Graduació de l'esquí de muntanya

Les graduacions de dificultat de les diferents activitats ens serveixen per fer-nos una idea del nivell que ens trobarem o se'ns exigirà. Són habituals, quasi imprescindibles, en l'escalada o l'alpinisme. Quan es tracta de fer altres activitats no s'acostumem a utilitzar tant però això no vol dir que no siguin necessàries. En l'esquí de muntanya també existeixen graduacions o diferents sistemes per poder transmetre la dificultat d'un itinerari o una sortida. Jo us deixo un resum de l'escala alpina que he trobat a la web camptocamp.

ESCALA ALPINA

Desenvolupat pel Club Alpí Suís i popularitzat per François Labande, inclou dues informacions: una que avalua el conjunt de les dificultats d'un itinerari (acotació global) i una altra que avalua les dificultats màximes trobades en el descens (acotació puntual).

Acotació global esquí 

El grau global estima el nivell general de les dificultats (i si aquestes es mantenen) proposades per un itinerari. Es té en compte també l'altitud i la durada de l'itinerari. L'escala utilitza les mateixes denominacions que la acotació global alpina utilitzada en alpinisme però NO tenen correspondència.

• F (Fàcil): Relativament pla, sense obstacles. No hi ha perill de relliscar o perdre el control durant la pujada i no hi ha pendents forts a la baixada (aprox. 25 °).
• PD (Poc Difícil): Vessants obertes amb trams costeruts i alguns obstacles però els trams amb pendent són curts a la pujada i no costeruts en la baixada (aprox. 30 °). Es matisa en PD-, PD i PD +.
• AD (Alguna cosa Difícil): L'ascens requereix fer ziga-zaga i hi ha passos costeruts que no poden evitar-se. Els trams de pendent són llargs i amb risc de ferides en cas de relliscar. A la baixada, els "crux" (punts obligats on hi ha la màxima dificultat) són curts però costeruts (girs curts necessaris, aprox 35 º). Es matisa en AD-, AD i AD +.
• D (Difícil): Ascens costerut amb obstacles. La baixada ofereix trams costeruts llargs, entre roques i/o arbres amb risc fatal en cas de gel. Els "crux" són curts i estrets o llargs i costeruts (aprox 40 °). Es matisa en D-, D i D +.
• TD o MD (Molt Difícil): Ascens amb fort pendent, precipicis i molts obstacles. Hi ha trams amb passos molt costeruts (aprox. 45 °) i congostos amb risc fatal en cas de caiguda. La baixada proposa "crux" llargs i costeruts on els girs en salts i el derrapatge són necessaris. Es matisa en TD-, TD i TD +.
• ED (Extremadament difícil): Pendent summament empinada sense punts segurs de detenció. Itinerari molt exposat. "Crux" llargs i molt empinats a la baixada (aprox. 50 °). Només és possible fer girs en salt i derrapatge. Es matisa en ED-, ED i ED +.

És important recordar que és una acotació global per l'esquí i no per l'alpinisme. Un corredor pot fàcilment merèixer un D en esquí sense superar l'AD o PD en alpinisme.

Acotació puntual esquí

És complementari de la acotació global. Avalua la dificultat del pas més difícil de la baixada esquiant. És principalment funció del pendent però presa també en compte l'exposició.
Els seus nivells són:

• S1: itinerari fàcil que no requereix tècniques particulars. Un camí per a vehicles per exemple.
• S2: Pendents una mica costeruts (25 º) però àmplis (hi ha molt lloc per girar).
• S3: Pendents fins a 35 ° (igual que les pistes negres més costerudes de les pistes d'esquí). L'esquiador ha de poder baixar per qualsevol tipus de neu sense dificultat tècnica.
• S4: Pendents fins 45 ° si l'exposició no és elevada. A partir de 30 ° i fins a 40 ° si l'exposició és forta o el tram estret. Una molt bona tècnica d'esquí és indispensable.
• S5: Pendents de 45 a 50 ° o més si l'exposició és baixa. A partir de 40 º si és elevada. A més d'una tècnica perfecta, requereix molta concentració i control emocional.
• S6: Més enllà dels 50 ° de pendent si l'exposició és forta (sol ser!). Si no, a partir de 50 ° en trams curts i poc exposats.
• S7: Trams de 60 ° o més o salts de penya-segats rocosos en terreny molt costerut i/o exposat.

