Btt: Volta a Lanzarote o Pedales de Lava (ruta 9)

El Jordi pedalant per la zona de los Verdes

La volta a Lanzarote (ruta 9) o Pedales de Lava en la seva versió organitzada i de pagament, és una ruta circular a l'illa de Lanzarote i l'illa de la Graciosa (una etapa opcional).

El Cabildo de Lanzarote, que és l'òrgan de govern d'aquesta illa, té senyalitzada aquesta volta circular com a ruta 9.  Podeu trobar informació de la ruta per Lanzarote aquí o a la pàgina de l'empresa que en fa l'explotació turística com a Pedales de Lava. Alguns trams estan millor senyalitzats que d'altres o sigui que us recomano portar un GPS o un plànol de l'illa amb la ruta prèviament marcada.

Podeu consultar altres informacions per organitzar el viatge a www.cabildodelanzarote.com. 

Les 6 etapes de la volta a Lanzarote

La ruta és d'uns 250 quilòmetres i 3500 metres de desnivell que nosaltres hem dividit en 5 etapes (més una matinal extra):

• Etapa1: Puerto del Carmen-Órzola
• Etapa 2: Illa de la Graciosa
• Etapa 3: Órzola-Caleta de Famara
• Etapa 4: Caleta de Famara-Playa Blanca
• Etapa 5: Playa Blanca-Puerto del Carmen
• La Geria

Camí de la Graciosa

Arribant a Famara

El plantejament que ens hem fet de la ruta ha estat diferent a la Pedals de Foc. En la Pedals fèiem tota la ruta seguida, sense parar a dinar, condicionats per l'escassetat d'establiments i la durada de les etapes. Aquí però, el gran condicionant per dividir la ruta ha estat l'allotjament. Hem contactat amb el servei d'informació turística de l'illa i ens han passat un extens llistat de tots els allotjaments. Per la web, molts d'aquests, són difícils de trobar, sobretot a Órzola i Famara. Ens ha estat de gran ajuda.

Arribant a Timanfaya

Les etapes en si, llevat de la tercera, no representen cap repte extraordinari a nivell físic. La curta distància, tot el dia per endavant i el poc desnivell afavoreixen el ritme calmat i les parades turístiques. Hem tingut temps de banyar-nos a la platja quasi cada dia. I anant amb qui anava, el més importat de tot: entaular-nos a l'hora del dinar com Déu mana. L'Albert i el Jordi no perdonen (tot i que no s'han queixat gens).
Una altra cosa és l'aspecte psicològic. Important més que no pas l'aspecte físic. Costa adaptar-se al terreny. Sobretot el dels primers dies. Les últimes etapes són més similars al que ens podem trobar per aquí Catalunya. Els corriols plens de rocs, els impactes a les llandes, els cops a les bieles, pedalar per la sorra, l'escassetat d'aigua...costa, sort que el paisatge volcànic, diferent a tot el que tenim a casa, compensa amb escreix.

Algunes dades sobre la sortida:

• Altura mínima: 0 metres, nivell del mar
• Altura màxima: 620 metres (Peñas del Chache)
• Tipus de camins: Carril bici, carretera, pista forestal compacta i característica sendera de roca volcànica.
• Sortida i arribada: Puerto del Carmen
• Nombre d'etapes: 5. La etapa per l'illa de la Graciosa és opcional.
• Es visita quasi totes les poblacions de l'illa.
• Recomanable visitar la zona de vinyes i bodegues de la Geria, per on no passa aquesta volta a Lanzarote.

Dura rampa pels Ajaches

Un dels problemes d'organització ha estat les bicicletes. Les pròpies o les lloguem a l'illa?. Ens hem decantat per llogar-la a l'illa. Arribar a l'aeroport i que et diguin que una bicicleta arribarà en un altre vol pot suposar un greu contratemps, tot i tenir un dia de marge (excloent el dia d'arribada i el de partida). Hem assegurat el tret i les hem llogat a Lanzarote, concretament a Tommy's Bikes. Ho porta un noi estranger que es diu Andreas i ens ha tractat d'allò més bé. Tot i estar a Costa Teguise ens les ha portat a l'hotel i va fer tots els canvis mecànics que li havíem demanat que fes (suport per a les alforges, frens de disc, pedals automàtics...). La recollida també ha estat a l'hotel o sigui que un 10 per l'Andreas.

