Btt: Pedals d'Occitània

La Pedals d'Occitània és el nom que rep la ruta de pagament que recorre el Baish Aran i Comminges, situat dins la regió francesa del Midi-Pyrénées i al sud del departament de la Haute-Garonne.

Pedals d'Occitània en 3 etapes

Es tracta d'un recorregut de 227 km i 6000 metres de desnivell positiu acumulat que més o menys són les mateixes dades per a les rutes més populars.

Vall de Varradós i al fons el massís de la Maladeta

Fem una ràpida divisió i ens surten 3 etapes (aconsellable si es té una mínima condició física):

• Etapa 1: Vielha-Bourg d'Oueil
• Etapa 2: Bourg d'Oueil-Aspet
• Etapa 3: Aspet-Vielha

Nosaltres, un cop més, prescindim de l'organització per preparar la ruta i contactem directament amb els allotjaments per fer les reserves. No hem tingut cap mena de problema i els preus, com és habitual, són els mateixos que si ho fem a través d'una empresa. Si us interessa la versió organitzada us deixo aquí l'enllaç de la seva web.

   

El bonic poble medieval de Saint-Bertrand de Comminges i Aspet

D'aquesta ruta hem trobat fins i tot el "roadbook" escanejat i que us podeu descarregar (amb una petita cerca pel google s'aconsegueix l'enllaç). Nosaltres trobem més pràctic anar seguint el track amb el GPS. El track de les diferents etapes el podeu descarregar accedint al wikiloc i cercant-me com a usuari (fartet) o anant-hi directament a través de la imatge satèl·lit que hi ha en aquesta entrada i clicant sobre el símbol de "play". Per molts pot semblar obvi però algú em va preguntar com fer-ho i ho aclareixo.

El nostre equipatge per a tres dies.

Vam llegir que era una ruta per fer sense porta equipatges. Després de consultar-ho amb el bon amic Fidalgo, coneixedor de la zona, ens va dir que en aquesta ruta les pujades eren pujades i les baixades eren baixades (que bonic quan escoltes aquestes paraules, t'estan parlant de l'essència del btt). Res a veure amb la sobrevalorada pedals de Foc. Doncs si ho diu en David, això va a missa. Utilitzarem una motxilla petita tipus "Camelbak" però sense la bossa per l'aigua (per poder-hi encabir més coses). Sempre dic que la mida de la motxilla/equipatge et marca la quantitat de coses que t'enduràs. Si no vols portar molta cosa, agafa una motxilla petita perquè l'experiència em diu que sempre acabes omplint la bossa. Així doncs, amb el límit d'aquesta mini motxilla com a equipatge afrontem tres dies de bicicleta de muntanya. I tot sigui dit, aquest cop ens hem superat. Anem "rotllo minimalista" total! Com va dir en Miles van der Rohe "less is more".

De la web oficial de la ruta he agafat algunes dades sobre l'itinerari que fico literalment:

• Altura mínima: 374 metres (Encausse Les Thermes).
• Altura màxima: 1851 metres (Coll de les Paloumères).
• 227 Quilòmetres.
• 6000 metres desnivell positiu.
• 6000 metres desnivell negatiu.
• 44% Pista forestal, 36% carretera semi-asfaltada, 20 % camí.
• Coll més llarg: Coll de les Paloumères (1851 metres), 22 quilòmetres de pujada al 5,4%.



Ramat de corders al port de Balés

• Colls més durs: La Couage (960 metres) 3,7 quilòmetres al 9,6%. Coll de Saubaga (1372 metres), 11,5 quilòmetres al 6%.

De la ruta oficial hem fet alguna variant més elegant però podem dir que quasi la totalitat de l'itinerari és el mateix. A diferència d'altres "pedals" aquesta la recomano totalment. Això és bicicleta de muntanya. La frondosa vegetació del Pirineu atlàntic, la gastronomia dels allotjaments, els paisatges, els pobles occitans on encara es respira a muntanya (no es pot dir el mateix de l'explotada Val d'Aran), el recorregut espectacular i sobretot l'aspecte esportiu. Una ruta cinc estrelles. En David feia anys que em deia que l'havia de fer i realment tenia tota la raó. Tardareu a oblidar-la.

Btt: Corriols per Poblet

Sona el despertador ben aviat i passo a buscar el Carlos. Hem quedat a Sudanell amb el Ferran, l'Emili i un amic seu. El Fernandito m'havia convidat a fer una ruta per Prades. Sembla ser que la sortida és per Poblet. Explica-li que no és el mateix. És un noi feliç on els hagin. És cert que la ruta arriba a 6 quilòmetres de Prades però els cotxes els deixem a Poblet. Per mi és un canvi bastant significatiu. Per Prades no hi he estat mai en bicicleta, en canvi, aquesta zona de Poblet, fa molts anys que la conec (aquests corriols d'avui els vagi fer per primer cop el mil·lenni passat!, fa 15 anys, com passa el temps!).
Tot i això, aquesta és una sortida "pata negra" (pujada per bona pista i descens per corriol). Bicicleta de muntanya en estat pur. 100% recomanable. Amb un plus afegit. Es pot visitar el monestir de Santa Maria de Poblet (visita obligatòria). Espectacular monestir del s.XII on hi ha les tombes d'uns quants reis Aragonesos (Jaume I el Conqueridor, Pere el Cerimoniós, Ferran d'Antequera, Martí l'Humà...).