Btt: Volta a Lanzarote o Pedales de Lava (ruta 9)

El Jordi pedalant per la zona de los Verdes

La volta a Lanzarote (ruta 9) o Pedales de Lava en la seva versió organitzada i de pagament, és una ruta circular a l'illa de Lanzarote i l'illa de la Graciosa (una etapa opcional).

El Cabildo de Lanzarote, que és l'òrgan de govern d'aquesta illa, té senyalitzada aquesta volta circular com a ruta 9.  Podeu trobar informació de la ruta per Lanzarote aquí o a la pàgina de l'empresa que en fa l'explotació turística com a Pedales de Lava. Alguns trams estan millor senyalitzats que d'altres o sigui que us recomano portar un GPS o un plànol de l'illa amb la ruta prèviament marcada.

Podeu consultar altres informacions per organitzar el viatge a www.cabildodelanzarote.com. 

Les 6 etapes de la volta a Lanzarote

La ruta és d'uns 250 quilòmetres i 3500 metres de desnivell que nosaltres hem dividit en 5 etapes (més una matinal extra):

• Etapa1: Puerto del Carmen-Órzola
• Etapa 2: Illa de la Graciosa
• Etapa 3: Órzola-Caleta de Famara
• Etapa 4: Caleta de Famara-Playa Blanca
• Etapa 5: Playa Blanca-Puerto del Carmen
• La Geria

Camí de la Graciosa

Arribant a Famara

El plantejament que ens hem fet de la ruta ha estat diferent a la Pedals de Foc. En la Pedals fèiem tota la ruta seguida, sense parar a dinar, condicionats per l'escassetat d'establiments i la durada de les etapes. Aquí però, el gran condicionant per dividir la ruta ha estat l'allotjament. Hem contactat amb el servei d'informació turística de l'illa i ens han passat un extens llistat de tots els allotjaments. Per la web, molts d'aquests, són difícils de trobar, sobretot a Órzola i Famara. Ens ha estat de gran ajuda.

Arribant a Timanfaya

Les etapes en si, llevat de la tercera, no representen cap repte extraordinari a nivell físic. La curta distància, tot el dia per endavant i el poc desnivell afavoreixen el ritme calmat i les parades turístiques. Hem tingut temps de banyar-nos a la platja quasi cada dia. I anant amb qui anava, el més importat de tot: entaular-nos a l'hora del dinar com Déu mana. L'Albert i el Jordi no perdonen (tot i que no s'han queixat gens).
Una altra cosa és l'aspecte psicològic. Important més que no pas l'aspecte físic. Costa adaptar-se al terreny. Sobretot el dels primers dies. Les últimes etapes són més similars al que ens podem trobar per aquí Catalunya. Els corriols plens de rocs, els impactes a les llandes, els cops a les bieles, pedalar per la sorra, l'escassetat d'aigua...costa, sort que el paisatge volcànic, diferent a tot el que tenim a casa, compensa amb escreix.

Algunes dades sobre la sortida:

• Altura mínima: 0 metres, nivell del mar
• Altura màxima: 620 metres (Peñas del Chache)
• Tipus de camins: Carril bici, carretera, pista forestal compacta i característica sendera de roca volcànica.
• Sortida i arribada: Puerto del Carmen
• Nombre d'etapes: 5. La etapa per l'illa de la Graciosa és opcional.
• Es visita quasi totes les poblacions de l'illa.
• Recomanable visitar la zona de vinyes i bodegues de la Geria, per on no passa aquesta volta a Lanzarote.

Dura rampa pels Ajaches

Un dels problemes d'organització ha estat les bicicletes. Les pròpies o les lloguem a l'illa?. Ens hem decantat per llogar-la a l'illa. Arribar a l'aeroport i que et diguin que una bicicleta arribarà en un altre vol pot suposar un greu contratemps, tot i tenir un dia de marge (excloent el dia d'arribada i el de partida). Hem assegurat el tret i les hem llogat a Lanzarote, concretament a Tommy's Bikes. Ho porta un noi estranger que es diu Andreas i ens ha tractat d'allò més bé. Tot i estar a Costa Teguise ens les ha portat a l'hotel i va fer tots els canvis mecànics que li havíem demanat que fes (suport per a les alforges, frens de disc, pedals automàtics...). La recollida també ha estat a l'hotel o sigui que un 10 per l'Andreas.