En l'allotjament hem tingut un petit problema. A l'hotel no ens guarden l'equipatge mentre estem de ruta. No ens ho podem acabar. Argumenten que no tenen cap habitació on deixar-ho i això que l'hotel, petit, petit no és. Comencem bé. Al Jordi li ha faltat temps per trucar a l'Andrea, la seva novia/dona/parella/amor. En poques hores tenim un nou i molt millor allotjament. Quina eficiència Andrea. Ole, ole ole!

Pujant a la Montaña Tinasoria

Aprofitant que anem a sopar deixem les maletes al nou hotel, d'on encara no en som clients, i aquests, sense cap tipus de problema, ens permeten deixar les maletes en una habitació que tenen habilitada. Quina diferència d'atenció. Són els apartaments Lanzaplaya. Piscina, apartaments ben situats i bastant nous. Bona elecció Andrea!
Hem decidit deixar les maletes avui perquè així demà, de bon matí, podem començar a fer ruta sense perdre el temps anant carregats amunt i avall.

Btt: La Geria (Lanzarote)

Vinyes característiques de la Geria

Sona el despertador i encara estic a Lanzarote. Demà ja tornem cap a casa però encara ens queda un dia de bicicleta. El Jordi i jo decidim fer una sortideta matinal, aprofitant que encara tenim un dia de lloguer de les bicis. L'Albert, que amb el que ha fet aquests dies ja en té prou, farà de "guiri". Piscina i platja. Visitarem la zona vinícola de La Geria.

La Geria (Lanzarote)

El Jordi pujant cap Tías

Metres finals de Montaña Tinasoria

Baixant entre les vinyes

El Jordi i jo sortim de Puerto del Carmen cap al nord (N). L'objectiu és arribar a la Montaña Tinasoria (503m). Després de vorejar un camp de golf i anar un centenar de metres paral·lels a la carretera que puja cap a Tías, creuem una rotonda i fem mig quilòmetre direcció oest (W) per tornar a seguir un camí cap al nord fins a un quilòmetre abans d'arribar a Tías, on hi arribem per carretera. L'asfalt ens deixa aviat i després d'un lleuger descens tornem a pujar per camí fins a la LZ-502, on recuperem l'asfalt i les fortes rampes fins a l'Asomada. El camí té una pendent constant que ens fa guanyar metres ràpidament. La Montaña Tinasoria ens fa treure la "carbonilla" però arribem a dalt. Les vistes cap a la banda oest de l'illa mereixen l'apretada. Aquí m'adono que vaig amb la coberta trencada. Hi tinc un forat i la càmera aguaita com si fos un petit globus. La cosa no està per fer molt el cabra. Intentem fer una retirada digna i tirem cap avall, cap a l'oest (W), quasi fins a Uga (al cantó de Yaiza, 4a etapa de la volta a l'illa). 

El Jordi pedalant per camí

Per sobre de Conil

Pugem per carretera en direcció La Geria (NE) i passades les bodegues, a un quilòmetre, ens fiquem per camí cap a l'est (E) pel Camino Bilbao. Abans de la població de Conil pugem la muntanyeta que queda al nord. Després d'un breu descens per corriol fem un tram de la carretera LZ-503 per donar el tomb a la Montaña Tersa, des d'on iniciem el descens cap a Tías. D'aquí sense cap altra complicació i per camins arribem a Puerto del Carmen.
S'ha acabat la bicicleta per les Canàries. Avui quaranta quilòmetres i encara no vuit-cents metres de desnivell. Bon comiat del viatge tot i l'avaria de la coberta. Pocs llocs de l'illa ens han quedat per visitar.
Aquesta nit fem l'últim sopar (ja tenim localitzats uns "T-Bone" i un restaurant) i a pensar quina és la pròxima que muntem. Setmana ben aprofitada i recomanable, per fer bicicleta per paratges molt diferents als de Catalunya.

Els "pitbulls" en plena "carnisseria" lluitant contra els T-Bone

Btt: 5è. dia de la volta a Lanzarote o Pedales de Lava (ruta 9)

La son no impedeix als "pitbulls" endrapar

Sona el despertador i m'estiro com un gat. Avui acabem la ruta, la pedales de Lava. L'última etapa. Sembla que aquesta jornada no tenim gaire "turisme" i farem bicicleta de debò! això espero. Són encara no 40 quilòmetres i uns 800 metres. El mateix desnivell que la jornada d'ahir però amb menys de la meitat dels quilòmetres.
Decidim fer l'esmorzar de buffet a l'hotel. No veurem cap població fins al migdia i pel que hem experimentat aquests dies, fer un cafè amb llet pel matí està car. Quasi tan difícil com veure pingüins a l'illa. Així doncs, esmorzar "a muerte" de dolç i salat. S'ha de menjar sempre com si fos l'últim cop. Mai se sap com acabarem la jornada (tampoc us passeu que després no us podreu remenar!).

