dia de la Pedals d'Occitània. Vielha-lo Borg d'Oèlh

Sona el despertador i em desperto a Castarné. Hi ha son, però aquestes parets són sinònim d'alguna activitat pel Pirineu i en pocs segons estic dempeus vestint-me.

Vielha-lo Borg d'Oèlh

Encara estic recuperant-me d'una operació al genoll i ja m'he deixat enredar pel Jordi. Li vaig dir que a partir del setembre podia començar a tocar la bicicleta de muntanya i li ha faltat temps per llençar la proposta.
Abans d'iniciar la marxa
Porto 7 mesos sense tocar-la i faré una estrena de nivell. La Pedals d'Occitània. Per sort fa un mes i mig que surto amb la bicicleta de carretera, ja que és l'única activitat que em deixa fer el metge fins al moment (i alguna cosa de peses amb molt poca càrrega).
He agafat la bicicleta tal com la vaig deixar mesos enrere. Hauria d'haver fet una sortida prèvia per comprovar-ne l'estat però com sempre em passa, se m'ha tirat el temps a sobre. Espero que no hi hagin avaries greus.
Conduïm en fosca nit direcció Vielha. Volem sortir amb les primeres llums del dia perquè sempre es bo tenir hores de marge pels imprevistos que surten (que sempre n'hi ha). Arribem quan encara no clareja. Trobem un hotel obert que molt amablement ens fa uns cafès amb llet (i una pasta pel Jordi que abans de començar ja té gana). 
Per la vall de Varradós i al fons la Maladeta
Comencem a pedalar amb les primeres llums del dia. Pugem direcció a Gausac. Abans d'entrar a la petita localitat baixem per camí seguint les indicacions del camí Reiau. El seguim fins a la localitat d'Aubert. Compte amb les arrels dels arbres que si estan humides patinen molt. Jo, al minut zero ja he llepat amb un roc i veig les estrelles. Tinc dolor de veritat com feia temps que no tenia.
Creuem el Garona i la carretera que va cap a França (N-230) i comencem a pujar pel costerut camí Reiau fins a Arròs. Aquí agafem una pista de quitrà que entra per la vall de Varradós (orientació N/S) i que va pujant lentament fins creuar el riu on hi ha un quilòmetre una mica més dur. Les vistes del massís de la Maladeta que tenim al davant (SW) mereixen aquesta suada matinal.
Creuem Vilamós, pugem a Arres de Sus i enlloc de seguir la pista que baixa a Bossost agafem un altre cop el camí Reiau per un fantàstic corriol que ens porta fins al fons de la vall. Variant molt recomanable. Des d'aquí, Bossost ens queda a escassos dos quilòmetres. La sortida és a l'antiga carretera. Podem continuar 200 metres i tornar a ficar-nos per una sendera però té algun tram que no es "ciclable". Han passat dues hores i mitja des de la sortida i ja no veurem cap altre poble fins l'hora de dinar. Ens apropem fins el primer bar que trobem a Bossost i fem un bon entrepà.
A dalt del Portilhon
Després d'esmorzar comencem a pujar el Portilhon. Els primers 4 quilòmetres i mig són per carretera. 4 "paelles", passem una corba/mirador i hem d'agafar la pista que puja cap a la dreta (N, N/W). Hi ha alguna rampa però en general és una pujada suau que, després de planejar uns quilòmetres, ens porta al límit fronterer amb França. El Jordi en una d'aquestes rampes més dretes ha petat la cadena però amb el "tronxacadenes" ho enllestim ràpid.
Entrem a les Comminges i encetem la part de la ruta que discorre per la Occitània (tot i que la Val d'Aran també és occitana). Els primers dos o tres quilòmetres són un descens vertiginós per carretera. Compte que en una corba de dretes ens hem de desviar per una pista (SE) en ascens fins una sendera brutal que baixa cap a Sent Mamet i Banhères-de-Luishon (heu d'estar atents al punt on s'agafa el corriol).