Corriols per Poblet

Aparquem a la zona d'estacionament del monestir de Poblet. És un quart de deu del matí i tan sols s'hi veuen altres ciclistes. La primera part de la ruta recorre el Paratge Natural d'Interès Nacional de la Vall del Monestir de Poblet o el bosc de Poblet, que és el nom amb que es coneix popularment. La normativa d'aquesta zona regula l'ús de la bicicleta. Tingueu-ho present.
Sortim cap a la dreta (E), per la TV-7007, on a pocs metres hi ha la font de l'abat Siscar. Omplim els bidons (important tastar la qualitat de l'aigua de les diferents fonts abans d'omplir-los). Continuem la lleugera pujada una mica més de mig quilòmetre fins al camí que puja cap a la Pena (direcció sud). Aquí, després de dues corbes tancades, anem guanyant altura paral·lels al barranc de la Pena. A l'arribar a la primera d'un seguit de corbes tancades (corba cap a la dreta en sentit ascendent), hi ha una cruïlla de camins. A l'esquerra, hi ha una cadena i una sendera que es fica cap a dintre del bosc. Ens hi fiquem (S). És un corriol que fem de pujada i que ens fa "apretar" de valent, l'últim tram és d'allò més exigent. Hi surten rampes del 16% amb pedra poc compactada. Molt bonic.

La bicicleta del Carlos a la Mola d'Estats

Enllacem amb una pista i continuem l'ascens per bon camí fins al coll de la Creu de l'Ardit. Ens trobem en la part alta i els camins i cruïlles apareixen cada dos per tres. Nosaltres, sempre en direcció sud fins al coll de la Mola i després, sempre per camí, cap a la Mola del Guerxet (1120m), la Mola del Quatre Termes (1120m) i per sendera fins la Mola d'Estats. Impressionant balcó de pedra amb vistes cap a tota la vessant sud. Aquí ens mengem l'entrepà alguns, les barretes els altres, però tots gaudim de les boniques vistes.
Després d'aquest descans comença el "showtime". Corriols i més corriols. El Carlos, que va amb una "full suspension", té el repte de deixar-me enrere (jo vaig amb una rígida). No perdona ni quan el corriol és pla. Ens fiquem cap a l'est, una zona coneguda com els Cogullons (em sona que hi ha un refugi lliure). Hi ha un tram que coincideix amb el GR-171-4 que ens torna a portar al coll de la Mola. Imprescindible consultar el track. Si aneu molt ràpid us passareu els corriols.
Del coll de la Mola al coll del a Creu d'Ardit, un altre corriol bastant entretingut. Una neteja de rocs el faria molt més divertit o sigui que si algú s'anima...
Continuem fins al mirador de la Pena per sendera. Parada obligatòria. Des d'aquí veiem tota la pujada i el monestir. Tan sols les vistes ja mereixen el viatge. Compte amb la gent que ens puguem trobar a peu. Generalment ja fa estona que estan ben a la vora perquè el soroll estrident dels discs espanta fins i tot a les plantes, però teniu en compte que aquestes senderes són per a vianants. Molta precaució.  

Mirador de la Pena

Tornem al camí que hem fet de pujada i tan sols fem una curta recta en direcció oest i agafem un altre sender que està senyalitzat amb un pal indicador (en una corba de dretes en sentit de baixada). Aquest és un altre tram "pata negra". El Carlos, cansat de sentir el meu alè al seu clatell (res de pensar en "mariconades"), accelera fins i tot en els curts trams d'ascens. Realment el descens és vertiginós.
La satisfacció és tan plena que arribats a la pista decidim tornar a pujar fins a la Pena. Sempre es preferible evitar la pista per fer el descens. Anem cap al mític Matarrucs. Un altre corriol cinc estrelles que s'agafa en una corba d'esquerres (en sentit de descens) on hi ha un dipòsit d'aigua rectangular. Compte que aquest corriol és molt ràpid i té dos punts bastant tècnics. El primer, una zona molt dreta amb dues petites corbes quasi juntes, on llepa de mala manera l'Emili que anava marcant el pas, i el segon, unes escales bastant altes (per una rígida) on em falta espai per traçar el gir (i he d'anar a buscar la bicicleta una metres a sota del marge). Sense més dificultats arribem al barranc de la Pena i els primers metres del camí que hem fet de pujada.
Bonica sortida, de les imprescindibles de la zona. Són poc més de 30 quilòmetres i 1000 metres de desnivell. Per passar un matí d'allò més complet que, com he dit abans, podem arrodonir amb la visita al monestir i gaudir de l'àmplia oferta gastronòmica de la zona. El pàrquing que hem deixat quasi desèrtic és ara una bullícia. El Carlos no se'n sap avenir.