5a etapa Playa Blanca-Puerto del Carmen

Sortim pedalant suaument pel port esportiu de Playa Blanca, en direcció cap a l'est/sud-est (E/SE). Seguint els corriols que van paral·lels a la costa creuem dues platges abans d'arribar a la famosa Playa del Papagayo. El petit bar qui hi ha al capdamunt d'aquesta platja serà l'última cosa civilitzada fins la petita població de Playa Quemada.

   

Primers trams de sendera de baixada, de pujada per la sorra i la bonica Playa del Papagayo

A Playa Mujeres, la primera de les platges que hem creuat, hem entrat en una àrea qualificada amb el nom de Monumento Natural de los Ajaches. No us confongueu amb els apatxes d'Amèrica. Tot i que el terreny podria fer pensar que en qualsevol moment apareixeran, res de res, aquí no n'hi ha (i si n'hagués encara cobrarien entrada per poder-los visitar). He estat llegint la descripció d'aquest paratge i crec que exageren bastant en els adjectius. Tant, que he hagut de revisar les fotografies nostres per contrastar els records de la meva memòria. Muntanyes ermes on les hagin res mes. No espereu trobar res excepcional. Com a molt algun ramat de cabres.

Pujada "100% ciclable"

Però bé, continuem amb la bicicleta. Tota l'etapa fins a Playa Quemada és igual. Aquesta zona ha patit una forta erosió fluvial per tractar-se de materials tous. El camí va baixant a les rieres, amb materials molt fins, que dificulten la marxa i es puja per pistes pedregoses o senders, bastant exigents a nivell físic i tècnic. És un puja i baixa constant.
El pitjor tram és el Barranco de la Casia. La mínima inclinació de la bicicleta fa que la roda del davant perdi tracció i acte seguit la bicicleta caigui al terra (i si no estem atents nosaltres també caurem).

L'Albert baixant "a fondo"

De les últimes apretadetes de l'Albert

Quasi al cantó, hi tenim una platja amb un nom bastant original, Playa de la Arena (com s'ho han "currat"). Durant aquests dies, hem pogut comprovar que molta llum a l'hora de ficar nom als accidents topogràfics no tenen. El topònim Montaña Bermeja te'l trobes a tots els llocs. És cert que les muntanyes amb aquest nom presenten un color vermellós però una mica d'imaginació si us plau. No dic que li fiquin noms estrambòtics. No. Montaña Bermellona, Montaña Roja, Montaña Colorada, Montaña Carmesí, Montaña Grana serien altres possibilitats per referir-se al color. Però bé, el cas és que a la Playa de la Arena (negra) ens banyem una bona estona fent de "sirenitas". Hi ha un descens en ziga-zaga espectacular que porta a la platja pel sud. Sendera bastant tècnica i dreta. Pel nord hi tenim un altre descens interessant. L'Albert ha fet el nord, el Jordi el sud i jo tots dos.  

Foto de grup a la Playa de Arena (negra o oscura)

Encara amb el cul mullat del bany arribem a Playa Quemada on mengem en el restaurant 7 islas. El propietari és una persona molt simpàtica que xerra pels descosits. Aprofita qualsevol comentari per ficar-se a parlar amb tu. Hem menjat un menú bastant correcte, asseguts a la terrassa davant de la platja.
Continuem cap a l'exclusiu Puerto Calero i resseguint el passeig marítim arribem al destí final i lloc d'inici. Puerto del Carmen. Anem al nou hotel i després de deixar les bicicletes a l'habitació on ens tenien guardades les maletes, ens fiquem el banyador, avui sí, i a jugar com a nens a la piscina. Feia anys que no em llençava en bomba! Una sessió de fotos aquàtiques i a pensar que fem demà.

 

 

Diverses fotos dels protagonistes d'aquesta ruta, el Raül, L'Albert i el Jordi (ara veig que sempre estem en el mateix ordre a les fotos de grup, curiós no?)