En l'allotjament hem tingut un petit problema. A l'hotel no ens guarden l'equipatge mentre estem de ruta. No ens ho podem acabar. Argumenten que no tenen cap habitació on deixar-ho i això que l'hotel, petit, petit no és. Comencem bé. Al Jordi li ha faltat temps per trucar a l'Andrea, la seva novia/dona/parella/amor. En poques hores tenim un nou i molt millor allotjament. Quina eficiència Andrea. Ole, ole ole!

Pujant a la Montaña Tinasoria

Aprofitant que anem a sopar deixem les maletes al nou hotel, d'on encara no en som clients, i aquests, sense cap tipus de problema, ens permeten deixar les maletes en una habitació que tenen habilitada. Quina diferència d'atenció. Són els apartaments Lanzaplaya. Piscina, apartaments ben situats i bastant nous. Bona elecció Andrea!
Hem decidit deixar les maletes avui perquè així demà, de bon matí, podem començar a fer ruta sense perdre el temps anant carregats amunt i avall.

Btt: La Geria (Lanzarote)

Vinyes característiques de la Geria

Sona el despertador i encara estic a Lanzarote. Demà ja tornem cap a casa però encara ens queda un dia de bicicleta. El Jordi i jo decidim fer una sortideta matinal, aprofitant que encara tenim un dia de lloguer de les bicis. L'Albert, que amb el que ha fet aquests dies ja en té prou, farà de "guiri". Piscina i platja. Visitarem la zona vinícola de La Geria.

La Geria (Lanzarote)

El Jordi pujant cap Tías

Metres finals de Montaña Tinasoria

Baixant entre les vinyes

El Jordi i jo sortim de Puerto del Carmen cap al nord (N). L'objectiu és arribar a la Montaña Tinasoria (503m). Després de vorejar un camp de golf i anar un centenar de metres paral·lels a la carretera que puja cap a Tías, creuem una rotonda i fem mig quilòmetre direcció oest (W) per tornar a seguir un camí cap al nord fins a un quilòmetre abans d'arribar a Tías, on hi arribem per carretera. L'asfalt ens deixa aviat i després d'un lleuger descens tornem a pujar per camí fins a la LZ-502, on recuperem l'asfalt i les fortes rampes fins a l'Asomada. El camí té una pendent constant que ens fa guanyar metres ràpidament. La Montaña Tinasoria ens fa treure la "carbonilla" però arribem a dalt. Les vistes cap a la banda oest de l'illa mereixen l'apretada. Aquí m'adono que vaig amb la coberta trencada. Hi tinc un forat i la càmera aguaita com si fos un petit globus. La cosa no està per fer molt el cabra. Intentem fer una retirada digna i tirem cap avall, cap a l'oest (W), quasi fins a Uga (al cantó de Yaiza, 4a etapa de la volta a l'illa). 

El Jordi pedalant per camí

Per sobre de Conil

Pugem per carretera en direcció La Geria (NE) i passades les bodegues, a un quilòmetre, ens fiquem per camí cap a l'est (E) pel Camino Bilbao. Abans de la població de Conil pugem la muntanyeta que queda al nord. Després d'un breu descens per corriol fem un tram de la carretera LZ-503 per donar el tomb a la Montaña Tersa, des d'on iniciem el descens cap a Tías. D'aquí sense cap altra complicació i per camins arribem a Puerto del Carmen.
S'ha acabat la bicicleta per les Canàries. Avui quaranta quilòmetres i encara no vuit-cents metres de desnivell. Bon comiat del viatge tot i l'avaria de la coberta. Pocs llocs de l'illa ens han quedat per visitar.
Aquesta nit fem l'últim sopar (ja tenim localitzats uns "T-Bone" i un restaurant) i a pensar quina és la pròxima que muntem. Setmana ben aprofitada i recomanable, per fer bicicleta per paratges molt diferents als de Catalunya.

Els "pitbulls" en plena "carnisseria" lluitant contra els T-Bone