Com que a França es menja més aviat i l'oferta d'aquesta turística localitat és molt àmplia, parem a entaular-nos en una terrassa. Al cantó hi tenim una tenda de bicicletes però no obren fins a les 3 de la tarda (el Jordi hi volia fer una visita per resoldre uns problemes amb el topall de la sirga del canvi).
La tenda de bicicletes de Banheres
Sortim de Banhères amb lleugera pujada i ens fiquem per un bonic corriol en ascens fins que el Jordi torna a trencar la cadena dos cops en 50 metres. Ens fa mandra tornar a enrere fins a la botiga de bicicletes però el cert és que estem a menys de dos quilòmetres i segurament serà l'única tenda de ciclisme que veurem en tota la ruta. Baixem cap avall i acabo remolcant al Jordi (que porta la cadena a la butxaca) fins a la tenda. Paguem ben pagada la cadena i un altre cop amunt.
Cent metres després del punt on havia trencat la cadena jo punxo el "tubeless"! Tant temps amb la bicicleta parada m'ha fet oblidar que havia d'omplir de líquid segellant la roda. Està més sec que una moixama (aquesta frase es d'en "monsieur" Gaston). Ens ha costat bastant treure el pneumàtic per ficar una càmera però finalment ho hem aconseguit. Aquest làtex enganxa una barbaritat! Després d'aquesta breu pujada (breu en l'espai però llarga en el temps), agafem un curt tram de quitrà per baixar a Sent Aventin. Canvi de vessant i un cop remuntem una dura pendent per dintre del poble continuem per un curt i exigent corriol de pujada fins un esplèndid mirador. Les nostres vistes cap al sud són privilegiades. Darrera de l'estació d'esquí de Superbagneres aguaiten la Maladeta, el Perdiguero i el Posets. Tres massissos imprescindibles per qualsevol col·leccionista de tres mils.
El Jordi al mirador
Anem tota l'estona seguint la ruta de btt número 60. El nostre camí continua cap al nord, per la vall d'Oèlh. Els primers quilòmetres van alternant camí i sendera per dintre el bosc per arribar a l'última localitat de la vall pel mig dels sembrats (el camí passa per allí). Realment es fa molt pesat pedalar per sobre de l'herba però el nostre destí, lo Borg d'Oèlh el tenim a tocar. Ja hem trobat el "regalito" de cada final d'etapa.
Pedalant pel mig del prat cap a lo Borg
Arribem i, tot i que no recordem el nom de l'establiment on hem fet la reserva, ens adrecem a l'entrada del poble (si vens per carretera). Hi ha un home a l'entrada d'un bonic hotel, le Sapin Fleuri. Li preguntem si ha rebut el correu de la nostra reserva (amb el nostre pseudo-francès) i el senyor ens respon alguna cosa que no entenem. Ens passem uns minuts intentant fer-nos entendre per saber si és aquest l'establiment on hem fet la reserva però res, no hi ha manera. Finalment, després de gaudir amb la nostra desesperació (ara veig la frustració de que no t'entenguin), ens comença a parlar en castellà! Ens estava esperant. Molt de la broma el noi! Ara si que podem dir que ja hem acabat. Demanem unes cerveses ben grans i anem a netejar les bicicletes.
L'hotel està molt bé. Recomanable. Les habitacions més que correctes. El menjador panoràmic de tota la vall és per portar-hi la senyora i tenir-la contenta unes quantes setmanes. Però el menjar és espectacular. No trobo gens en falta cap plat de pasta. Un 10.

   
 Le Sapin Fleuri de lo Borg d'Oèlh, la finestra de la nostra habitació i el Jordi a l'acollidor menjador

Aquest poble, lo Borg d'Oèlh són quatre cases. Aquí comença, tot i que ja portes quilòmetres pujant, el famós port de Balès, on en ciclista Alberto Contador, l'any 2009,va atacar l'Andy Schleck i a aquest li va sortir la cadena. Aquí va guanyar el seu segon Tour. La perspectiva que tens de tota la vall és idíl·lica. El Jordi diu que algun dia hi portarà a l'Andrea (quant necessiti guanyar-se algun punt). Espero que li estalviï part dels 65 quilòmetres i 2200 metres de desnivell positiu acumulat que ens han sortit.