Esquí de muntanya: 3r dia de l'Esquís de foc. Travessa pel PN d'Aigüestortes i St. Maurici.

3a etapa

L'Oriol mimant les seves pells.

Un bon esmorzar, dolç i salat, ens recarrega els dipòsits per l'etapa d'avui.
Comencem remuntant l'última pala inclinada d'ahir. La neu està molt dura i com sempre, la mandra de ficar les ganivetes, fa que s'hagi d'anar molt finet per no caure avall. Alguns han d'niciar maniobres estranyes per col·locar les ganivetes a mitja rampa, maleint no haver-les col·locat d'un bon principi.

Refugi J.M. Blanc a trenc d'Alba.

Pujant la dreta canal que vam baixar ahir.

Collada de Saburó i Pic de la Mainera.

Últims metres fins la Collada de Saburó.

Avui anem cap a la collada de Saburó (SW), passant pels estanys del Cap de Port on hi arribem ràpidament. La pujada no presenta cap tipus de dificultat tècnica (amb bones condicions com és el cas). Des de la collada (2700m) veiem l'estany de Saburó al qual s'ha de baixar per acabar de remuntar uns metres. Ens ho mirem de 1000 maneres diferents però avui és impossible no descalçar-te els esquís per anar a buscar una  petita presa. D'allí, anem cap a la part est (E) de l'estany de Mar que és el següent i sense problemes ens hi fiquem. Compte si tirem tot dret cap al refugi. El pas és inclinat i tècnic amb bastant inclinació, millor desviar-se a l'esquerra (E) i fer una mica més de tomb.

El Jordi i al fons l'estany del Cap de Port.

Esquís fora a l'estany de Saburó.

L'Oriol, el Jordi i el Tuc de Saburó.

"Talegasso" del Jordi remant per pla.

El Jordi entre Delhui o els Gavatxos.

Últims metres fins la collada de Delhui.

El Jordi i darrera el Montsent de Pallars.

El refugi Colomina (2410m) el trobem tancat però amb signes d'estar obert, ens quedem sense refresc i continuem avall fins la Portella. Aquí tombem en direcció nord-oest (NW) i deixem l'itinerari del GR-11 que havíem seguit des del Blanc.

L'Amadeu "vedette" respirant una mica.

Davant nostre hi ha una gran extensió plana que és el llarg estany Tort. Fem la llarga travessa i llavors dubtem sobre si atacar el Coll dels Gavatxos o la collada de Delhui. Finalment ens decantem pel pas més baix que és el de Delhui (2570m).

El Jordi, l'Oriol i darrera la "vedette".

La pujada no té cap complicació llevat dels últims metres on és més dret i quan passem nosaltres la neu està transformada dificultant molt la marxa damunt dels esquís. Quasi tothom opta per pujar a peu. Les vistes precioses. En una banda el Montsent de Pallars i (2883m) a l'altra el bonic coll de Contraix.
La baixada sense cap història ni interès fins al punt on s'ha de passar per sota de les agulles de Delhui per anar a petar al refugi de l'Estany Llong (2000m). Hem col·locat les pells i realment hi ha un tram força, força exposat. Alguns ho han passat pitjor que els altres però realment, la caiguda que hi ha és considerable.

L'Amadeu traient les pells després de passar-ho malament en el tram exposat.

Tot seguit ens fiquem per un tram de bosc, amb neu fonda molt difícil d'esquiar i on se'ns ha fet molt complicat orientar-nos. Tot i això, ho hem clavat i hem arribat directes al refugi.
I com cada tarda la rutina de sempre. Material a eixugar... però sense dutxa. Ens retrobem amb una parella d'Olot que també ha fet nit com nosaltres al Blanc. Ells han fet coll de la Valleta Seca, Valleta Seca, Mallafré, Sant Maurici, Portarró d'Espot i Llong. Diuen que els dos descensos molt bonics. També ens comenten que tot i estar mes alt, el pas del coll dels Gavatxos és molt millor que Delhui. El pas en si, no, però t'estalvies el franqueig tant exposat per sota de les agulles de Delhui i el descens dels Gavatxos és molt més bonic que el de Delhui. O sigui que ja ho sabeu.

Esquí de muntanya: 4t dia de l'Esquís de foc. Travessa pel PN d'Aigüestortes i St. Maurici.