Graduació de l'esquí de muntanya

Les graduacions de dificultat de les diferents activitats ens serveixen per fer-nos una idea del nivell que ens trobarem o se'ns exigirà. Són habituals, quasi imprescindibles, en l'escalada o l'alpinisme. Quan es tracta de fer altres activitats no s'acostumem a utilitzar tant però això no vol dir que no siguin necessàries. En l'esquí de muntanya també existeixen graduacions o diferents sistemes per poder transmetre la dificultat d'un itinerari o una sortida. Jo us deixo un resum de l'escala alpina que he trobat a la web camptocamp.

ESCALA ALPINA

Desenvolupat pel Club Alpí Suís i popularitzat per François Labande, inclou dues informacions: una que avalua el conjunt de les dificultats d'un itinerari (acotació global) i una altra que avalua les dificultats màximes trobades en el descens (acotació puntual).

Acotació global esquí 

El grau global estima el nivell general de les dificultats (i si aquestes es mantenen) proposades per un itinerari. Es té en compte també l'altitud i la durada de l'itinerari. L'escala utilitza les mateixes denominacions que la acotació global alpina utilitzada en alpinisme però NO tenen correspondència.

• F (Fàcil): Relativament pla, sense obstacles. No hi ha perill de relliscar o perdre el control durant la pujada i no hi ha pendents forts a la baixada (aprox. 25 °).
• PD (Poc Difícil): Vessants obertes amb trams costeruts i alguns obstacles però els trams amb pendent són curts a la pujada i no costeruts en la baixada (aprox. 30 °). Es matisa en PD-, PD i PD +.
• AD (Alguna cosa Difícil): L'ascens requereix fer ziga-zaga i hi ha passos costeruts que no poden evitar-se. Els trams de pendent són llargs i amb risc de ferides en cas de relliscar. A la baixada, els "crux" (punts obligats on hi ha la màxima dificultat) són curts però costeruts (girs curts necessaris, aprox 35 º). Es matisa en AD-, AD i AD +.
• D (Difícil): Ascens costerut amb obstacles. La baixada ofereix trams costeruts llargs, entre roques i/o arbres amb risc fatal en cas de gel. Els "crux" són curts i estrets o llargs i costeruts (aprox 40 °). Es matisa en D-, D i D +.
• TD o MD (Molt Difícil): Ascens amb fort pendent, precipicis i molts obstacles. Hi ha trams amb passos molt costeruts (aprox. 45 °) i congostos amb risc fatal en cas de caiguda. La baixada proposa "crux" llargs i costeruts on els girs en salts i el derrapatge són necessaris. Es matisa en TD-, TD i TD +.
• ED (Extremadament difícil): Pendent summament empinada sense punts segurs de detenció. Itinerari molt exposat. "Crux" llargs i molt empinats a la baixada (aprox. 50 °). Només és possible fer girs en salt i derrapatge. Es matisa en ED-, ED i ED +.

És important recordar que és una acotació global per l'esquí i no per l'alpinisme. Un corredor pot fàcilment merèixer un D en esquí sense superar l'AD o PD en alpinisme.

Acotació puntual esquí

És complementari de la acotació global. Avalua la dificultat del pas més difícil de la baixada esquiant. És principalment funció del pendent però presa també en compte l'exposició.
Els seus nivells són:

• S1: itinerari fàcil que no requereix tècniques particulars. Un camí per a vehicles per exemple.
• S2: Pendents una mica costeruts (25 º) però àmplis (hi ha molt lloc per girar).
• S3: Pendents fins a 35 ° (igual que les pistes negres més costerudes de les pistes d'esquí). L'esquiador ha de poder baixar per qualsevol tipus de neu sense dificultat tècnica.
• S4: Pendents fins 45 ° si l'exposició no és elevada. A partir de 30 ° i fins a 40 ° si l'exposició és forta o el tram estret. Una molt bona tècnica d'esquí és indispensable.
• S5: Pendents de 45 a 50 ° o més si l'exposició és baixa. A partir de 40 º si és elevada. A més d'una tècnica perfecta, requereix molta concentració i control emocional.
• S6: Més enllà dels 50 ° de pendent si l'exposició és forta (sol ser!). Si no, a partir de 50 ° en trams curts i poc exposats.
• S7: Trams de 60 ° o més o salts de penya-segats rocosos en terreny molt costerut i/o exposat.