4a etapa

Ens llevem com cada dia i afrontem "l'etapa" d'aquesta volta al Parc batejada per nosaltres com l'Esquís de Foc. Sense cap mena de dubte, el Contraix és a la Carros de Foc, el que el Triadó és a la Pedals, o Alpe d'Huez al Tour. Per despertar-te 800m de desnivell quasi sense escalfar.

L'Amadeu sortint del Llong.

Esmorzem tot el poc menjar que ens donen. El Jordi treu foc pels queixals. Ell té metabolisme d'esprinter i necessita més aliment que una persona normal ;), però bromes apart, tant el sopar com l'esmorzar molt pobre. Pobre com les instal·lacions. Els serveis estan a l'exterior, o sigui que a l'hivern t'ho penses bastant abans de sortir del refugi. I com a cirereta, el personal. Quina llàstima. Però com que per trons has de pernoctar aquí... doncs com diu ma germà: "ajo i agua (a joderse y aguantarse)". Tant bé que havíem estat a Amitges i al Blanc :(

Al fons la collada de Delhui.

La "vedette" a les raspes de Contraix.

Per sort, ràpidament fiquem les pells als esquís. Tan sols hem baixat per un caminet uns 500m fins arribar a un petit pont de fusta. La pujada va seguint un ample barranc per la zona amb menys vegetació. Poc a poc, aquesta ens anirà abandonant així com es suavitza la pendent, tan sols interromput per un petit llom que ens porta a una bonica pala tota gelada (N/NE). Segons el mapa d'Alpina es tracta de les Raspes de Contraix. La pujada, delicada, ens fa guanyar metres ràpidament i ens deixa a tocar del colladet de Contraix.

Últims metres del collet de Contraix.

Planegem per l'estany de Contraix i acabem els 150m. que ens falten fins al collet (2790m).

El Jordi baixant el collet.

Els primers metres del descens tenen bastant inclinació però progressivament va minvant. El descens sense cap història fins l'últim estanyet abans de l'estany Negre on fiquem pells per pujar els encara no 100m. de desnivell fins al refugi Ventosa i Calvell (2420m).

L'Amadeu calçant-se els esquis.

 Un cop al refugi, intento tornar a ficar les pells als esquís. Les tinc mullades i he fet l'última pujada gràcies a la cinta americana. L'Oriol, es troba amb la seva amiga Aracel·li dintre al refugi. Després d'una bona estona surt amb llaunes de refresc i recompensa la nostra espera ;)

El Jordi deixant-se anar.

Comencem a pujar, superant diferents lloms i jo l'hi he de demanar les ganivetes al Jordi, una pell se m'ha desenganxat. El temps comença a empitjorar i el vent augmenta. Intento fer conversions amb poca inclinació perquè l'esquí sense pell, tot i la ganiveta, marxa enrere fàcilment.
Al coll Oelhacresta ens refugiem en uns blocs de granit i iniciem el descens fins al refugi de la Renclusa. La neu s'ha fos molt ràpidament en els 3 dies que hem estat fora.

La "vedette" enfonsada fins la cintura.

Els 4.

Al refugi fiquem esquís a la motxilla i cap a baix al cotxe sense algun ensurt típic de les neus fondes de final de temporada.
Ens hem guanyat unes bones cerveses que fem al bar Manolo de Pont de Suert on ens atipem de tot allò que no hem pogut gaudir durant la ruta. El Jordi, actua com amfitrió i ens paga el sopar. Merci Jordi.

Han estat 4 jornades molt boniques, amb una companyia immillorable, on hem invertit entre 7 i 9 hores per fer cada jornada amb parades, fotos, vídeos... tot inclòs. Els metres de desnivell que surten, molt aproximadament, són uns 4400m (1600, 800, 800, 1200) bastant assequibles llevat d'algum tram aïllat.

El Jordi va fer un muntatge de la sortida molt bonic, el podeu veure aquí.

Esquí de muntanya: Pico Bonneco (2659m) PD, S2

Em sona el despertador i NOOOOOO! Quina son!
Mentre m'acabo de fer la bossa i passejar la gossa (s'ha de tenir ganes de passejar-la a les 6 del matí!) vaig repassant que no m'estigui deixant res. Tot sembla en ordre. El Jordi i l'Andrea no tarden en recollir-me per casa. Un salt dins del cotxe i cap a Benasque (Huesca).
Arribem a una hora prou decent per fer activitat. Tot i això, és dissabte i no ens deixen aparcar als Llanos del Hospital, està ple. Ho fem un quilòmetre abans, en un aparcament de terra/neu. Amb la calma ens anem canviant. Fa un fred que pela. Mirem per últim cop la ressenya i cap amunt. Avui volem fer el Sacroux, centinella etern de la Maladeta nord.
Segons la ressenya que tenim hem de baixar fins als Llanos i després tombar a ma esquerra, en direcció nord directe cap al cim. Nosaltres, per no perdre altura, tracem una diagonal imaginària fins on s'acaba el bosc i serpentejant una mica ens en sortim prou bé.

Ja ens trobem per sobre de la zona més "complicada". Però aquí ve la primera cagada (o no!). Li dic al Jordi que segons el que hem llegit la ruta sorteja un petit tossal per la dreta (E). Hi veiem massa flanqueig i seguim la vall cap a l'esquerra. Primer dubte. El que veiem no ens quadra amb el mapa. Ni els cims ni les dues canals. Tirem per la més ampla (N) i més coherent fent cap a l'Ibón de Gorgutes.
Des d'aquest punt ens falta una mica de perspectiva de tota la vall però ens fiquem per una canaleta una mica delicada que ens fa acabar de suar la cansalada. Més de 30 voltes maria!
Ara si que es veu bé la vall i tota la Maladeta. Treiem el mapa i continuem flipant. De tots els cims que hi ha a la carena no sabem quin és el nostre. Mentre esperem a l'Andrea que està curtint-se a marxes forçades en això del "randonee" li comento al Jordi que davant del fracàs en la lectura de mapes anem a fer el més esquiable (que ara ja sé que és el Sacroux).

El Bonneco (pedregós) i a la dreta el Sacroux (el més esquiable).

De fet, no es que el volguessim fer per res especial, però l'orgull baronil i la imatge mental que ens hem format ens diu que aquell cim que li indico al Jordi no és el Sacroux i ens comencem a encarar cap a la tradicional encigalada que ens acompanya a totes les sortides. Continuem cap a l'oest (W). La cosa es va ficant dreta i s'ha de decidir per on pugem o estem disposats a fer-ho. Aquí no decideixo jo.
L'andrea va justa de forces i ens recorda que això és motiu més que suficient com per no equivocar-nos més en el nostre itirenari. Quan s'ha d'equipar amb els crampons la sortida per ella adquireix una altra dimensió fins ara desconeguda. "Com us podeu divertir fent això..." va dir. En vista del moment íntim que els unia als dos continuo pujant per la canal més assequible. Vaig escoltant estires i arronces per baix però no estic per intimitats. El meu cap continua donant voltes. No es normal que fiquis un cim així en un llibre d'itineraris de muntanya. Jo estic en una zona de déu fer 55º. Aconsello al Jordi anar a buscar directament la collada. Jo m'he fotut en un "berenjenal" brutal pel fet de voler arribar directament al cim. Desgrimpo uns metres i ja estic a la colladeta on estan la parella. Amb el Jordi coincidim que aquell no és el Sacroux. Intentem crestejar cap a l'est (E) però ens esfonsem fins els genolls i continuar és anar a buscar el que no tenim.

El Jordi, l'Andrea i jo arribant al cim.

Treiem pells i cap avall. El Jordi i l'Andrea no veuen molt clar això de baixar esquiant el que has pujat amb crampons però s'hi fiquen.
Baixem direcció el puerto de la Glera i després entenem la cagada que hem fet pujant. El descens l'hem fet per on haviem de pujar. Que calamars!
I si us penseu que s'acaba la sortida encara falta la cirereta del pastís, el bosc. Busqueu la zona més clara de l'esquerra (E). No us farà falta treure els esquis com a nosaltres. Si haguéssim sortit dels Llanos no haguéssim tingut "l'emboscada" que hem tingut però que serien les sortides sense aquestes encigalades?

L'Andrea en el descens del tram de bosc.

En total l'horari seria d'unes 6 hores i 1000m de desnivell. La dificultat seria Poc Difícil i S2 (la canal de descens del pic S4). Aquesta dificultat és evitable amb el descens amb crampons. Si voleu veure-ho al wikiloc en Jordi ho té penjat aquí.